Es presenta ‘Cantando bajo la lluvia’, el nou musical d’Àngel Llàcer i Manu Guix

06.21.2021

Author

Els amants dels musicals ja podeu començar a  preparar els modelets, els barrets, les plomes i el que més convingui, perquè ja és de camí l’estrena a Barcelona Cantando bajo la lluvia (paraigües no cal portar, no…), el tercer gran musical dirigit pel tàndem Àngel Llàcer-Manu Guix, que arriba de la ma de Nostromo Live i que farà la seva estrena absoluta i mundial el 15 de setembre al Teatre Tívoli.  

Aquesta tarda ens han citat per presentar-nos l’elenc a l’Hotel Avenida Palace “perquè es va inaugurar l’any 1919, el mateix any que el Tívoli, i són igual d’elegants.”  I la presentació  no s’ha quedat enrere. Ha estat una explosió de glamour que no ha baixat el termòmetre en tota l’estona que ha durat. La finalitat, de moment, ha estat presentar-nos l’elenc, perquè l’espectacle encara s’ha de muntar. Una manera d’anar fent boca perquè… ens han deixat embadalits!

Jordi Sellas,  en representació de  Nostromo, ha obert l’acte explicant que és la quarta obra que produeixen i la tercera del mateix equip, després de La Jaula de las Locas i La Tienda de los Horrores. “Però és la més ambiciosa!”, assegura.  Tot seguit i acompanyats pel conegudíssim tema musical homònim de la pel·lícula, han entrat, estupendus, els dos directors. “Estem molt contents i tenim moltes ganes de presentar-vos l’espectacle i la companyia”, han dit.

En record d’una etapa en què també es van haver de reinventar

Presentació de Cantando bajo la lluvia

Àngel Llàcer ha començat amb una reflexió: “Per què ho fem? Doncs perquè és un bon moment després d’un any tan difícil, en què  ens hem hagut de reinventar. I Cantando bajo la lluvia parla d’això: passa en el moment en què el cinema mut s’acaba, per donar pas al sonor. I tothom s’ha de posar a punt per fer-ho!” I afegeix: “És una comèdia musical, la més romàntica de tots els temps. Però darrere la història d’amor hi ha les aliances, que són molt importants.  Per a mi és una història d’aliances en la que el talent s’alia per tirar endavant. Mostra que la capacitat d’adaptació és senyal de intel·ligència. I tots tenen capacitat d’adaptació!”

L’elenc creatiu

Dit això ha començat la presentació de l’elenc creatiu, força conegut pels seguidors dels seus musicals perquè “sempre treballem amb la mateixa gent. Ja ens coneixem, són maneres de treballar, no cal que ens parlem. Creem família! Portem uns quants musicals, però aquest és el més gran i fa… un cert respecte”, apunta. 

I ens ha començat a dir noms: 
“Josep Maria Segura és el Director Adjunt i Director Resident;  Andreu Gallén,  el Director Musical i Director Musical Resident; Daniel J. Meyer, l’Ajudant de direcció; l’Enric Planas ens ha fet el disseny de l’Escenografia, amb molt de gust!” 

Míriam Compte “és la nostra dissenyadora de vestuari des de sempre; Albert Faura  ha dissenyat els llums i  Roc Mateu, el so. Helena Fenoy i Marta Ferrer signen el Disseny de caracterització i Marc Artigau, la traducció i adaptació.”

Llàcer comenta: “Hem deixat per al final presentar ‘el Tercer Peu de la Creació’. És  Miryam Benedited, que ha fet la coreografia. Amb ella hem trobat la tercera pota que ens faltava, tot i que ens coneixem des del 2005! Treballem junts a la tele i la vida ens ha portat a  investigar el mon del teatre!”

La Miryam es mostra molt feliç: “És un projecte súper ambiciós! Com a coreògrafa  ha estat un treball molt complicat i un dels pocs que es fan ara, en què els actors han de tenir el mateix nivell de dansa, cant i interpretació. Quan l’espectador ho vegi sortirà amb el record de la pel·lícula, però actualitzada al 2021!”

