Ja falta menys perquè s’inauguri el Grec Barcelona Festival 2023. Tindrà lloc del 29 de juny al 30 de juliol amb una programació excel·lent de 88 propostes. I perquè puguem anar triant, el seu director, Cesc Casadesús l’ha presentat avui als mitjans a l’escenari del Teatre Grec; a Montjuïc. Abans, però, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí; han saludat als assistents. i han donat la benvinguda a la nova edició; que «posa èmfasi en la comunitat»; ha dit Colau. Han recordat els anys de crisi i han agraït la solidaritat del públic en les petites coses que s’han organitzat. I han remarcat que el Festival posa l’èmfasi als espectacles de circ i corals. Martí ha senyalat que «és un festival pioner en recolzar el talent local,» Ha remarcat que la programació és, sobretot, local i peritaria «i agraïm al Cesc que hagi donat una prioritat màxima a aquests condicionants; i que en 56 dels espectacles la dona sigui protagonista artística, directora o de l’equip directiu. I sobretot, volem agrair al Cesc la seva molt bona feina al festival.»
En aquest article no posem dates. Ja us anirem informant al moment de les estrenes. Si ho necessiteu, podeu contactar amb https://www.barcelona.cat/grec/ca/programa-despectacles
Com ja és habitual, el Grec se celebrarà a l’Amfiteatre de Montjuïc i a diversos espais de la ciutat. Enguany s’hi incorporen dos de nous: el Pg. de Gràcia, que protagonitza part de la inauguració i l’antiga Presó Model.
I anem a la presentació!
Cesc Casadesús ha explicat que enguany es farà una doble inauguració, les dues amb circ: The Pulse, de Gravity & Other Myths amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català (29 de juny). Tindrà lloc: «a l’Amfiteatre, el cor del Festival.» L’altra és Les traceurs, un espectacle de Rachid Ouramdane en què el funambulista Nathan Paulin travessarà el Pg. de Gràcia per celebrar els 200 anys del passeig (2 de juliol). El director ha admès que no ha estat un Festival fàcil, «perquè no és fàcil aixecar projectes, escollir coses, que siguin originals… I perquè han sorgit dificultats que hem anat arreglant.» Ha agraït l’esforç de tots els que han treballat en l’organització i als artistes perquè: «Aixecar propostes en aquesta època és molt complicat. I ara, després de les dificultats anem a parlar d’alegries!»
Comença remarcant la idea de conjunt, coral, comunitat… en l’organització, perquè: «Darrere cada una de les peces hi ha moltes històries. He agafat un titular del programa, de Lali Bosch, que diu: ‘El singular neix del plural. I per tocar un solo de jazz cal un conjunt’. I aquesta idea de conjunt, només la podem fer a Barcelona i tots junts. Hem construït el festival per enamorar-nos i meravellar-nos. Un festival que vol tornar el protagonisme a les Arts Escèniques, alegre, visual, impactant. Un festival compromès i del nostre temps. I molt ‘Barcelona’, que només es pot fer per la suma de complicitats; dels talents i la creativitat que tenim aquí. Volem que sigui un festival accessible i que no defugi temes delicats.» Per altra banda: «Seguim amb la idea que s’han de mantenir els espais emblemàtics, però també volem que el Festival arribi a tots els districtes. Així, s’amplia fins i tot a espais emblemàtics no escènics com son la Presó Model o l’Hospital de Sant Pau».
ELS ESPECTACLES
Teatre Grec
Casadesús volia des de feia temps una col·laboració d’artistes catalans amb d’altres vinguts de fora. I això s’ha materialitzat amb la inauguració. El 29 de juny obrirà l’Amfiteatre amb The Pulse, «el pols de la ciutat, del cor. El Teatre Grec és el cor del Festival, i bategarà amb aquest espectacle de circ fet per 30 acròbates australians; i la col·laboració de les 36 noies del Cor de l’Orfeó Català. Tenim junts un grup de cor de Barcelona i uns acròbates australians!» Ha senyalat que aquest Cor tan nostre farà després una gira per tot el mon.
Els dies 4 i 6 de juliol, «grans creadors de fora vindran a casa nostra». Es refereix a la companyia de dansa Sasha Waltz & Guests, amb l’estrena mundial Beethoven 7; a partir de la música de la Simfonia número 7 opus 92 en La major. L’interpretarà la Gran Orquestra del Liceu «que no ha actuat mai al Festival, aquí al Teatre Grec. La Sacha tampoc ha vingut mai al Grec i ens porta una estrena que es va fer només a Delfos.» Té una primera part amb música electrònica i DJ i una 2a. amb Beethoven, música clàssica i dansa!
