Una paròdia de la guerra, de l’amor i dels herois grecs i troians rebaixats a la condició d’humans. Un Troilus valent en el camp de batalla i insegur en el camp amorós. Una Cressida atractiva i seductora, però orgullosa. La qüestionable heroicitat d’Aquil·les que no es presenta al combat contra Hèctor. El poc poder del poder reflectit en un Agamèmnon i un Príam que no estan a l’alçada del seu càrrec. I un Tersites que ens apunta que una dona és el motiu ridícul i increïble d’aquesta llarga i absurda guerra.
La història d’uns antiherois que van a la guerra per amor i acaben enamorant-se de la guerra.
Un muntatge curiós en el que la majoria d’actors interpreta dos personatges, un heroi grec i un de troià, excepte Roger Coma i Alícia Pérez en els papers de Troilus i Cressida respectivament. Xavier Albertí a més de dirigir l’obra, dóna vida a Menelau i a l’irònic Tersites, tots dos grecs.
També crida l’atenció la caracterització dels personatges: els troians són més primitius i vesteixen amb pells, els grecs aparenten ser més civilitzats (alguns d’ells duen peces pròpies dels cabarets del anys 20).
L’escenografia consta bàsicament d’un piano que fa de taula, de llit…i que també és el punt de trobada alternativament de grecs i troians.
La música, amb predomini del piano, a càrrec dels mateixos personatges, els acompanya pels camins de Troia.
Els actors perfectament sincronitzats entren i surten d’escena amb un ritme que manté al públic expectant durant tota la representació.
Troilus i Cressida, una comèdia divertida que en alguns moments es converteix en un tancar i obrir de portes constant i delirant i que aconsegueix reflectir en la immensa Guerra de Troya, les nostres batalletes diàries, i en els seus herois a nosaltres mateixos.
Comentaris recents