El Teatre Lliure ha ofert una roda de premsa virtual on ens expliquen el futur més immediat de l’equipament

Disculpeu que comenci a parlar a nivell personal, però és que avui sóc feliç. Tinc una notícia que em fa molta, molta il·lusió: he assistit a una roda de premsa en directe, després de més de 50 dies! Virtual, eh, però en directe! L’ha organitzat el Teatre Lliure i ha estat un exitàs. A banda, he pogut veure la cara dels meus companys i companyes d’altres mitjans, la de la gent del Lliure i la dels directors artístics del lliure, Juan Carlos Martel i Georgina Oliva, que són els que han parlat. Tothom està molt guapo. La meva cara no surt -tampoc té cap interès- perquè el meu ordinador és massa vell. Vinga, prou emocions i una abraçada a tothom. Uix, estic tan emocionada que una mica em sento com quan vaig fer la meva primera roda de premsa, quasi!!!!!  

Som-hi: Juan Carlos Martel  ha explicat l’extens programa que han preparat de cara al confinament. Una oferta plena de vitalitat i realitat, on el Lliure exposa com es van adaptant al nou estat sense ni un pas enrere. I molt important: sense córrer! Hem advertit una certa contenció en parlar del final d’aquesta terrible història “que no acabarà fins que no tinguem una vacuna”, ha suggerit el director. Primer ens ha explicat la programació immediata i, tot seguit, ens ha donat la magnífica notícia dels ajuts, subvencions i/o premis, que el Lliure té al calaix, a punt d’entrega. 

NOVA PROGRAMACIÓ: #TheShowMustGoOn
El títol… no es pot superar!  És nou de trinca i és el lema que  agafa el relleu a les iniciatives #LliureAlSofà i #TeatreAlFil, que des de finals de març ens han estat acompanyant.

La programació digital engega dijous 7 de maig amb el cicle de nova creació Lectures dramatitzades. Pau Vinyals i Júlia Barceló interpretaran l’autoficció El gegant del Pi, escrit i dirigit per Vinyals i amb música d’Arnau Vallvé, que es podrà veure fins al 10 de maig pel canal youtube. 

Seguirà, del 28 al 31 de maig, un muntatge metateatral a tres veus sobre l’especulació, titulat El segon principi, de Mercè Sarrias i Miguel Casamayor, interpretat per Mònica Glaenzel, Eli Iranzo i M. Pau Pigem. Aquestes lectures dramatitzades podran representar-se en format radiofònic o audiovisual. Els dies 10 i 31 de maig es farà un xat postfunció obert al públic on participaran Pau Vinyals i Itziar González.

Passem a l’11 de maig, dia que el Lliure obrirà al web la proposta Màkina SHK de Roger Bernat. El dramaturg i director posa a disposició del públic un xatbot, un bot conversacional, que ha creat ell mateix i ha anat alimentant a partir de frases de Shakespeare amb qui…doncs si, si: podrem mantenir una conversa virtual! (en anglès, és clar)

TEATRE FAMILIAR: SINGULARS ADAPTACIONS DE CLÀSSICS PER ALS MÉS PETITS!
Aquesta activitat us sorprendrà tant com a mi. Perquè no es tracta de fer reinterpretacions de la Blancaneus o l’Alícia, com s’han anat fent fins ara. Quatre dramaturgs de casa nostra han adaptat peces molt conegudes de grans autors internacionals, en un llenguatge entenedor i atractiu per als infants. Mireu, mireu els títols! Segur que també les voldreu veure! Es passaran els caps de setmana (de divendres a diumenge).

Victoria Szpunberg signa el primer, La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca , que es podrà veure del 21 al 24 de maig. Segueix Terra baixa d’Àngel Guimerà, adaptada per Pau Miró (del 28 al 31 de maig). Del 4 al 7 de juny serà el torn de Antígona de Sòfocles, en adaptació d’Helena Tornero. I de l’11 al 14 juny, acabem -per ara-  amb l’adaptació d’El rei Lear de William Shakesperare per Jordi Oriol.

PROJECTE EN RESiDÈNCiA A L’INSTITUT JOAN FUSTER
També a l’àmbit educatiu, el projecte Magda Puig EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Fuster s’obrirà al públic general i a altres centres educatius que vulguin participar-hi. Amb el títol No és art si no té la potencialitat de ser un desastre, una frase de l’artista Banksy, la creadora planteja una intervenció creativa que barreja llenguatges i convida els alumnes a descobrir i experimentar accions artístiques contemporànies. Cada dilluns entre l’11 de maig i l’1 de juny es farà pública una proposta creativa i es convidarà tothom que la segueixi i comparteixi a les xarxes socials fent servir el hashtag #MagdaPuigENRESiDÈNCiA.

