Tres Alícies es passegen aquests dies per l’escenari de l’Artenbrut.
La primera, Alícia Meravelles, és un somni d’infants, un joc estrany, un reguitzell de paraules aparentment sense sentit…
La segona, és un Alícia petita, amb moltes ganes de jugar amb el seu somni, que no vol créixer, però que és arrossegada per una tercera Alícia adulta, que ja no troba sentit ni en els jocs, ni en les paraules, ni en món de la imaginació…
Només amb un simple porta, frontera entre la realitat i el somni, l’Alícia Meravelles intenta retenit l’Alícia petita, per evitar que surti d’un món il·lògic que només entenen els nens i entri en un món real que només comprenen els adults.
Ni els jocs, ni les endevinalles…ni els balls, ni les cançons d’Alícia Meravelles poden evitar que l’Alícia petita creixi i es converteixi en un Alícia gran que no sap jugar, ni endevinar…ni ballar, ni cantar.
L’escenografia. Una enorme porta que permet i a la vegada impedeix el pas d’un món a un altre, i un conjunt de joguines configuren el món imaginari d’Alícia Meravelles, que es va esvaint per totes les escletxes de l’habitació de l’Alícia petita.
AlíciaAlíciaAlícia, un muntatge basat en la imaginació de Lewis Carrol, traduïda per Salvador Oliva Alícia al país de les Meravelles i Amadeu Viana A través de l’Espill.
AlíciaAlíciaAlícia, la història d’una nena que no vol créixer per la por de deixar de comprendre l’incomprensible món del nens.
Comentaris recents