Crítiques exprés

Josep Julien escriu i dirigeix aquest premiat però irregular text amb format de “road movie” (la pantalla panoràmica amb quelcom de cinemascope domèstic que ens trobem només entrar a la sala, ja marca aquesta voluntat itinerant), i amb una estructura ben propera al...

“Tengo el cráneo en las tibias, manchas en la piel, una pierna más corta que la otra, las vértebras sin aire, el hígado transpirado, las clavículas asfixiadas, el diafragma disperso, el hueso temporal ansioso, el cerebelo sumiso, la nuez obscena, el páncreas ermitaño,...

Un karaoke? Quina cosa més vulgarment normal, això de muntar un karaoke! Tal i com ens queda molt clar tot just iniciar-se la ben notable  primera incursió (que de ben segur no serà l’última; ja en tenen ganes de més)   d’Els Amics de les Arts en el camp del teatre...

“Florència, des de lluny, sembla el paradís”. Això canten la Lauretta i el Rinuccio gairebé al final de “Gianni Schicchi”, el tercer lliurament d’un magistral tríptic operístic que Giacomo Puccini va voler que sempre es representés de forma conjunta...però que en...

Com és ben sabut, quan algú mor tenim una irrefrenable tendència a disculpar-li ràpid els seus petits o gegants vicis i tots els mals de cap que ens hagi provocat, i a idealitzar les seves qualitats , per molt minses que aquestes ens hagin semblant quan el cadàver...

Ja ho va dir el príncep Hamlet quan Poloni, veient-lo amb un llibre a la mà, li va preguntar què estava llegint: “words, words, words”. I la resposta del príncep semblava implicar que aquelles paraules estaven per a ell mancades de sentit i buides de significat. Tot i...

Heu vist “E la nave va”, una de les més extraordinàries i més desconegudes obres  mestres de Federico Fellini? Quan parles de Peeping Tom, es fa del tot inevitable i imprescindible esmentar en un o altre moment els vincles que es poden establir entre l’imaginari de...

Quan pensem en grans personatges teatrals que s’han passat l’existència residint en una  casa de nines , el cap se te’n va de seguida i inevitablement cap a la Nora d’Ibsen que protagonitza aquella obra mítica titulada  precisament “Casa de nines”. Però a partir...

Potser encara no us en heu assabentat , perquè tal i com alerta Mercè Martínez amb raonaments carregats de raó en unes piulades que han corregut com la pólvora  , encara no esteu omplint el Teatre Condal  on aquest espectacle es representa de la forma com aquest...

Ho diu el mateix Jordi Prat i Coll tot parlant d’allò que el va motivar a escriure aquest més que notable text,  i ho diu alhora en algun o altre moment i d’una o altra forma la fauna variada (  no es tracta de cap metàfora; aquí també els gats i les gavines tenen...

Oblideu-vos d’Israel Galván, el fill del bailaor José Galván i la bailaora Eugenia de los Reyes. Avui, el seu lloc l’ocupa una Eduarda de los Reyes que es presenta a l’escenari amb fosques ulleres de sol. I no precisament per divisme; es diria més aviat que darrera...

D’acord: Don Pasquale es mereix una bona lliçó que sàpiga posar-lo al seu lloc. El lloc d’una home gran i solter vocacional  que pretén dirigir al seu gust les joves vides que depenen una mica d’ell, i forçar casoris interessats, menyspreant alhora la força dels...

"Com, com és possible que li vulguis fer mal a un nen?  Com és possible que fer-li mal et pugui fer sentir satisfet, satisfet, satisfet? No sé que li està passant a la gent, avui en dia”. Més  o menys , això és el que venia a dir i el que venia a preguntar-se  The...

“Molts cops confonem la normalitat amb el sentit comú, i són dues coses que no tenen res a veure. La normalitat, és una cosa horrible”. Això ho deia Nestor Valente fa un parell d’anys, quan la seva obra “El loco y la camisa”, aquella que el va convertir en un dels...

Em sembla que tots plegats hem vist prou obres d’AntonTxékhov ( i que no faltin; em trobo entre les persones que sempre esperen amb ànsia qualsevol retrobament amb el seu teatre) com per a que ningú se li escapi la referència, quan llegeix el títol original d’aquesta...

A la ficció, el seu nom és Nicolás. Però tots sabem que darrera la presència d’aquest pintor que ja no sap com pintar, perquè el dolor provocat per una pèrdua irreemplaçable li ha paralitzat els pinzells, s’hi troba el mateix autor d’aquest text; el mateix Miguel...

Què dur resulta , això de fer complir la llei a tort i a dret, i anar per la vida  detenint a dojo delinqüents i conspiradors! Bé: de ben segur que per a moltes i molts integrants dels cossos de seguretat, enxampar el transgressor  o la  transgressora de torn en nom...

No es pot negar que l’experiència, en tenia quelcom de força arriscada: sintetitzar en vuitanta minuts les dues hores i mitja d’un dels musicals més emblemàtics i notables nascuts a l’Off Broadway i el Broaway del segle XXI, situar-lo dins les immersives parets  del...

En cas que no sigueu massa cinèfils, potser el nom de Frank Capra no us digui res. Per contra, en cas que sigueu mínimament aficionats a la fotografia, de ben segur que el nom de Robert Capa, us diu molt, moltíssim. De fet, no cal ni que us interessi especialment la...

Ha costat, però aquí el tenim: gràcies als irreductibles esforços i a la tossuderia d’una mena de deessa Pal·las Atenea  amb antifaç i amb aspecte de reptadora performer punk , l’emblemàtic Partenó que tant associem als fonaments mateixos de la cultura, la democràcia ...