Aquest és un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i és el segon any que el Teatre Lliure hi participa com a equip mediador. El 8 de juny, se’n farà una presentació pública de forma virtual.

Seguim a la branca educativa. El programa Escena Pilot, dut a terme en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i capitanejat per la creadora i directora Lali Àlvarez i l’actriu Gemma Martínez, tampoc s’atura. Les formacions al professorat seguiran online i es reconvertirà el que havia de ser un espectacle teatral de creació col·lectiva entre els instituts barcelonins Barri Besòs, Domènech i Montaner i Vila de Gràcia, en la realització d’un vídeo documental i artístic sobre la bellesa, que es podrà veure el 4 de juny.

PROGRAMACIÓ INTERNACIONAL
El Lliure no renuncia a la programació internacional i, en un acord amb la  xarxa de teatres europea mitos21, de la qual el Teatre Lliure n’és membre, podrem veure Històries d’una Europa en crisi i reflexió [Stories from a Europe in crisis and reflection], una iniciativa creada expressament per a la situació actual que coordina el teatre Dramaten d’Estocolm, i on participen sis teatres europeus més. Són monòlegs a partir d’entrevistes a “persones essencials”, és a dir, sanitaris, venedors de comerços imprescindibles, repartidors… Es podran veure a partir de l’1 de juny, per youtube, i es mostraran tant els resultats del Lliure com els dels altres teatres participants (Londres, Torí, Hamburg, Budapest…)

ESCOLA DEL PENSAMENT
“Recuperem l’Escola del Pensament, reprenent les sessions enregistrades prèviament en format digital”, ha dit Martel. Un programa per als mesos de maig i juny, conduït per Marina Garcés i Albert Lladó. El 19 de maig s’emetrà per youtube la conversa El coratge i la representació. Sarajevo, 1993 amb el periodista de guerra, escriptor i dramaturg Alfonso Armada i el director de l’East West Theatre Company de Sarajevo, Haris Pašović, com a convidats.

I el 9 de juny (18.30 h), posarà punt i final a l’Escola el diàleg L’humor com a acció directa. Escena i transgressió, que comptarà amb la participació de la pallassa Pepa Plana i el compositor Benet Casablancas.

PROGRAMA ‘AJUTS A LA CREACIÓ CARLOTA SOLDEVILA’
Ja fa uns mesos que el vàrem presentar. Va poder començar i va tirar endavant. Hi havia quatre branques i algunes es van poder iniciar: “Volem mantenir els ajuts per a la temporada vinent. Ja tenim companyia i ja tenim artista resident! No us donarem els noms encara, però si que us diem que disfrutaran d’una dotació econòmica”, explica Martel.  

I, com que davant la crisi del Covid – 19, que ha obligat el tancament dels teatres, el Lliure no s’atura: “Ampliem els ajuts a quatre Modalitats, que tindran cinc premis cada una: 

*Modalitat disseny de projectes escènics (5 ajuts de 2.500 € cadascun)

*Modalitat de textos dramàtics (5 ajuts de 3.000 € cadascun), de dramatúrgies en arts de carrer (5 ajuts de 2.500 € cadascun) i d’escena distant (5 ajuts de 1.250 € cadascun)”, continua el director.  

*Les dues darreres modalitats compten amb la complicitat de Fira Tàrrega i Temporada Alta, dos festivals avesats en les Arts de Carrer, un format que el Lliure té el propòsit d’importar a Barcelona. “Es demanaran textos que parlin d’utopies, distopies, realitats alternatives… També del canvi climàtic, la família, creences, dogmes, la vellesa… Textos valents i encoratjadors que permetin volar i a la vegada, situacions que ens ajuden a imaginar una altra manera de ser i de conviure,” explica Martel. 

Anna Giribet, directora de FiraTàrrega ha aparegut a la pantalla i ens ha manifestat la seva il·lusió “per participar en aquestes línies d’ajut, sobretot les que fan referència a les arts de carrer. El Lliure ens va convidar, ens vam reunir i ens vam escoltar. El Lliure té ganes de tocar, de descobrir i de fer habitar les Arts de Carrer a Barcelona. Hi posarem tota la nostra experiència!” 

Salvador Suñé, director del Temporada Alta, ha aparegut també per referir-se més concretament als Ajuts a l’Escena Distant. “El Teatre és clarament una relació en  viu entre els artistes i el públic. Què passa, ara? Doncs que no es podran trobar. I una formula que se’ns ha acudit per alleugerar-ho és el Teatre Distant, altrament dit Virtual. Mai se substituirà la relació actor-públic, però són formes complementàries que ja tenim ganes de veure i de poder ajudar a tirar endavant. Donem gràcies al Lliure per deixar-nos ser-hi!”

