El Teatre Lliure estrena Una mena d’Alaska, una peça de Harold Pinter dirigida per Ivan Benet; que explica la història d’una dona que torna en si després de vint-i-nou anys adormida. Protagonitzada per Mireia Aixalà, Carles Martínez, Aida Oset i el ballarí Andrés Corchero, el muntatge fusiona teatre, dansa i música; i es podrà veure del 7 de maig a l’1 de juny a l’Espai Lliure de Montjuïc.

L’obra està inspirada en un dels casos clínics recollits al llibre Awakenings del neuròleg Oliver Sacks; en què explica el cas d’una dona que va quedar adormida a causa d’una afectació neuronal anomenada encefalitis letàrgica; i es va despertar, anys més tard, gràcies a l’administració del medicament L-Dopa.

A proposta de Sacks, Pinter en va escriure una peça breu i Benet l’ha portat a escena: fascinat pels misteris de la ment i amb la convicció que el teatre i la medicina es complementen meravellosament.

Va ser llegint l’obra que Benet va veure que el moviment era un dels temes centrals de la peça: amb la memòria, el temps i la percepció. Les persones amb encefalitis letàrgica patien d’una manca de dopamina i el cervell els anul·lava l’ordre del moviment. “No estaven morts, ni en coma, ni adormits; necessitaven imaginar per sobreviure i s’imaginaven que ballaven en llocs molt estrets”, explica el director.

Per unir teatre i moviment, Benet va convidar el coreògraf i ballarí Andrés Corchero –gran admirador de Sacks– a participar del projecte i impregnar-lo de moviment. “Hem hagut de construir el meu personatge i ho hem fet sobre una ànima, que és l’ànima d’ella; però també una au que vola enmig d’aquest món”, explica Corchero. “Hem intentat que el món d’Oliver Sacks, la combinació amb Pinter i la part sensorial que tenia aquesta dona adormi: , ens arribi sensitivament”, afegeix Benet.

Mireia Aixalà interpreta la Deborah, la noia que va adormir-se amb 16 anys i es va despertar com a dona: amb gairebé 50 anys. “És una capa del que pot passar-nos a tots: han passat 30 anys i què m’ha passat?”, es planteja. Carles Martínez és el doctor que ha estat fent el seguiment de la pacient durant tots aquests anys; i li administra el medicament perquè es desperti. “És una persona que ve d’un món racional i tangible que entra en un món desconegut”, explica. I Aida Oset interpreta la germana de la Deborah, la persona que l’ha estat cuidant mentre ella estava absent. “Què passa amb les persones que cuiden; i amb tots els sacrificis que han de fer i que ningú els retorna”, es pregunta.

Oset ha fet també la música original de l’espectacle, que es complementa amb l’espai sonor de Damien Bazin. En una primera capa compta amb un piano i veu en directe que interpreta Oset; i que apareix a l’obra de manera orgànica. En una segona capa, es reprodueixen els sons del cervell de la Deborah, amb una sonoritat més suggeridora i electrònica.

L’obra, traduïda per Cristina Genebat, compta també amb l’escenografia de Silvia Delagneau, el vestuari de Maria Armengol, la caracterització de: Núria Llunell, la il·luminació de Jaume Ventura i el vídeo d’Anna Oset.

Per a Benet, Una mena d’Alaska és una peça que genera misteri; i que cada espectador acabarà de completar d’una manera emocional. “Hem intentat desintel·lectualitzar Pinter, l’hem posat a l’escenari i l’hem volgut ampliar amb el món de l’Andrés Corchero”, conclou.

Una mena d’Alaska. Del 7 de maig a l’1 de juny. 1 h 20′. En català. Teatre Lliure – Montjuïc (Espai Lliure)