La Sala Flyhard proposa des d’avui, 10 de juliol fins al 3 d’agost, Em dic Josep; un espectacle que explora les llums i ombres de la ment humana.

L’autor, Marc de la Varga explica que sempre ‘ha intrigat allò inexplicable. Què ens passa i per què ens passa el que ens passa? Com s’expliquen els sentiments? Per què a uns ens afecta d’una manera i a uns d’una altra? Què i qui delimita la normalitat? Quantes vegades hem jutjat a l’altre com un “boig”, simplement perquè no l’entenem?

“Em dic Josep” aborda la salut mental des de la perspectiva de la creació.

L’ARGUMENT

Segons algunes veus expertes, Camil Clot va ser un dels músics més brillants que va trepitjar l’escenade la Barcelona de finals dels 90. No obstant, la
seva trajectòria es va frustrar d’un dia per l’altre, quan va desaparèixer sense deixar rastre. Quasi 20 anys després d’aquella desaparició, l’autor i di-
rector d’aquest espectacle, en Marc de la Varga, va iniciar un procés d’investigació per esbrinar qui va ser realment aquell músic desconegut i què li va passar. Un procés que el va dur a conèixer la mare d’en Camil, la Maria, un dona de 79 anys que viu amb el seu altre fill i germà d’en Camil, en Josep,
un home amb un trastorn bipolar. Aquesta obra és el resultat de les seves trobades. Un documental musical en forma de concert acústic per explorar
els escenaris del seny, la bogeria, la realitat i la ficció.

L’ESPECTACLE

Fa uns 15 anys que el Josep va tornar aquí a casa. I per més que intenti ajudar-lo, sempre tinc la sensació que no serveixo per a res. (pausa)
Però ell sempre troba la manera de fer-te sentir que ets important i que et necessita. La gent com el Josep són forats negres. T’atrauen… Però et porten a l’abisme. I ho entenc. Entenc que hi hagi gent que els acabi deixant. Amics, parelles, família… Però jo sóc la seva mare, entens? Jo no el puc deixar caure.

PARAULES DE L’AUTOR

Aquest apartat hauria de servir per parlar del pro- jecte des d’un punt de vista més personal. Però sincerament, no acabo de tenir clar per què faig
aquesta obra. El que sí sé és que hi ha alguna cosa dins meu que em demana sortir i que no sé molt bé com explicar. Moltes vegades a la meva vida m’he sentit perdut i de sobte, escolto una cançó… o veig una peli i tot es recol·loca. Em connecto i em transformo. Com? Ni idea. Imagino que sempre m’ha intrigat allò inexplicable.

Què ens passa i per què ens passa el que ens pas- sa? Com s’expliquen els sentiments? Per què a uns ens afecta d’una manera i a uns d’una altra? Què i qui delimita la normalitat? Quantes vegades hem jutjat a l’altre com un “boig”, simplement perquè no l’entenem? No sé si realment existeix una relació entre tot això que escric. No sé què entendrà la gent del que estic dient ni del que veurà damunt l’escenari. Tampoc sé si cal saber-ho en realitat. Espero que els agradi i que ells també es connectin i aquesta història els transformi d’alguna forma. I què carai… que senzillament gaudeixin d’una tarda de teatre, que al cap

i a la fi, només es tracta d’això. Pel que fa a mi, jo només vull fer aquesta obra per no sentir-me sol… i no tornar-me boig.

Marc de la Varga

Text i direcció: Marc de la Varga
Direcció musical: Àlex Torío
Repartiment: Daniel Higiénico, Mont Plans
i Pau Vinyals
Ajudantia de direcció: Concha Milla
Escenografia: Laura Galofre
Vestuari: Miriam Alemany