Crítiques exprés
El dia del watusi. el camí que separa dues muntanyes i tres èpoques
Només han transcorregut trenta- cinc anys des de la seva clausura , però de vegades podria semblar que no va existir mai: algú recorda (potser només va ser un aventi; un més entre tants d’altres? ) que , fins el 1989 i al llarg de més de tres dècades, va...
El messies passa de llarg.
Ben bé a tocar de Setmana Santa, el Gran Teatre del Liceu escenifica El Messies, de Georg Friedrich Händel, en la versió alemanya del 1789 arranjada per un jove Wolfgang Amadeus Mozart. La versió escènica de Robert Wilson prové de la Mozartwoche de Salzburg, on es va...
Voltaire/Rousseau. La disputa. Una discrepància molt ben il·lustrada
De debò, vivim en el millor dels mons possibles? Així ho proclamava el filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716), ben convençut que” amb tota seguretat, Déu sempre tria el millor”. Així doncs, i encara que la realitat s’entossudeixi tot sovint en voler...
Un Ballo in Maschera d’alts i baixos.
Torna al Liceu Un ballo in maschera, una de les obres principals de la maduresa de Verdi, amb una producció ideada per Graham Vick i continuada per Jacopo Spirei, després de la mort del primer. No fa gaire de la desastrosa posada en escena del Macbeth que va signar...
Cacophony. Provocant allaus amb un sol click
“Quan les vergonyes públiques es reparteixen com si fossin administrades per un remot dron, ningú no necessita pensar en com de ferotge pot ser el nostre poder col·lectiu. El floc de neu mai no necessita sentir-se responsable de l’allau”. Aquestes paraules...
Lise Davidsen i Freddie de Tommaso: talent a dojo.
Dues de les veus de la lírica internacional més demandades actualment, la soprano Lise Davidsen i el tenor Freddie de Tommaso van oferir al Gran Teatre del Liceu un únic recital on van combinar peces de Wagner, Verdi i Puccini amb cançons de saló, musicals i opereta....
Carmen serà lliure o no serà.
Torna al Liceu Carmen de Georges Bizet, una de les òperes més famoses i incontestables del gènere operístic, de la mà de la mítica producció de Calixto Bieito, que compta amb un repartiment prometedor. La proposta de Calixto Bieito per Carmen de Bizet és una obra...
La forma de les coses. Tot sigui en nom de l’art
“El món de Neil LaBute és un camp de batalla, una carnisseria entre sexes. Els homes i les dones desconfien els uns dels altres, es planifiquen per humiliar-se els uns als altres, s’inspiren a les profunditats terribles de la crueltat”. Això ho va dir el mític...
Sondra Radvanovksy i les emocions a flor de pell.
Sondra Radvanovsky ha tornat al Liceu per oferir un recital, acompanyada del pianista Anthony Manoli, que repassava els sentiments de la soprano -com ella mateixa va explicar- des de la pèrdua de la seva mare fins a trobar el verdader amor. Radvanovsky és una cantant...
El cine. Projectors que projecten vides a la deriva
S’apaguen els llums de la sala; una vella sala de cinema d’aquestes que encara disposen d’un projector analògic pel qual llisca el cel·luloide que constitueix l’essència mateixa del cinema en el seu estat més pur. I si algú es pregunta què vull dir amb això del...
Sa Majestat, Turandot.
El Gran Teatre del Liceu recupera la producció de Turandot que va inaugurar la temporada 1999-2000 de l’actual Liceu, aquella que va tornar a obrir les portes del teatre després del fatídic incendi del 1994. Concebuda per Núria Espert - i ara revisada en...
Vudú (3318) Blixen.
Ara ja ho sabem; ha quedat reflectit en una acta notarial -la senyora notària ha fet també acte de presencia a l’escenari- que recull les seves últimes voluntats : el dia que Angélica Liddell passi a allò que se’n diu millor vida, els canons deixaran anar a l’aire...
Qui a tué mon pére. Els presidents assassins
Fa uns pocs mesos, una lesió de l’actor Hans Kesting va impedir la representació al Festival Grec de “Who Killed My Father”, l’espectacle creat per Ivo van Hove tot partint de la tercera autoficcional novel·la d’aquest veritable fenomen de la literatura francesa i...
Al final, les visions .El vertigen que transmet la mirada dels morts
De vegades, l’atrezzo que acompanya una escenografia, es limita a ser purament funcional; es limita a guardar amb l’argument de l’obra o amb la seva dramatúrgia una relació exclusivament circumstancial. Però hi ha ocasions en les quals un objecte de l’atrezzo es...
Antony & Cleopatra: Llarga vida a l’òpera contemporània.
El Gran Teatre del Liceu acull l'estrena europea de l'òpera Antony & Cleopatra de John Adams i això és un motiu de celebració. És una d'aquelles fites històriques que poques vegades el Liceu ha tingut la sort de viure, no només perquè és la primera vegada que es...
El lector por horas. Atrapats sense sortida entre llibre i llibre
“Hi ha dues menes de silenci. Hi ha aquell silenci que es produeix quan no es diu ni una sola paraula. I hi ha aquell altre silenci que sorgeix mentre s’està deixant anar un torrent de llenguatge. Quan cau el veritable silenci encara ens resta l’eco de les paraules ,...
Eugene Onegin: ben trobat inici de temporada al Gran Teatre del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu comença una nova temporada amb un títol imprescindible del romanticisme rus; Eugene Onegin de Piotr Ílitx Txaikovski amb una producció a càrrec de Christof Loy i amb Josep Pons al capdavant de l'orquestra del teatre. Malgrat que Eugene Onegin...
Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) . I tu, ja llegeixes prou?
Ja era hora! Finalment, la vida t’ha donat la gran oportunitat que t’has merescut des de sempre, per tal de deixar ben palés el teu talent! Però com molt bé saben els més pèrfids reis shakesperians ( i en Ricard III és sens dubte el pitjor de tots , i el que menys...
El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. Cadàvers que parlen pels descosits
Hi ha cadàvers que no es resignen a desaparèixer així com així de l’escenari de la vida . De tant en tant , et surten al pas gràcies al món de la ficció cadàvers perplexos davant la pròpia mort que, abans de fer un definitiu mutis pel fòrum, intenten donar-li una...
Silvia. A partir d’ara ja us ho fareu, estimada família!
No he menjat encara “la paella dels dijous”. I em falten encara també uns quants dies per assistir al retrobament/desafiament que ens proposarà “Rovira vs. Rodríguez”. Però deixant de banda el tríptic que han creat colze a colze Cristina Clemente i Nestor Valente...