Avui s’ha presentat en roda de premsa l’obra Kassandra, que s’estrenarà a Temporada Alta el proper dissabte 20 d’octubre i que, posteriorment, farà temporada al Teatre Nacional de Catalunya. Sergio Blanco, el autor i director uruguaià, torna al Festival amb un monòleg per desmitificar el mite. Cassandra és ara un noi amb nom de noia, que viu al marge, que sobreviu del contraban i que s’expressa en una llengua que no és la seva ni la de l’autor. Sergi Belbel dirigeix aquest singular monòleg interpretat per Elisabet Casanovas, que a partir de la figura mítica de Cassandra, que tenia el do d’endevinar el futur i alhora estava condemnada a no ser mai compresa, construeix un joc de màscares fascinant per endinsar-se en el dolorós terreny de les violències silenciades.
No parla la nostra llengua, però té nocions d’anglès suficients per fer-se comprendre. Va néixer amb un cos masculí, però va transformar el seu aspecte per ser la noia que és. En acabar la guerra, Agamèmnon se la va endur com a esclava cap a Europa. Ara viu exiliada del seu país. Sobreviu oferint el seu cos a desconeguts. La seva història no és ben bé com la van narrar Èsquil i Eurípides fa milers d’anys. Kassandra, la jove troiana visionaria injustament tractada de boja, a la qual cap dels tres autors tràgics grecs no va dedicar una obra amb el seu nom, vol interpel·lar l’espectador directament als ulls en una mena de club nocturn tronat en una ciutat occidental qualsevol en ple segle XXI i amb una llengua que no és la seva. Ni la nostra. Ella només vol explicar la seva tragèdia. Ella només vol la comprensió del públic. I, si és possible, l’amistat.
L’espectacle, que compta també amb Max Glaenzel (espai escènic); Kiko Planas (il·luminació); Jordi Bonet (so) i Mercè Paloma (vestuari), és una producció de Temporada Alta 2018 i del Teatre Nacional de Catalunya, es podrà veure a la Sala Tallers del TNC del 24 d’octubre al 18 de novembre de 2018. 
En paraules del director:
“L’esclavatge, la guerra, els refugiats, el comerç sexual il·lícit, el desarrelament, la transsexualitat… són temes que, amb un sentit de l’humor àcid i fins i tot amargant, treuen el nas en aquest monòleg vibrant i arrauxat que interpreta, amb generositat i passió, una de les nostres actrius joves més estimades i admirades: l’Elisabet Casanovas.”
Sergi Belbel