Arriba al Teatre Lliure Crim i Càstig, de Fiódor Dostoievski, muntatge que s’instal·larà a la Sala Fabià Puigserver del 23 de febrer al 3 d’abril. Pau Carrió n’és adaptador i director i Pol López el protagonista, envoltat de talents com: Míriam Iscla, Roser Batalla, Oriol Guinart, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Albert Prat, Òscar Rabadán, Marc Rodríguez i Maria Rodríguez. Avui s’ha presentat als mitjans amb la presència de Pau Carrió i Pol López i, en representació del Lliure: el seu director Juan Carlos Martel Bayod i Georgina Oliva, responsable de continguts de l’equipament.
Martel ha comentat que “en Pol i en Pau, cada vegada que venen al Lliure creixen. I el Lliure també!” Ha recordat que la primera vegada que va veure en Pol va ser en un espectacle infantil fa anys. I que “ha fet part del seu creixement aquí, a casa.”
L’espai
Tot passa en un Lliure canviat. Martel remarca que “entres i és sorprenent el que passa dins la Fabià!” I Carrió diu que hi ha treballat molts anys i que l’ha vist de moltes maneres. “Però puc assegurar que d’aquesta no s’ha fet mai. El Pol no abandona l’escenari, vivim tota la historia a través de les seves vivències.”
Martel explica que: “La sala Fabià Puigserver, amb la seva forma i dimensions, ens ajuda a donar identitat al espectacles. I veurem un Lliure diferent perquè hem disposat l’espai d’una manera especial. Els espectadors seuen al lloc que normalment seria per als actors. Hem invertit la sala i mirem cap allà on seiem normalment. I tens una sensació de sort, d’estar en un lloc màgic.”
Ho confirma una escenografia singular, proposta de Sebastià Brosa: un gran plàstic sobrevola els personatges recordant l’escena d’un crim. I les parets porxades de la sala -amb una disposició mai vista fins ara;- ambienten aquesta història de construcció no realista. Arnau Vallvé, component del grup musical Manel, n’ha creat la música original -de gènere electrònica- i Adriana Parra, el vestuari: “Comencem a ser una troupe!”, apunta Carrió.
L’espectacle
Per tercera vegada al Teatre Lliure, Carrió s’atreveix a dur a escena una obra major de la literatura europea: després de la seva versió d’Enric V (2014), titulada Victòria d’Enric V, i el seu Hamlet (2016). L’adaptació escènica de Crim i càstig, feta a partir de la traducció de Miquel Cabal (Premi Ciutat de Barcelona 2021); neix com una continuació de la reflexió iniciada amb Hamlet: les conseqüències de tenir una visió idealitzada de la capacitat d’acció per canviar el món. “A Hamlet, vam estar quatre hores per matar algú. A Crim i càstig, és després de matar algú que pensem quatre hores. Aquí ens centrarem en les conseqüències d’haver comés un crim així”, ha explicat el director.
Té alguna cosa de thriller policial i psicològic: “Un personatge comet una acció criminal sobre la que té un pensament filosòfic i que defensa, però que socialment és punible. I ens centrem en les conseqüències d’haver comés un crim”, continua Carrió.
El director ens parla de Dostoievski: “Jo reincideixo amb els clàssics perquè hi ha una cosa estranya al fons que em fa tornar. Tothom hi troba coses diferents, però coincideixen amb la capacitat d‘adaptar-se al temps. Veiem coses que no sabem si Dostoievski les volia escriure en realitat… però t’hi acabes relacionant com amb un amic, reconstruït a traves de la lectura! Això els passa a molts lectors: s’estableixen unes relacions personals molt gratificants. És molt xulo!” També diu que: “Quan la vaig llegir, vaig tenir la sensació que havia escenes que es podien agafar i portar-les a l’escenari. Normalment no passa!”
El muntatge aborda la violència sistèmica i individual: des de qüestionar l’ús lícit que l’Estat pot fer de la violència, fins ficar-se al cap del personatge. I de la febre que el porta a cometre un acte atroç. Tot, situat en una societat en crisi, tensada davant del canvi de règim que es prepara. I que es troba en trànsit absolut vers un nou model social. “Plantegem si l’acte criminal és just o encertat. Després hi ha el pes de la Policia de l’Estat que persegueix el crim. i entre tots dos va seguint l’acció.” Carrió apunta que ha estat un procés llarg i que: “per apropar-m’hi he intentat mantenir l’equilibri amb el caos de l’escriptura de Dostoievski.”
