Música i humor per reviure el glamur i les misèries de les orquestres dels anys cinquanta. Una autèntica festa!
El dilluns 21 d’octubre, a les 20h, el Teatre Condal presenta L’orquestra impossible; un viatge musical creat per Marcel Tomàs, Cascai i Girona Jazz Project. L’obra proposa un viatge que parteix dels grisos anys quaranta i viatja fins al glamur dels anys cinquanta. Les misèries i els conflictes (tan quotidians com universals) dels músics d’ofici, vistos en clau d’humor.
L’espectacle compta amb els arranjaments musicals i la direcció musical d’Adrià Bauzó i Xavi Molina; direcció i creació teatral de Marcel Tomàs i coreografia de Marta Móra i Marta Ribera. Està interpretat per Marcel Tomàs i Toni Escribano. La banda de L’orquestra impossible està formada per Adrià Bauzó (saxo), Xavi Molina (clarinet), Jordi Casas (saxo), Raúl Pérez (bateria); Aleix Cansell (piano), Joan Tomàs (contrabaix), Raül Gallego (trompeta), Albert Clapés (trompeta) i Pablo Martín (trombó).
L’Orquestra Impossible és un espectacle d’humor, on la música n’és l’autèntica protagonista, un repertori molt divers, ple de referències musicals; que van des de la música tradicional catalana fins les grans orquestres americanes dels anys cinquanta; i sobretot l’influencia del Xavier Cugat, per posar en valor tot un llegat artístic: que ha condicionat la història de la música contemporània del nostre país. Tot plegat, passat pel sedàs de l’humor únic i inimitable de Marcel Tomàs que com a mestre de cerimònies: cantarà, ballarà i de ben segur que ens farà gaudir.
Cascai Teatre
Els espectacles de Cascai teatre estan plens de personatges xerraires, pelacanyes i desvergonyits però, alhora, tendres i entranyables. Pallassos moderns, que han perdut el nas vermell i les robes de coloraines, que s’han humanitzat; i formen part de la nostra societat. Una elit d’essers imperfectes que lluiten per ser millors persones però han nascut per ser perdedors. Antiherois per naturalesa que sobreviuen el dia a dia.
L’any 2001, estrenen L’Home Incomplet i, el 2002, Cascai, tots dos muntatges monòlegs teatrals. El 2004, s’endinsen dins el treball de la màscara larvària i la poesia visual amb Le Paradís. El 2005 i el 2006, creen Living Costa Brava i Made In Xina; espectacles amb molt bones crítiques i un llarg recorregut, incloent-hi gires per Espanya i Europa i, el 2008: fan un canvi de registre adaptant Pere i el capità, un text de Mario Benedetti.
El 2010, inicien la Trilogia Showman Total amb Zirocco, un espectacle d’humor gestual amb petites dosis de text. Completen la trilogia Hotot (2012), definida com una road movie teatral, i El Pillo (2014).
El 2015, tornen al format trio amb La Banda del Teflón i, el 2017: traslladen el seu univers al teatre de carrer amb Trams. El 2018, presenten El Comediant, un homenatge a l’ofici de fer riure i, el 2019, Marcel Tomàs, juntament amb: una banda de jazz, porta a escena Noucents, el Pianista de l’Oceà, d’Alessandro Baricco.
L’any 2020, es va gestar i estrenar, al Festival Temporada Alta de Girona, Un Tal Shakespeare; un espectacle d’humor inspirat amb les grans icones del dramaturg anglès. Tot seguit, aposten per un espectacle de gran format, Els Colors de Duke Ellington, estrenat el 2021 al: Festival Temporada Alta i que, posteriorment, va passar pel Teatre Condal; un concert teatralitzat, amb nou músics i dos actors que fusiona música jazz i teatre.
El 2023, van estrenar al Festival Temporada Alta Un tal Quixot; una comèdia que s’endinsa dins l’obra de Cervantes i de tot el seu univers burlesc i de cavalleria. També al Temporada Alta de 2023, i juntament amb la Cia. Ninnus, estrenen Juguem?, un concert teatralitzat per al públic familiar on la música i el joc són els protagonistes.
L’orquestra impossible és la seva producció més recent i s’estrenarà al Festival Temporada Alta: just abans d’arribar al Teatre Condal de Barcelona.
Aquest espectacle és un homenatge a aquells protagonistes i un reconeixement a tots aquells artistes que van saber mantenir: el prestigi de totes aquestes orquestres, preservant un llegat musical i incorporar les noves tendències que en compta gotes: arribaven de l’estranger, en un temps tan difícil i en unes circumstancies tan especials; fins a convertir la seva passió en una autèntica llegenda. Ells eren els reis del Mamboo, van aixecar aquest país amb alegria, entusiasme i bona música. Així doncs, ells han estat, son i seran sempre, els reis de la Festa Major.