Maria de Medeiros i Bulle Ogier ens faran viure ‘Un amour impossible’ al Lliure

Però no perdeu l’esperança sense provar. Potser queden entrades..: brillo!

Presentació de ‘Un amour impossible’

EL RELAT D’UNA HISTÒRIA VISCUDA
L’obra està basada en la pròpia experiència, extremadament traumàtica, de Christine Angot. Els seus pares s’havien separat quan ella era petita i tot funcionava amb plena normalitat. Havia tingut una infància feliç, plena d’amor, fins el moment en què la nena, que tenia uns 13 anys, va manifestar la seva curiositat per conèixer el pare. “Explica la història de les dues dones, des dels 8 anys als 50 de la nena. I sempre ho interpretem nosaltres. A mi m’encanta fer de nena, em permet integrar tècniques de la Commedia dell’Arte en un context tràgic!”, diu Madeiros.

La mare és una jueva de classe humil, que viu en una ciutat petita. Coneix i s’enlluerna d’un noi ric, que ve de París i treballa de traductor a la base americana de Chateauroux. “Ella assegura que la nena va ser desitjada per tots dos, malgrat el pare afirma que ell no hi té res a veure. I la petita creix amb aquesta idea. Però l’any 1972 s’aprova una llei que permet reconèixer els fills fora del matrimoni i això desvetlla les esperances de la petita, que diu que vol conèixer son pare.”

L’home accepta i, quan la veu, comença a interessar-se molt per ella, per a sorpresa de la mare. La nena se sent súper feliç de tenir un pare enrotllat. “Hi ha un abans de tot el desenllaç que comença aquí. En l’abús del pare envers la filla hi ha cert amor, però la nena no en parla. Hi ha una història, passa el temps i la mare ho acaba sabent per altres.”  L’espectacle parla també de la dificultat de la mare de creure el que està veient. Arribats aquí, la relació entre totes dues experimenta un xoc traumàtic.

L’obra mostra en realitat tres amors impossibles: el del pare i la mare, ja que pertanyen a dues classes socials molt diferents; el del pare i la filla, perquè hi ha un tabú que el titlla de incestuós per part de la societat, del que ell, adult, passa per damunt i n’abusa. I l’amor que hi ha entre la mare i la filla i que, a partir de la relació de la nena amb el pare, es trenca: “La Christine li ha sabut donar un punt de vist polític, malgrat la història està desvetllada d’una manera intimista. Però és absolutament política! Primer va pensar que l’obra teatral fos només el final del llibre, unes 30 pàgines molt denses sobre el que va passar. Però va decidir anar a la infància perquè la mateixa intimitat ens porta a la política. S’hi pot arribar des de la diferència social, l’educació, l’abús del mes fort… Hi ha moltes maneres d’arribar-hi!” En realitat, a la versió actual, l’únic que canvia del llibre és “que el pare no surt físicament a l’escenari.”

UNA REVOLUCIÓ GUANYADA
Angot fa una anàlisi magistral de la societat, basada en l’exclusió que fem del que no és el més corrent, valorant què és el que fa l’amor impossible en determinades situacions. Per a Pauthe “és una revolució històrica poder parlar d’un tema com l’incest en lo quotidià, al cafè, al cinema, al teatre i fins i tot als diaris, amb la mateixa naturalitat en què es parla de la guerra o de la misèria. Avui forma part d’un tot que és immens, com ho va ser la Revolució Feminista l’any 1968.” Considera que la diferència entre aquella Revolució i la de les feministes actuals és clara: “A l’època venien de la burgesia, la majoria eren estudiants i ho van saber fer esclatar racionalment, molt bé. Però han passat els anys i avui són les classes populars les que s’aixequen.”

Una mica impressionats per la duresa del tema i encara més tractant-se d’un fet real, hem insistit en preguntar si hi havia enamorament real entre pare i filla: “Hi ha un abans… i un enamorament. Però l’abús trenca la possibilitat de l’amor. El més  terrible de l’incest és que no es pot odiar completament la gent que et va destruir.”