Preneu nota que només tindrem quatre dies per anar al TNC a disfrutar de dues peces sobre una mateixa persona, figura clau en la història de Mallorca i de Europa: el legendari Arxiduc Luis Salvador. Dues referències històriques escrites de maneres ben diferents per dos escriptors mallorquins rellevants: José Carlos Llop i Carme Riera. Tots dos parteixen d’aquest insòlit personatge que ha deixat petjada a Mallorca. Carme Riera signa Les darreres paraules i José Carlos Llop, se centra més en la seva amant i escriu La nit de Catalina Homar. Tots dos escriuen per primer cop per al teatre i en podrem veure els magnífics resultats NOMÉS del 15 al 18 de novembre, a la Sala Petita.
La presentació va tenir lloc al TNC amb l’assistència de Francesc Miralles, conseller de cultura del Govern Balear; Carlos Forteza, director del Teatre Principal de Palma, que ha produït l’espectacle; els directors de les peces Rafel Lladó i Rafel Duran i l’actriu Catalina Solivella. Per a Xavier Albertí, director del TNC, “amb la representació d’aquests espectacles normalitzem la presència al TNC de diversos terrenys de parla catalana. Volem fer-ho més sovint. Les produccions balears i valencianes són a casa seva.” Miralles hi està d’acord, ha agraït l’acollida i ha incidit en què “No és casualitat que estem aquí. Hem de fer tot el possible per normalitzar situacions com aquesta. Cercàvem un circuit més enllà de l’illa per deixar d’estar aïllats. També és una ocasió d’exportar talent balear i portar-lo aquí. Ser al TNC ja és com si vinguessim a recollir un premi. I després, anem a València!”
Doncs després de les benvingudes, passem als espectacles.
L’orígen del projecte és al Teatre Principal. “Ja fa dos anys vam engegar una nova política per reforçar a la nova creació i als autors i artistes mallorquins. En vam reunir dos dels millors: Carme Riera i José Carlos Llop i els vam demanar d’estrenar-se al mon dramàtic. Tots dos -casualment!- van escollir el personatge fetitxe de l’Arxiduc, però mirat des de llocs diferents. Tenim, doncs, dues històries paral·leles”, explica Forteza. Així com Carme Riera es va decantar per les últimes paraules en clau de monòleg de l’Arxiduc, en Llop va optar per parlar-nos d’una dona silenciada i parasitàda, a causa de la mirada de l’Arxiduc envers les dones. “Són dos autors vius, importants, que aporten dues mirades personals. Els hem volgut unir en una proposta doble que no sabem encara com anirà, però sortim amb molta il·lusió. De tota manera, aquí al TNC tenim bones expectatives…”, continua el director. Per si vol dir que queden poques entrades, piqueu ara mateix aquí
LA NIT DE CATALINA HOMAR
Autor: José Carlos Lladó. Director i escenògraf, Rafel Lladó. Intèrpret: Catalina Solivellas. Vestuari de Cortana-Rosa Esteva, composició musical de Jaume Manresa i vídeo de Miquel Àngel Raió.
A La nit de Catalina Homar, Llop dona veu a l’amant més popular de l’Arxiduc, un personatge gairebé tabú que sempre ha passat com a secundari i pràcticament sense biografia, per fer justícia i reivindicar el seu paper actiu a la història: “La Catalina és un personatge que ha passat a la història en un segon terme, però que a l’illa és molt coneguda com a Sa Amant. A l’època, tothom xerrava malament d’ella. Era filla d’un fuster de Valldemosa i tenia unes qualitats extraordinàries. Va aprendre a llegir, a escriure, va aprendre idiomes… tenia una gran curiositat. En LLop li va dedicar aquest monòleg per fer justícia”, explica Rafel Lladó.
L’obra està escrita des de la mort. És, per tant, l’ànima de la Catalina la que ens parla des d’una estança que emula el Purgatori. Ella parla i s’esplaia, diu el que sent i el que sentia, i ens demostra que va ser un subjecte actiu i no una comparsa: “L’Arxiduc en va quedar fascinat i la va fer Madonna de Sa Finca, que és com dir Masovera. Però ella era inquieta i va aconseguir que allò rutllés, es va envoltar de treballadors i van fer Malvasia. Era una gran treballadora, insòlita. Però la història no reflecteix les seves qualitats i la redueix a l’amant de l’Arxiduc.”
Per tot això, Catalina torna al món dels morts per explicar la seva història injusta, com va anar tot. I ho fa sense rancúnia. “Porta molt de temps morta i això vol dir molta reflexió!”, diu Lladó.
