Comença l’IF, Ia Biennal de Teatre Visual de Catalunya

El Festival, que va engegar l’any 2015, proposa dues vessants: la recerca i preparació, amb cursets, trobades i diferents formes d’alimentar el procés de creació (que es reserva als any parells) i l’exhibició de tot el que s’ha preparat, que veu la llum els anys senars. També incloEu una gran exposició dels treballs, que es presenta a l’Arts Santa Mònica. Estem, doncs, en un any parell i el gruix de la programació es concentra en la creació i tot el que l’alimenta.

 L’Institut del Teatre ha estat des del principi i és la seu del festival pel que fa al programa de formació, de la mateixa manera que el Centre d’Art Santa Mònica ho és pel que fa al seu programa de suport a la creació. El suport de l’IF Barcelona als artistes residents entre 2018 i 2019 s’ha fet també en part, amb coproduccions amb entitats com el  Teatre Principal de Palma, el Festival OrienteOccidente de  Rovereto (Itàlia), Eisfabrik  Hannover,  La Nef i Le Théâtre du Mouvement,  entre d’altres.

PRESENTACIÓ
Aquest matí hem anat a la Sala Hiroshima on ens han presentat el contingut d’aquesta edició, que se celebra del 9 al 24 de novembre, a diversos espais i ciutats. La trobada ha començat amb un tast de l’espectacle We Wood, de Federica Porello i Les Chausseurs Cueilleurs, una delícia en què els ballarins ballen amb fustes, a les que també fan ballar. Aquesta peça ja es va estrenar el mes d’agost al Festival UNIMA, coproduïa pel mateix festival i per l’IF Barcelona. Jordi Alomar, director del Festival, ha explicat que “treballen la relació entre el moviment, la dansa i els objectes, una particularitat que han treballat molt les avantguardes. Ells han anat trobant els objectes, els han transformat i han desenvolupat la creació.”

El director ha volgut destacar la seva satisfacció “per poder programar 4 propostes nascudes al Festival el mateix dia i a la mateixa hora!” Es refereix al We Wood, a la Sala Hiroshima; i a la presència de l’IF a Olot, a Berlín i a Hannover! Ha remarcat que, tant el We Wood que veurem a Barcelona, com la peça  Lumímic de Besllum i Octavi Rumbau, que és a Sant Joan de les Fonts aquesta nit en el marc de Lluèrnia, festival del foc i de la llum d’Olot: “Són peces que es van estrenar a la passada edició, la senar d’exhibició.”

Alomar també ha agraït la complicitat de la Sala Hiroshima “envers un Festival NECESSARI per la seva singularitat, ja que es dedica a la dramatúrgia dels objectes i les figures.”

EL SIMPOSI
“En un any en què no hi ha exhibició, els simposis adquireixen una dimensió molt especial. Doncs fem simposis!”, ha dit Alomar. Tindrà lloc el 15 de novembre i hi haurà 6 ponències, algunes d’experts estrangers que han vingut expressament, també per als tallers (Roberto Fratini, Martina Tosticarelli, Anna Ivanova ), i gent de casa com Alfons Zarzoso, Lluís Graells, director del Cos de Reus; Eduald Ferré, director del Guant, de Valls i el mateix Jordi Alomar.

També hi haurà el que s’ha anomenat Experiències, que començarà amb una xerrada sobre Petites descobertes al voltant del titella i l’actor, a càrrec de Lluís  Graells, director teatral i professor de l’Institut del Teatre i Director de Cos, Festival de Moviment i Teatre Gestual de Reus i Eduald Ferré, titellaire, constructor i director de Guant, Festival Internacional de Teatre de Titelles de l’Alt  Camp.

Seguirà Anna Ivanova Brashniskai, actriu, dramaturga i investigadora del departament d’Estudis Teatrals de l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Sant Petersburg i també es formarà una Taula d’Experiències, amb  Andrea Cruz, Carmen Gómez, Txalo Toloza i Companyia Zero en Conducta.

I tot seguit, tindrà lloc la Mostra dels Procesos de Creació d’alumnes  de  l’Institut  del  Teatre, amb els treballs de Guillem Jiménez, Silvia Batet  i Barbara Cappi.

ELS PROJECTES EN RESIDÈNCIA
Els dies 16 i 17 el Festival s’instal·la a l’Arts Santa Mònica “on va néixer” i on es farà la presentació dels projectes  en  residència  que es podran veure durant el bienni 2018-2019. I també es presentarà un estudi   sobre  el  sector  del  teatre  visual  a  Catalunya  encarregat  per  l’ICEC  a  Unima  Catalunya  i  Toni   Rumbau. Parlaran del Teatre visual al moment actual i també dels Titelles a Catalunya (dia 16, 19 h).

Els projectes en Residència també es presentaran el 23 de novembre a L’Estruch de Sabadell, on es podran veure fins al 24 de novembre.

Els projectes en residència per aquest bienni 2018-2019 de l’IF Barcelona són cinc.

