Només obrir-se el teló, l’espectador intueix que l’espera una hora i mitja de bon teatre, sense innovacions que no vénen a to i sense afegits forçats. Una escenografia espectacular introdueix al públic en el si d’una família benestant de principis del segle XX, que celebra el prometatge de la seva filla. Tot sembla perfecte i envoltat d’una “suposada” pau impertorbable fins que…Truca un Inspector. Una noia, un suïcidi i un cas per resoldre és el que porten a l’inspector Goole a interrompre la vetllada de la nostra família. No es pensarà que una família de bé pot estar implicada en el suïcidi d’una pobra noia? O potser sí? O potser aquesta família no és tan perfecta? Potser, gràcies a l’inspector, sortiran a la llum la misèries de la grandesa?
Una trama perfectament lligada, plena de petits gestos subtils espectaculars. Una direcció impecable que ha aconseguit fusionar l’experiència dels actors més veterans i amb la frescor de noves promeses del teatre català que han començat trepitjant fort els escenaris.
Truca un Inspector, ni una comèdia, ni una tragèdia, ni tan sols una peça de suspens…cal veure-la i deixar-se sorprendre.
Comentaris recents