Crítiques exprés

La selva ja no és la selva. Les ciutats ja no són les ciutats. El món ja no és el món. Aquell temut moment que s’anunciava des de fa massa temps però seguia semblant-nos  un improbable malson s’ha convertit en un malson real. I les aigües han començat a pujar fins a...

És ben sabut que per les venes del nostre estimat Manelic no corre cap mena de sang blava, i que malgrat les moltes hores mortes que s’ha passat tenint cura del ramat, mai s’ha plantejat grans preguntes existencials sobre això del ser o no ser. Però, alhora, ningú  no...

Deixeu-m’ho dir sense embuts tot just començar: “Allò que el vent s’endugué” em segueix semblant una de les grans obres mestres de la historia del cinema. I ho dic ben alt i ben clar, tot tenint alhora ben present la campanya engegada  fa poc més de dos anys i mig...

Heu vist (només se’n conserva una tercera part del material original) les imatges documentals que mostren com era el camp de concentració de Terezín, tal i com el va veure la delegació de la Creu Roja que va visitar les seves instal·lacions l’any 1944? Amb aquella...

Tina Turner proclamava fa anys tot cantant el tema central d’una pel·lícula de la sèrie “Mad Max" que “We Don’t Need Another Hero”. Però el cas és que , des que els humans van prendre consciència per primera vegada de la seva fragilitat i de la   seva mortalitat, no...

Us heu parat a pensar alguna vegada, quan finalitza una obra de teatre i esteu aplaudint amb més o menys convenciment ,que en aquell moment us trobeu ja més a prop de la mort que quan aquesta obra estava a punt de començar? Quelcom que, de fet, és alhora  el que acaba...

Ai, el llenguatge, el llenguatge! Què feríem sense ell ? I alhora, tenim clar què cal fer amb ell, què ens fa ell, i en quins paranys ens pot fer caure ell ? Per dir-ho com ho diu una de les tres molt etíliques protagonistes  (cap d’elles deixa mai de parlar i parlar...

Avui és dia gran , a la família de les Catarines; una família fictícia que parteix d’un fet ben real.  El cert és que el 19 de maig de 1954, la jove segadora de l’Alentejo  Catarina Eufémia, fou assassinada mentre presentava una reclamació salarial durant una vaga de...

Josep Julien escriu i dirigeix aquest premiat però irregular text amb format de “road movie” (la pantalla panoràmica amb quelcom de cinemascope domèstic que ens trobem només entrar a la sala, ja marca aquesta voluntat itinerant), i amb una estructura ben propera al...

“Tengo el cráneo en las tibias, manchas en la piel, una pierna más corta que la otra, las vértebras sin aire, el hígado transpirado, las clavículas asfixiadas, el diafragma disperso, el hueso temporal ansioso, el cerebelo sumiso, la nuez obscena, el páncreas ermitaño,...

Un karaoke? Quina cosa més vulgarment normal, això de muntar un karaoke! Tal i com ens queda molt clar tot just iniciar-se la ben notable  primera incursió (que de ben segur no serà l’última; ja en tenen ganes de més)   d’Els Amics de les Arts en el camp del teatre...

“Florència, des de lluny, sembla el paradís”. Això canten la Lauretta i el Rinuccio gairebé al final de “Gianni Schicchi”, el tercer lliurament d’un magistral tríptic operístic que Giacomo Puccini va voler que sempre es representés de forma conjunta...però que en...

Com és ben sabut, quan algú mor tenim una irrefrenable tendència a disculpar-li ràpid els seus petits o gegants vicis i tots els mals de cap que ens hagi provocat, i a idealitzar les seves qualitats , per molt minses que aquestes ens hagin semblant quan el cadàver...

Ja ho va dir el príncep Hamlet quan Poloni, veient-lo amb un llibre a la mà, li va preguntar què estava llegint: “words, words, words”. I la resposta del príncep semblava implicar que aquelles paraules estaven per a ell mancades de sentit i buides de significat. Tot i...

Heu vist “E la nave va”, una de les més extraordinàries i més desconegudes obres  mestres de Federico Fellini? Quan parles de Peeping Tom, es fa del tot inevitable i imprescindible esmentar en un o altre moment els vincles que es poden establir entre l’imaginari de...

Quan pensem en grans personatges teatrals que s’han passat l’existència residint en una  casa de nines , el cap se te’n va de seguida i inevitablement cap a la Nora d’Ibsen que protagonitza aquella obra mítica titulada  precisament “Casa de nines”. Però a partir...

Potser encara no us en heu assabentat , perquè tal i com alerta Mercè Martínez amb raonaments carregats de raó en unes piulades que han corregut com la pólvora  , encara no esteu omplint el Teatre Condal  on aquest espectacle es representa de la forma com aquest...

Ho diu el mateix Jordi Prat i Coll tot parlant d’allò que el va motivar a escriure aquest més que notable text,  i ho diu alhora en algun o altre moment i d’una o altra forma la fauna variada (  no es tracta de cap metàfora; aquí també els gats i les gavines tenen...

Oblideu-vos d’Israel Galván, el fill del bailaor José Galván i la bailaora Eugenia de los Reyes. Avui, el seu lloc l’ocupa una Eduarda de los Reyes que es presenta a l’escenari amb fosques ulleres de sol. I no precisament per divisme; es diria més aviat que darrera...

D’acord: Don Pasquale es mereix una bona lliçó que sàpiga posar-lo al seu lloc. El lloc d’una home gran i solter vocacional  que pretén dirigir al seu gust les joves vides que depenen una mica d’ell, i forçar casoris interessats, menyspreant alhora la força dels...