L’elenc artístic – dansa

Llàcer continua la presentació amb els ballarins. Alguns venen d’altres musicals grossos com West Side Story o A Chorus Line. Són Adrián García, Marc Sol, Albert Escobar i Pablo López. Però l’Àngel explica que el Marc Sol “és el primer que fa a la vida!”

Segueix amb les ballarines i… els comentaris! Són: Diana Girbau “que no la coneixíem i al final ens ha dit que si”;  Empar Esteve, ”que ha fet tots els personatges de La Jaula”; Sara Martín, Carmen Soler, Clara Casals i Julia Saura “que és ballarina d swing. I és de Sabadell!”

Participen a aquesta ‘zona’ l’Enginyer de so, Miguel Ángel Belotto que confessa: “M’he decidit pel tros d’equip que formeu tots i per poder venir a Barcelona.” L’Àngel diu que el seu número és el més espectacular de tots. 

Sylvia Parejo, és la Production Singer, sobre la que Llàcer diu “Ens semblava que havia de cantar una dona. La vam conèixer a La Tienda de los Horrores i n’està encantadíssima.”

 Actors i actrius

I anem als actors i actrius. L’Àngel continua presentant:  “Tenim la catalana Clara Altarriba; al Bernat Cot, que de vegades va amb La Cubana però l’hem pogut enganxar; la Júlia Bonjoch, que ho sap fer tot. Fa sis anys que ens fa El Petit Príncep i ara ho haurà de deixar perquè se l’han endut uns gamberros per fer Cantando bajo la lluvia.”

Hi ha també  “l’Oriol Burés, de Rubí, amb el que sempre estic en deute perquè és el meu alternant a La Jaula. Ell és l’altre Zaza i vaig aprendre d’ell a fer la Zaza, el que va fer que em donessin el Premi de la Crítica al Millor Actor de Musical. L’estimaré tota la vida, encara que m’abandoni!” 

Segueix Bittor Fernández, professor de dicció, “que té un talent impressionant però sobretot molta energia. I és necessària perquè… els nostres espectacles són molt energètics.” 

I ara un de Madrid: José Luis Mosquera, que ha dit: “És una meravella estar aquí, en aquest Hotel que és una meravella, per presentar un espectacle que és una meravella. I serà meravellós que al setembre puguem disfrutar d’aquest espectacle meravellós dirigit per uns senyors meravellosos. El que m’atrau de l’obra és que és un clàssic i els clàssics mai moren.  Però a més, ells en fan una relectura!” Doncs… una meravella!

Ara entra Mireia Portas que, segons en Llàcer, “és l’única que no s’adapta als nous temps i es queda anclada per la falta de intel·ligència. Aquí es nota que bromeja. I encara afegeix: “Jo volia que hi fos perquè és la que aportarà tota la comicitat.” I ara seriosament: “Necessitàvem algú amb el seu nivell de dansa, de cant, i de interpretació. És necessària!”

La Mireia sent que ha de dir alguna cosa: “Passa que jo no sé parlar normal només sé fer personatges… Però tenim moltes ganes de començar i de posar-nos en forma amb la Míriam. I a disfrutar! L’Àngel li dóna la raó: “Tenim moltes ganes de començar després d’aquest any de merda!  

 

El trio protagonista

Cantando bajo la lluvia

I ja som al trio protagonista, que ens l’han guardat per al final. Són Ricky Mata, que interpreta a Cosmo Brown. Llàcer diu:  “No ha estat fàcil, són personatges amb profunditat que requereixen actors profunds i professionals com en Ricky Mata. El vaig conèixer al càsting de Priscilla -que jo llavors feia càstings- i em vaig dir: aquest el vull per a mi.” El seu personatge, Cosmo Brown és un protagonista perquè és el que incentiva el treball des de darrere el treball. 

També presenta Diana Roig, la protagonista: “El seu personatge és el d’una noia amb molt de talent. Sap com fer les coses. Es troba amb el final de la indústria del Cinema Mut i en sap aportar nous aires. S’adapta i triomfa.”

La Diana va ser la protagonista de La Tienda de los Horrores, també d’El Petit Princep:  Després va anar a Madrid, es va perdre una mica a fer musicals i ara torna al Born!” Ella afegeix: “Certament torno a casa i tinc moltes ganes d’assajar, de ballar i de bon humor. Els musicals em posen de molt bon humor!”