Els personatges
Pol López interpreta el paper de Raskólnikov, el jove estudiant rus que viu en la misèria; i és empès per la necessitat. Però, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar una vella usurera de vida execrable. Una figura que explorarà els límits de l’ètica i la moral. I del qual podrem conèixer els pensaments i dubtes: tant la posada en escena com la dramatúrgia estan construïdes des del punt de vista del personatge principal: sempre està en escena. “La posada en escena es distorsiona quan ell delira i la música marca el pols del protagonista”, diu Carrió
Pol López explica com ha anat construint el personatge: “Té sentit el que diu. Els fins son bons, els propòsits també. Ell viu en una pobresa absoluta. Està estudiant dret, esta vivint una violència estructural i la vol transformar en una bona obra. És un clàssic. Vol agafar la violència que pateix i buscar que sigui per un bé. És una mena d’humanista que transgredeix. Vol revertir les lleis del dret, per un acte genial i gairebé ho aconsegueix, Però el que li costarà més es aquesta moral: tot i tenir sentit el seu discurs de com empoderar-se de la violència o altres normes que creu injustes: veurà que és difícil suportar el seu acte violent.”
Per a Pol: “El personatge de Míriam Iscla es molt interesant. És una mena de mirall; és una persona que coneix els forats negres de la llei i sap què és ser lliure. I veu en mi el somni, veu les condicions, veu que no puc fer servir res del meu saber. Sent una empatia reflexada i emmirallada. Però des de llocs oposats, s’entenen. “Míriam Iscla és el detectiu Porfiri Petróvit, que li anirà al darrera.
Els intèrprets Roser Batalla, Oriol Guinart, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Albert Prat, Òscar Rabadán; Marc Rodríguez i Maria Rodríguez completen el repartiment d’una obra que es cou sense presses: “L’obra es cou a foc lent, ja que té una durada considerable. Parlem de 3 h. i més i aguanta bé.” Al que Pol afegeix: “L’ambició de poder agafar coses una mica grans, ferles amb temps… en Pau ha fet una adaptació curtíssima.” En Pol ja ha fet obres llargues i diu que de tant en tant be de gust. Diu: “És una feina rara vens aquí a viure, hi estàs tres hores. amb tots els companys i amb moltes ganes. Quan treballes tant una cosa per llarga que sigui, on tothom està ocupat; quan hi ha camí tan clar és guapo, tens la partitura marcada i moltes coses a fer.”
A la pregunta de per què una dona per a un personatge masculí, Carrió respon: “Tenia ganes de contrastar figura amb figura femenina. Però sobretot perquè necessitava un intèrpret de 1a. categoria. Vaig treballar un cop amb la Míriam i vaig quedar tan enganxat.. Així va ser!”
I Martel tanca dient: “S’està generant una expectativa molt gran i crec que assolirà objectius! És un homenatge al Fabià als 30 anys de la seva mort, que complementem amb la Terra Baixa, a Gràcia. I amb una exposició que es diu Slèvia: ecos i ressonàncies.“
Doncs anem-hi:
Slèvia: ecos i ressonàncies Fabià Puigserver
Ens l’explica la Georgina: “El mateix dia de l’estrena de Crim i càstig, el 23 de febrer, el Lliure inaugura la instal·lació Slèvia: ecos i ressonàncies Fabià Puigserver, que restarà al vestíbul de la Sala Fabià Puigserver a Montjuïc fins al 19 de juny. Aquesta instal·lació, viva i participativa, és la continuació de la retrospectiva sobre el fundador del Lliure que el teatre va engegar al Lliure de Gràcia amb una exposició titulada Slèvia, en motiu dels 30 anys de la seva mort i la seva relació amb l’Europa central i de l’Est.”
I explica que: “Slèvia és el pseudònim amb que Fabià Puigserver signava les seves obres mentre estava a Varsòvia. I encara algunes un cop tornat a Barcelona. Un nom que estableix un pont entre les dues ciutats que van deixar petjada en el seu treball i vida. Voliem revisitar com van ser els seus anys a Polonia on estava retirat.”
Així, doncs, hi ha una exposició al Bar del Llure de Gràcia amb les obres qu feia a Varsòvia. Tot son fotografies i cites seves que expliquen com va viure l’etapa a l’est. “I al vestíbul hi ha una instal·lació on volem posar l’herència i llegat de Puigserver.” La instal·lació vol donar especial valor al seu llegat. Per aquest motiu, Montjuïc acollirà una caixa escènica -o de ressonància- que honorarà la memòria de Puigserver a partir de 3 propostes que es desenvoluparan de manera consecutiva fins a finals de juny.
La primera, del 23 de febrer al 20 de març, posarà l’accent en la catalogació d’una vuitantena de llibres i alguns documents que en Fabià va deixar de la seva etapa polonesa.
La segona proposta, del 23 de març al 18 d’abril, se centrarà en la catalogació de més de 300 fotografies relacionades amb ell, “que estem catalogant amb professionals.”
I la darrera iniciativa, del 22 d’abril al 19 de juny, consistirà en la confecció col·lectiva d’un teló homenatge.