Arribem a la primera proposta teatral. Es tracta de La vida és sueño, i és creació de Declan Donellan. «Ha vingut gràcies a la insistència i tossuderia de Lluís Homar i la Irene del Festival de Almagro! És una ‘vida és sueño’ meravellosa, que està guanyant premis per tota Espanya!»
Han seguit amb una estrena molt esperada que signa Carlota Subirós, «la seva primera direcció al Grec!», apunta Casadesús. És un homenatge a Mercè Rodoreda als 40 anys de la seva mort: La Plaça del Diamant,. I té moltes colometes… Veus plurals de la Colometa que parlen de la postguerra, del feixisme, de la Guerra i de com superar els obstacles que comporta», explica Casadesús.
I continua amb música: «La música una altra de les dificultats que tenim en programar. Busquem projectes que no hagin tocat mai, o bé molt reconeguts com ara Silvia Pérez Cruz que ha vingut molts anys seguits. També vindran La Ludwig Band, Mayte Marín, Rufus wainwright i Joan Dausà, que és dels que mai havia vingut.»
Anem a la clàssica. L’OBC ens porta una creació operística de David Lang, que s’ha estrenat a grans ciutats com Nova York o Rotterdam i ara s’estrena a Barcelona. «Crec que és el primer Grec que tenim les dues grans orquestres de casa nostra: la del Liceu i l’OBC!«, comenta.
Casadesús somriu dient: «Acabem al Teatre Grec amb una estracanada musical que signa Jordi Prat i Coll i es titula Mongetes Perones. Era una proposta de petit format que es va estrenar a la Sala La Planeta de Girona; i que Prat i Coll s’ha arriscat a donar-li un gran format per al Grec.» Explica que «les Mongetes Perones són les que va portar Eva Peron a Espanya, quan tothom s’hi moria de fam. Però el més significatiu és que en Jordi aconsegueix barrejar Eva Peron amb Nuria Feliu i Raffaela Carrà. I fins aquí el Teatre Grec!»
Pl. Margarida Xirgu
Saltem a la Plaça Margarida Xirgu on s’hi instal·la el circ. «Hi haurà una proposta meravellosa que es diu L’absolut de Boris Gibé, És una gran sitja de circ a la que has d’entrar i, des de dalt, has de mirar cap avall. És un espectacle entre acrobàcies i màgia.»
«El Grec en família l’hem instal·lat enguany també a la Plaça Margarida Xirgu. Aquí hi haurà propostes de circ, teatre i música, amb tot d’elements per distreure’s que necessiten els acompanyants.»
Teatre Lliure
El Teatre Lliure acapara la gran part es novetats internacionals. Alexander Zeldin, un autor britànic que explica històries vives del nostre temps, per tal de reflectir en escena la realitat. I a més, deixeble de Peter Brook. L’espectacle es diu ‘The confessions’ i es basa en la vida de la mare de l’autor: des del seu naixement a Austràlia el 1943 en el si d’una família de la classe treballadora, fins a l’educació; l’inici d’una vida nova com a dona divorciada a Londres i la creació d’una família.
«També volem que hi hagi presència local. I l’Alex Serrano presentarà Una illa, que crec que és el seu millor espectacle. És fantàstic» Casadesús apunta que: «També volíem noms internacionals i hem pogut convèncer l’Ivo Van Hoven. Ens porta una proposta del novel·lista Eduard Luis, la novel·la que es diu Qui va matar el meu pare. Crec que es un dels que més s’ha adaptat al teatre; amb un protagonista que seria com el Pere Arquillué d’Holanda.»
Acabem amb Carola Bianchi, que parla de feminicidis d’una manera molt crua. «Jo penso que un festival ha de tenir de fot i us deixo que la jutgeu vosaltres. Ve directament del Festival d’Avinyó.» I tancarà el Lliure .amb Dimitris Papaiannou, sobre l’escenari. «No actua mai però diu que ara esta en forma. A Atenes va vendre 36.000 en 3 h!»
Anem ara a l‘Espai Lliure, que recull una certa reflexió d’optimisme després de la violència. Es presenta Alsazu, amb dramatúrgia i direcció María Goiricelay. «La Maria fa una reflexió sobre el fenomen Alsazu, amb textos del judici i moments a la presó.» Segueix Reminiscencia, una petita joia de l’autor i intèrpret Mauro Malicho Vaca, de Xile; que proposa un acte de memòria a partir de l’època post Pinochet fins l’actualitat. I un espectacle del libanès . Sanja Mitrović: Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past. Reflexiona sobre el Liban a partir del seu germà ferit per un franc tirador. a la guerra. I explica com se’n surt. «És molt bonic i molt emocionant», assegura Casadesús.