I arribem al Noi. “Quins nervis”, diu l’Àngel. “Tots  teniu al cap a Gene Kelly. Però… qui ens pot fer oblidar a Gene Kelly?  L’única persona que em fa oblidar Kelly és meravellós i incomparable. És l’Ivan Labanda!”

També li posen  la música del Singing mentre entra. L’Àngel diu: “Ara confessaré una cosa. Fa anys que fem musicals. Molts que em vaig trobant em diuen vull fer aquest espectacle i jo els dic tu no tens paper. Però… va, vine al càsting. I  la insistència de Labanda, a qui vaig dir que no tenia lloc, ha acabat aconseguint el lloc del prota.” Aquí ja us  puc assegurar que bromeja.  

Doncs ja els coneixem! Ara podrieu veure la pel·lícula per anar fent boca i valorar els canvis cap a una actualització. No patiu pel Kelly, l’Ivan us l’esborrarà. 

L’Àngel i en Manu han tancat l’acte amb unes paraules molt maques:  “Parlem molt d’energies. I és que a nosaltres ens agrada que quan baixi el teló quedi una energia i la gent se l’emporti a casa. Quan vam fer La Jaula estava tot tancat, era Nadal i estàvem en plena Covid. Però vam aconseguir que  molts valents vinguessin al teatre i vam veure que la gent marxava feliç. Ens sentíem com si fóssim uns vacunadors, com si els vacunéssim.” Abans de tancar ha reiterat que “el Tívoli és imprescindible perquè té l’elegància que té aquest espectacle.”

L’Ivan també s’ha volgut acomiadar: “És un privilegi estar aquí i compartir aquest nou projecte amb una nova gran família. Una família amb la que, segur, passarem molt mesos en cartell.” I l’Àngel li ha esbitzat: “Va, que només penses en la nòmina! 

Ens costarà esperar al setembre! Però si voleu, ja podeu anar comprant les entrades aquí.

Quatre notes abans de tancar

L’espectacle compta amb 30 actors i ballarins, una orquestra en directe de 10 músics i una escenografia de grans dimensions. Tot plegat i un tou de reptes tècnics garanteixen un espectacle absolutament únic.

Començaran els assajos el 12 de juliol per iniciar la primera funció amb públic el 15 de setembre. El 30 de setembre serà l’estrena oficial i representarà l’obertura de la temporada del Teatre Tívoli de Barcelona.

Recordant  la pel·lícula

Cantando bajo la lluvia, creat l’any 1952, és un dels millors films musicals de tots els temps. Es tracta d’una història d’amor ambientada en la irrupció del cinema sonor a Hollywood que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys 20. La seva banda sonora, Singin’in the rain, s’ha convertit en un himne mundialment reconegut per diverses generacions.

La pel·lícula es va convertir en musical el 1983 amb un debut al London Palladium. El guió, de Betty Comden i Adolph Green – narra de forma irònica la transició del cinema mut al sonor i les dificultats dels professionals i artistes per adaptar-se a les noves tècniques. Amb música de Nacio Herb Brown i Arthur Freed, i sota la direcció de Gene Kelly i Stanley Donen, va ser reconegut com a millor musical de la història per l’American Film Institute.

En un any en què ens ha tocat canviar i adaptar-nos a les noves tecnologies de comunicació per la pandèmia, és interessant recuperar l’essència de la història de Cantando bajo la lluvia, al voltant de la capacitat d’adaptar-se als canvis a través de l’esforç i l’optimisme.

Al Hollywood dels anys vint, tota la indústria cinematogràfica es va veure forçada a abandonar sobtadament els anys d’experiència al cinema mut per a abraçar les novetats tècniques de la producció del cinema sonor. Una sàtira que, des de dins del món del cinema, mostra a l’espectador com els humans reaccionem davant la necessitat de canviar els nostres hàbits.

L’espectacle emociona i entendreix al públic amb una bonica història d’amor, que es desenvolupa entre escenes, coreografies, vestuari i cançons icòniques.

I ja ho tenim! Good Morning, tot singing in the rain

Author