El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat avui El nedador del mar secret, una producció del TNC amb La Danesa. És una reflexió sobre la curta distància entre la vida i la mort, però malgrat tot, una lliçó d’esperança. L‘espectacle es podrà veure en una única funció al Temporada Alta (26 de novembre al Teatre de Salt); i tot seguit s’instal·larà a la Sala Petita del 9 al 29 de desembre. A la presentació hi han assistit: Jumon Erra (adaptació i direcció de l’obra), Elena Fortuny (ajudanta de direcció i coach actoral), Francesc Cuéllar; Albert Mora i Júlia Santacana (intèrprets), Raül Perales (producció executiva), Salvador Sunyer; director artístic de Temporada Alta, i Carme Portaceli, directora artística del TNC.
És la història del difícil naixement d’un nen explicada pel seu pare, a la vegada l’autor de l’esectacle. La carrera fins l’hospital en un hivern fred i el que podria haver estat i no va arribar a ser. Una novel·la de William Kotzwinkle adaptada al teatre per Jumon Erra. Parla de la pèrdua d’un fill que destrueix tot tipus d’idealització al voltant del part, amb llenguatge poètic. I emoció continguda, de l’acceptació de la crua realitat.
El nedador del mar secret és la cinquena obra de la companyia La Danesa i va ser la guanyadora del Premi Quim Masó 2020.
I anem a la roda!
Carme Portaceli ha presentat l’espectacle destacant que és l’adaptació d’una novel·la que curiosament parla d’un temps tan difícil com el que estem vivint. “Jumon Erra diu al programa de mà unes frases que m’han impressionat: Vivim un temps en què ha marxat molta gent sense que ho esperéssim. I les persones que els estimaven no només han lamentat la seva desaparició. També el fet que estiguessin sols en el moment de partir.” L’obra en parla. I és que des del teatre sempre hem reflexionat sobre els nostres sentiments, les nostres pors, els nostres anhels… Per això el teatre és indispensable. I aquí estem, sempre compromesos amb el Premi Quim Massó i contents de rebre la companyia.”
Salvador Sunyer ha subratllat que el Quim Massó no és un premi d’autoria o dramatúrgia: “Quim Massó, que va ser fundador de Bitó i de Temporada Alta va dir: “Fem un premi a la producció! L’espectacle l’ha guanyat, s’estrena a Temporada Alta i fa unes funcions aquí, sala coproductora.” I continua “És una novel·la que surt molt de dins i tracta el mateix tema que ja s’ha tractat des de dues obres, interpretades per Claudia Cedó i Concha Milla: la pèrdua natal. I ho fa des d’un punt de vista innovador, el difícil naixement d’un nen explicada pel seu pare.”
Jumo Erra opina que “és un premi molt útil per a les companyies petites. Tenir un suport abans de començar i tenir un lloc on estrenar és molt important.” Ha volgut afegir que: “L’autor va escriure la novel·la en un cap de setmana a raig i amb llàgrimes als ulls. Parla del dol prenatal, un dol i un tabú per a la societat. El seu propi dol. En aquesta experiència col·lectiva ens hem plantejat quina mena de cerimònia ritual voldrien compatir amb amics per entendre la curta vida del seu fill. La voluntat de Kotzwinkle d’explicar des de que trenca aigües fins enterrament, és posar valor a la vida. I nosaltres ho hem volgut fer des de l’art per fer-la bonica. No estalviar tristesa però tampoc bellesa.”
Els protagonistes són un veí un músic i la seva companya Diane que l’ajuda a explicar la historia. Expliquen que: “És un acte de sanament que acaba sent un acte col·lectiu. Això fa que els 3 personatges siguin lliures. És un acte de llibertat brutal. Prenen un seguit de decisions on avui no seriem capaços d’entrar. Més enllà del ritual, és un acte de llibertat el que estem fent!”
La música és de Miquel Tejada, composada expressament per a la peça. I està interpretada en directe per Albert Mora i Júlia Santacana “que toquen diferents instruments. La musica ofereix una altra lectura, un altre niell, ho explica sense paraules. Tècnicament no és una banda sonora però acompanya d‘una manera emocional el que està passant.”
Unes paraules del director
Són molts els motius per portar a l’escena la novel·la El nedador del mar secret de William Kotzwinkle: la bellesa del relat, la sensibilitat per explicar de manera lluminosa el dolor provocat per la mort; la generositat de l’autor compartint uns fets tan íntims. I amb l’objectiu que no ens sentim tan sols quan els temps són foscos. També escoltar el punt de vista d’un pare sobre l’experiència del part i la pèrdua d’un fill. Darrerament, però, rellegint la novel·la, amb l’impacte d’una pandèmia en què milers de conciutadans han mort sols; en què família i amics no han tingut l’espai per acomiadar-se’n ni acompanyar-se en el darrer moment. Kotzwinkle ens parla d’una manera de dir adéu profunda, senzilla i humana. I espero que compartir el que El nedador ens explica ens curi a tots una mica.
Jumon Erra, director de l’espectacle