*Andrea Cruz presentarà Las Hermanas Verán, on treballa el moviment a partir de la fotografia, coreografies estàtiques i jocs de performance.
*Carine Gualdaroni, directora de la companyia Juste Après, proposa Corpus, un projecte dramatúrgic sobre la multiplicació dels cossos.
*Human Form II – Puppets és una nova peça de la coreògrafa i ballarina Minako Seki, que presenta en solitari. És un estudi de les potencialitats del desdoblament corporal amb titelles a escala real.
*Finalment, les propostes artístiques de Pep Aymerich, “un artista plàstic i performer que viu a Celrà i ha participat en el disseny d’algunes de les coreografies de Mal Pelo.” Les seves idees parteixen de prendre la presència del cos com a punt de referència.
*I el treball de Pietro Marullo,” a qui vam conèixer aquí, a l’Hiroshima, amb la peça WERCK, que avui ha voltat ja tot el  món. Una peça impactant!” En aquesta ocasió Marullo presentarà HIVE , “on parteix de com elaborar les figures del cos a partir del concepte de com Michaelangelo va tractar la imatge bíblica de la Sagrada Família.”

D’altra banda, en aquesta edició d’IF Barcelona tindrà un pes especial la reflexió i la investigació.  En aquest marc, el 16 de novembre es presentarà l’Estudi de diagnosi del sector del teatre visual i de titelles a Catalunya que ha impulsat l’ICEC en col·laboració amb UNIMA Catalunya (Unió Internacional de la Marioneta).

I finalment, el 23 de novembre, L’Estruch acollirà el col·loqui Perspectives del sector del teatre visual i de titelles a Catalunya, amb la participació de Joan Baixas, referent indiscutible de l’art del teatre visual al nostre país.

A MÉS A MÉS, TALLERS I LABORATORIS
El 12 de novembre Federica Porello impartirà el taller We Wood: dansa d’objectes a la Sala Hiroshima  “amb l’objectiu de ompartir una estona amb la gent interessada en ls estructures performatives, encara que no siguem actors. Nosaltres fem ballar l’objcte”. diu Federica, que ha explicat que ja han contactat amb el Centre d’Art de Toulouse

I l’Institut del Teatre acollirà el taller de titelles d’Anna Ivanova,  una de les referents europees del teatre visual, d’objectes i titelles, del 19 al 23 de novembre.

IF BARCELONA COM A MOTOR D’INVESTIGACIÓ
I REFLEXIÓ
Les activitats i espectacles d’IF Barcelona tindran lloc enguany en diversos espais de la ciutat de Barcelona com l’Institut del Teatre, el Centre d’Arts Santa Mònica, la Sala Hiroshima i a altres ciutats de Catalunya com Sabadel (L’Estruch – Fàbrica de Creació de les Arts en Viu) i Olot (Molí Fondo de Sant Joan les Fonts).

Des de la seva creació, IF Barcelona treballa per posar el teatre visual, de figures i titelles en la centralitat cultural que avui en dia ocupa arreu del món. Aquest sector constitueix una de les àrees més importants pel que fa a creativitat i projecció internacional de les arts escèniques a Catalunya. Aixi i tot, encara manca el reconeixement explícit d’aquesta riquesa cultural. Per això, les línies mestres de l’IF Barcelona tenen l’objectiu de potenciar la creativitat del sector, consolidar les seves bases actuals i projectar-les internacionalment. 

CANVIS QUE ACABARAN BÉ
Alfred Casas, del Departament de Teatre Visual de l’IT, ha valorat positivament la col·laboració amb l’IF Barcelona, per “la creació d’un espai de debat i formació del professorat, ja que el teatre visual no deixa de ser una part minoritària dins l’Institut, que permanent ha de lluitar per la seva supervivència.” Ha recordat que l’any que ve hi haurà un canvi d’orientació al Santa Mònica, però que no afectarà el Festival amb qui ha col·laborat es del principi. També ha dit que a la passada edició “el pressupost va caure la meitat uns dies abans. Però enguany ja tot està mes tranquil. Santa Mònica no té encara direcció artística però ens han acollit igualment. També ens ha ajudat la Generalitat i la Diputació en la nostra idea d’expandir-nos.” I en aquest sentit ha afegit: “L’any passat vam muntar l’exposició a Santa Coloma i l’any que ve ens agradaria exhibir al Teatre Josep Maria de Sagarra.”

El pressupost del Festival puja 24.000 euros: “És modest, però esperem que la feina sigui multiplicadora. El Mercat castiga aquest tipus de teatre, però paradoxalment a fora es mou molt bé. Mostren coses nostres mentre que aquí, no surten gaire del festival. Hem d’agrair a l’Institut Ramon Llull  que ens ajuda i ens recolza per poder sortir ” ha expressat Alomar. I ha tancat l’acte dient, cofoi: “Però podem dir amb una boca gens petita que l’IF es La Biennal de Teatre Visual de Catalunya.”

Més informació, programa complet i horaris a: http://ifbarcelona.cat/