Acabem amb el Premi Adria Gual: Pupilas pintaban mis sábanas., de Quadre #2: Teresa creació cia. Lalinea, que parla de persones afectades per l’heroïna, al Raval.
Mercat de les Flors
Com ja és habitual, al Mercat de les Flors la dansa n’és protagonista. Hi haurà 4 espectacles.
Vessel, de Damien Jalet i Kohei Nava; un coreògraf belga i un japonès. Un espectacle preciós en que no ensenyen les cares en cap moment.
La Rocio Molina presenta el seu últim espectacle Carnación. Ballarà amb el Niño de Elche, que posarà veu al cante. Els acompanya un grup musical amb violins, piano, una soprano i la Coral Càrmina, que enguany compleix 50 anys! Una peça performativa plena de sentiments potents com ara la ràbia, la culpa, el desig, el rebuig i l’atracció.
La Veronal porta una proposta per a joves. S’acaba un mon i en comença un altre. S’adreça a l’adolescència per parlar sobre el dolor de la pèrdua, però també de l’esperança en el que ha de venir. La Veronal i Marcos Morau conviden el públic a fer servir la intuïció, a activar la memòria i els sentits; per endinsar-se en el laberint que suposen els espectacles de la companyia.
Yinka Esi Graves presenta The Disañppearing Act . El personatge d’un quadre de Degas esdevé protagonista d’una reflexió sobre la invisibilitat de qui és diferent. Es basa en les experiències d’una bailaora anglesa amb les arrels a Ghana, que presenta el primer solo.
I acabem amb la celebració del 25 aniversari de IT Dansa, amb l’assistència de diferents coreògrafs.
_———————————————————–
Sortim de Montjuïc i fem un recorregut per la ciutat
Al CCCB, Laia Torrents i Roger Aixut (Cabosanroque) proposen una lectura de tres figures clau de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer i Joan Brossa. Un projecte acompanyat de instal·lacions immersives, paisatges sonors i poemes transitables a cavall entre les arts escèniques i les arts visuals.
El públic gaudirà de la trilogia sencera en una seqüència que arrenca amb No em va fer Joan Brossa (2016); una reflexió entorn del terme paisatge, i Dimonis (2020), i una creació sobre la idea de la possessió: basada en textos de Verdaguer. Culmina amb Flors i viatges (2023), que parla de la guerra i les dones; a partir de la lectura de Mercè Rodoreda.
Al BORN hi haurà la Sol Picó amb una proposta del Cor de la Unió de Granollers i el Projecte ingenu.
i anant a llocs especials i desconeguts: «El Dipòsit del Rey Martí, és un espai a Sarrià amb unes voltes de totxo precioses. Allà es farà una producció de l’Auditori. També hi farem funcions, hi haurà vermut el diumenge… No us ho perdeu!»
No és l’únic espai nou. Ja us hem parlat de La Model, on Josep Maria Miró i Roberto G. Alonso presenten: Jo travestí. La idea es que l’espai marqui l’escriptura del projecte i això el farà especial. Després ho veurem a Tàrrega i a altres llocs.
A l’Ateneu es farà una producció del Liceu de Opera de Butxaca.
I a l’Hospital de Sant Pau, coincidint amb l’aniversari de Domenech i Montaner, la Marina Mascarell i el Cor de l’Orfeó Català oferiran un rèquiem immersiu on públic i musics es barrejaran per les voltes de l’Hospital.
Al MNAC presenten un projecte partint de residències, com també passarà a la Fundació Julio Muñoz i Ramonet, al carrer Muntaner.
Fora dels espais singulars i per ordre de graella, anem al TNC on s’ha programat Otello de cia. Mal Pelo. I a la Sala Petita, Ubu, de Bob Wilson. No és ni teatre ni instal·lació visual. Aquesta proposta inclassificable que posa en relació l’obra d’Alfred Jarry i Joan Miró: ens parla de guerra i totalitarisme amb actors, actrius i titelles. Construeix un Ubu Rei on apareixen els mateixos vestuaris de Miro. Una picada a l’ullet a cies. de teatre català que van ser importants. Grans creadors internacionals que creen a partir gent aquí.
Alberto Cortés és un artista molt singular al que val la pena descobrir. Presenta ONE NIGHT AT THE GOLDEN BAR. Una performance de poesia i dansa en la qual l’autor malagueny ens submergeix en l’ambient nocturn dels bars. Un espectacle d’Escena Híbrida, que es representarà a la Fundació Joan Brossa.
També a la Fundació Brossa s’ha programat El Vide, una proposta d’Ester Nadal. que té com a protagonistes Les Mybalés. Són dues germanes bessones, ballarines i coreògrafes d’origen congolès.
