Crítiques exprés

La maldat, justament recompensada

La maldat, justament recompensada

  Qui ho diu, que un final feliç ha d’implicar a la força el triomf de l’amor de debò, de l’honestedat, dels tendres afectes i les forces del bé? Si tu has apostat fort per allò que habitualment està considerat com les forces del mal , fent us de tots els...

Radvanovsky i Beczała: el somni d’una nit d’estiu.

Radvanovsky i Beczała: el somni d’una nit d’estiu.

Fa gairebé tres anys d'aquell recital inoblidable que Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała van oferir al Gran Teatre del Liceu quan el teatre va tornar a obrir les portes després de sis mesos d'inactivitat a causa de la pandèmia. Aquest cop, acompanyats de la pianista...

Dido & Aeneas. La passió demana passió

Dido & Aeneas. La passió demana passió

Ho reconec: quan un espectacle, una pel·lícula, un llibre, una peça musical etc. etc . etc....em deixa molt marcat (quelcom que tampoc no passa tan sovint, però que quan passa ho fa de manera ben contundent)  , em resulta difícil apropar-me a una nova visió d’allò que...

L’illa deserta. … i les altres illes al voltant de l’illa

L’illa deserta. … i les altres illes al voltant de l’illa

Poques coses poden haver-hi tant distants entre elles com ara ho són la literatura de Michel Houellebecq  i aquesta altra que practica  Marc Artigau . Però gaudint de l’excel·lent comèdia trista d’Artigau (és ell mateix qui la defineix així) m’ha vingut el cap el...

Dido & Aeneas ple de llums i ombres.

Dido & Aeneas ple de llums i ombres.

El passat dia 17 de juny tornava al Liceu un dels títols més bonics del repertori barroc; Dido & Aeneas de Henry Purcell. Una petita orquestra barroca capitanejada per William Christie va fer un tàndem clarobscur amb la coreografia de Blanca Li, una de les...

Ivan i els gossos. La més humana de els gossades

Ivan i els gossos. La més humana de els gossades

De vegades ( o potser sempre?) hi ha històries que és millor deixar-les quan arriben al seu punt àlgid, i no indagar massa com han transcorregut després d’ell. I l’historia del petit Ivan Mishukov que, a la Rússia de Boris Ieltsin , va saber trobar en una gossada la...

Ivan i els gossos. La més humana de les gossades

Ivan i els gossos. La més humana de les gossades

De vegades ( o potser sempre?) hi ha històries que és millor deixar-les quan arriben al seu punt àlgid, i no indagar massa com han transcorregut després d’ell. I l’historia del petit Ivan Mishukov que, a la Rússia de Boris Ieltsin , va saber trobar en una gossada la...

Un Parsifal de traca i mocador.

Un Parsifal de traca i mocador.

Per fi. Per fi torna Wagner al Liceu. El teatre recupera una producció pròpia de Parsifal - en col·laboració amb l'Opernhaus-Zürich - que signa Claus Guth i compta amb la direcció musical de Josep Pons. El repartiment, gairebé en la seva totalitat, és excel·lent. La...

La discreta enamorada. Madrid era una festa (al Segle d’Or)

La discreta enamorada. Madrid era una festa (al Segle d’Or)

“Jo, a Lope, me’l crec, i amb entusiasme”. Això ho deia Lluís Homar, pocs dies abans de l’estrena al Teatro Soho Caixabank de Màlaga ( el teatre d’Antonio Banderas, per si algú no hi cau ara ) del seu muntatge de “La discreta enamorada”. I que Homar es creu a Lope, i...

Arriben els dies feliços amb Manon.

Arriben els dies feliços amb Manon.

Torna al Gran Teatre del Liceu la història de Manon Lescaut més de quinze anys després de la seva última funció al teatre barceloní. Aquest cop, l'òpera de Massenet cau en mans del regista francès Olivier Py, que trasllada l'acció al barri vermell on es mostra sense...

La isla del aire. Navegant per les aigües del dol

La isla del aire. Navegant per les aigües del dol

Ho confesso : sempre he sentit una molt assumida feblesa per Núria Espert. I quan dic “sempre” ( i seguint amb les confessions) vull dir que des que la vaig veure per primer cop damunt d’un escenari quan jo encara era un adolescent que començava a tornar-se addicte a...

Marina Abramović: The artist is present.

Marina Abramović: The artist is present.

Aquesta és una crítica que no sé com començar. És difícil trobar les paraules per plasmar tot el que vaig sentir quan vaig anar al Gran Teatre del Liceu a veure 7 Deaths of Maria Callas. Vaig sortir del teatre extasiada després de viure una experiència estètica...