La convocatòria estarà oberta entre el 2 i el 31 de maig i el veredicte es comunicarà de forma pública a finals de juny. Els projectes guanyadors hauran de desenvolupar la seva proposta en un disseny o un text (segons la modalitat) entre l’1 de juliol i el 15 de setembre de 2020.
—————————————————

A partir d’aquest moment ha començat el torn de preguntes que Martel ha anat responent. En podem extreure les següents conclusions:

• “Tenim per oferir un bon gruix de produccions, el 100% de casa. No dóna temps a assajar coses noves abans l’estiu! Estem treballant perquè la majoria de peces cancel·lades es puguin veure a l’octubre.” 
• “Per assajar al Lliure cal seguir tres protocols: Sanitat, Seguretat i Treball dels artistes. Quan ho tinguem, podrem obrir el 30 o el 50%, el que diguin les autoritats. L’horitzó de la nova normalitat el marca la vacuna. Fins que no la tinguem, caldrà inventar per poder continuar.” 
• “Els equipaments públics compartim protocol amb els sanitaris. El Lliure ja té un Protocol Sanitari, basat en el confinament dels treballadors i els artistes. Els anirem incorporant i, després, posarem les platees tal com ens diguin les autoritats. Hem d’estar preparats, però hem de tenir instruments: un protocol que asseguri als artistes poder entrar tranquils al teatre. Després ja especificarem el Protocol Sanitari que adreçarem als espectadors, en funció del que designin les autoritats sanitàries.” 
• Georgina Oliva, adjunta a la direcció artística, ha especificat: “Si fins ara teniem un lloc al que anomenavem Espai Lliure, per posar un exemple, ara ens hem d’acostumar a dir Espai On Line… Bé, que encara no té nom!” 
•  A la pregunta de com està afectant tot això econòmicament al Lliure, Martel ha contestat: “Estem passant un gran patiment econòmic davant la devallada d’ingressos obvia. Però les companyies programades per a aquests mesos -des del tancament al mes de juny-  ho han cobrat tot. Pel que fa a la resta, estem fent tots els esforços per programar-los encara dins del 2020. Ha caigut la programació internacional, la reposició dels Sis personatges… i una que jo dirigia. La feina titànica és mantenir l’equilibri entre el que disposem com a Institució pública i fins a quin punt podem aconseguir un estalvi.” 
• I a la pregunta de fins quan el Lliure podrà resistir: “Esperem que podrà sobreviure molts anys. Dependrà de les administracions i de com sabrem reinventar-nos. Tenim present que aquest 2020 serà un any deficitari per la manca d’ingressos. Tenim l’obligació de viure, no de sobreviure i, amb el que tindrem, farem.” I afegeix una ‘reflexió personal’: “Mai tindrem el suport a la cultura que tenen altres països, però ara tenim l’ocasió de construir una política cultural real que no hem tingut mai. Estem passant per una situació tràgica i les coses s’han de canviar. I les hem de canviar nosaltres, perquè soles no canvien. Per això, responem ara amb una programació digital i amb els Ajuts Carlota Soldevila.
  
• Nosaltres estem per equilibrar el pressupost, però si hi ha un rebrot, tornarem a quedar afectats. I això passa a tot el món. Hem d’aprendre a navegar amb aquesta tempesta a rumb fix, a través de les arts escèniques.” 
• Finalment, a la pregunta de com ens marcarà el Covid el futur de les Arts Escéniques, tenint en compte que el teatre requereix un procés de treball molt físic, Martel contesta: “A dia d’avui, el Lliure porta 40 dies tancat i sense cap virus. Però cada persona que hi entra pot portar-ne un. Per tant, hem de buscar mecanismes per saber si estan nets i exercir la nostra feina física amb total seguretat. Hem de tenir guants, màscares, termòmetres… el que calgui per tirar endavant. Els futbolistes fan el test cada dia!” 

Juan Carlos Martel ha tancat l’acte d’una manera molt poètica, com requereix l’ocasió: “La realitat ens superarà sempre. Seguirem construint la casa i, a cada riu, passarem el pont. I si no n’hi ha, el construirem. I si no podem, doncs a nadar! Els tests ens els hauran de subministrar i, suposem que a cada pas, ens aniran dient les noves mesures sanitàries.” 

Doncs ja ho tenim: ha estat una trobada gran, esplèndida, amb tota la gent que ens coneixem i que compartim aquesta meravellosa dèria que es diu teatre. El Corona Virus ens està canviant la vida. Però ens ha de permetre buscar una nova manera de tirar endavant, de la que n’hem de treure el millor. No deixarem que ens guanyi!