Anem ara al Palau de la Música, on Pere Arquillué protagonitza Wagnerismes, amb textos de Wagner. La música, l’interpreta l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, una formació amb més de 170 anys d’història! I Arquillué condueix l’espectacle.
I al Teatre Romea tindrem una perla: Laly Simon, de Sergi Belbel i Emma Vilarasau. És la història de Laly, una gran estrella reconeguda i estimada pel seu públic. No és exactament una actriu, sinó més aviat una comedianta. I encara més concretament, una monologuista. Els seus xous, divertits, irònics, i també punyents, delecten els espectadors i les espectadores als teatres i també a la televisió. Un espectacle que farà riure i plorar. al mateix temps. Una obra d’orfebreria. Casadesús diu: «Gràcies, Sergi, per acceptar el repte d’escriure l’obra i a l’Emma per impulsar-la!»
A La Villarroel, la companyia La Conquesta del Pol Sud presenta Destruccio Amzonas, un espectacle que ara mateix no es pot explicar i que ja es farà més endavant. Seguirà Instruccions per fer-se feixista, que parteix del llibre homònim de Michela Murgia i que dirigeix Miquel Gorriz; amb Mercè Aránega com a protagonista. Casadesús explica que, en acabar, ens faran un test per veure quins graus de feixisme tenim. «Us puc dir que hi haurà moltes sorpreses!» ,apunta
Anem ara al Teatre Goya on ens espera l’espectacle escrit i dirigit per Marta Butchaca Quant temps em queda. Lluís Villanueva, Betsy Túrnez, David Vert, Marta Bayarri en són els intèrprets. L’argument parla d’Àngels, una doctora en medicina, que descobreix un sistema que permet, de la manera més senzilla i ràpida; establir si a una persona li queden més o menys de cinc anys de vida. Abans d’anunciar el seu descobriment al món i fa els últims tests amb el seu marit, també metge, que li serveix com a conillet d’índies.
Hi haurà tres produccions de On el teatre batega, la plataforma que han creat «Els teatres de proximitat per tal de gestionar conjuntament les propostes que presenten en col·laboració i que formen part de la programació del Grec Festival de Barcelona. Les peces que es van llegir l’any passat, són ara espectacles muntats. I les que es llegiran enguany, ho seran l’any que ve.»
La Sala Beckett estrena Nesun Dorma, d’Eu Manzanares, que interpreten: Anna Barrachina, Queralt Casasayas, Tai Fati, Pep Ferrer, Júlia Truyol.
Aprofitant la presència de l’artista Rabih Mroué a la ciutat, el Grec ha organitzat un Focus Mroué; un programa d’activitats donarà a conèixer aspectes diversos de la seva feina. La Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle de projeccions dedicat a l’artista que inclou, també, la conferència-performance: “Make me stop smoking.
A la Sala Pina Baush del Mercat de les Flors es presenta El personatge. Un quadre de Degas que es converteix en protagonista d’una reflexió sobre la invisibilització de qui és diferent. Es basa en les pròpies experiències d’una bailaora anglesa amb les arrels a Ghana, que presenta el primer solo en col·laboració amb la Biennal de Flamenco
Escarlata Circus presenta una proposta estrenada a Tàrrega; entre musica i altres alternatives escèniques, (La grUtesca). Descriuen com és un destil·lat en forma de pensaments sonors i actes poètics que dialoguen creant un collage poètic i provocador; que qüestionen el rol i el futur del riure i de la llibertat a la societat. Son concerts més que concerts.
També vindran Els Voluble, que es carreguen tota la dreta andalusa. I l‘Ivan Morales, «artista tossut que volia fer El dia del Batussi i hem aixecat de moment una versió concert. Ell aconseguirà la versió teatral. Raul Refree ens va proposar un cosa de Jordi Oriol. i Luisa Sobral any passat. però al final ella no va poder venir perque estava embarassada i l’he tornat a convidar. Serà un concert amb dues dones, únic a Barcelona!»
El Grec torna al SAT on es faran les familiars. I ho fa amb tres propostes:
IMPERFECT, de Cia. La Baldufa i Sol Picó;
LA GATA QUE VOLIA CANVIAR LA HISTÒRIA, de Cia. Thomas Noone Dance
Dansa contemporània. A partir de 6 anys i
BOIRA, una espectacle de circ de Cia. Voël
I més o menys aquí ha acabat el recorregut de Cesc Casadesús, sobre la programació del Grec 2023. Un total de 88 propostes amb 20.000 euros de pressupost. I un programa excel·lent i atractiu, que farà que tot vagi molt bé. Felicitats!
Nosaltres en continuarem parlant, a mesura que tinguin lloc les estrenes.