L’actriu Catalina Solivellas explica també que la Catalina era una dona extraordinària, el prototip de la dona intel·ligent, amb una intel·ligència innata. “En comptes de ser l’amant amb un pis de franc i prou, va mirar pels seus, va pujar el sou als treballadors, va convenir que els pescadors cobressin quan feia mala mar i no podíen sortir…” La Catalina va morir de sífilis als 36 anys. Finalment ara se li ha fet una mica de justícia.
LES DARRERES PARAULES
Autora: Carme Riera. Director, Rafel Duran. Intèrprets: Andreu Benito i Josep Orfila (secretari). Escenografía i vestuari de Rafel Lladó i vídeo de Diego Iñíguez.
Aquest és el seu primer text dramàtic, però Carme Riera ja va escriure una novel·la homònima sobre l’Arxiduc amb la que va guanyar el premi Sant Joan l’any 2016. En aquest muntatge, l’Arxiduc Lluís Salvador dicta al seu darrer secretari unes confessions personals, que rubricarà davant notari i que no es podran fer públiques fins vint-i-cinc anys després de la seva mort.
Rafel Duran comença advertint que “és fàcil explicar de què va, però el personatge és complicat! A Mallorca, l’Arxiduc és ELL.” Ens explica que es deia Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, i que era arxiduc d’Àustria, príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana amb el doble tractament d’altesa reial i imperial. Era fill de pare austríac i de mare italiana. “Als 12 anys van haver de fugir corre cuita a l’exili, el que el va afectar molt. No tenien residència estable i es movien en vaixells per tota la Mediterrània.” Duran assegura que, ja un cop gran, “la imatge que l’Arxiduc té a Mallorca és bastant folkloritzada. Es va anar comprant cases per tota la Mediterrània encara que a Mallorca pensaven que només les tenia allà.” Sembla que la seva arribada a Mallorca va ser fruit d’una expedició científica per “veure escarabats. I va passar que va descobrir un lloc meravellós i es va fer construir una casa sobre les runes d’un Monestir, proper a Valldemosa. Allà va conèixer en Llull.”
L’Archiduc va comprar Miramar, “el seu reialme mallorqui, un paradís que va anar omplint de finques, totes cases meravelloses, també prop de Valldemosa, on es va instal·lar amb el seu seguici.” Era autoritari i abusava dels més febles recolzant-se en la seva naturalesa noble. Anava vestit amb roba vella, molt brut, no li donava cap importància al seu físic. Amb aquest aspecte anava un cop l’any a Viena i no li importava gens què pensés la cort. “Tenia un secretari, Antoni Vives, que li va ser fidel tota la vida. I a partir d’aquí comença a ser complicat explicar!” Va morir l’any 1915, a la Serbia actual, ja en temps de Guerra.
L’espectacle comença dos dies abans de morir i està vestit amb reflexions i confessions, algunes polítiques o d’altres de caire sentimental. Corre la brama que era espia de l’Imperi austrohongarès per alguns detalls curiosos: quan havia de marxar no ho feia mai a l’hora i es deia que estava esperant un telegrama. També es diu que va anar a Trieste per dir-li a Francesc Ferran que no anés a Sarajevo, uns fets que estan documentats. Potser si li hagués fet cas, s’hagués evitat la Guerra Mundial… Malgrat tota l’aureola que l’envoltava “l’Arxiduc fa unes confessions de caire sentimental on dubte si les persones s’han apropat a ell pel seu estatus o perquè l’estimaven de debò. Va conèixer una comtessa veneciana, la convida al seu vaixell però ella li demana sagristia. Llavors la casa amb el seu secretari! Finalment, Vives és hereu de totes les propietats de l’Arxiduc, encara que també mor poc després.” Pel que fa als/les amants, no es quedava curt. Va tenir varies amants dones però també homes.
Duran reivindica que es diuen moltes coses d’ell, però no es parla mai de que va escriure 80 llibres, 3 en català i de que parlava 14 idiomes. A més, convidava personatges il·lustres a Miramar, com ara Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer, Miguel de Unamuno, i altres personatges reials. També ens ha explicat que l’Andreu Benito “està fascinat pel personatge! No el coneixia i està sorprès. I s’ha entestat en què el fem a quatre bandes!”
Xavier Albertí ha tancat la trobada celebrant que “Carme Riera i José Carlos Llop entrin al món de les Arts Escèniques.”