Barcelona, 18 de febrer de 2024
Des de la Sala Beckett volem expressar el nostre més gran astorament i incredulitat davant d’un comunicat que va fer públic ahir, dissabte 17 de febrer, el RCD Espanyol, en relació a una obra de teatre que tenim en cartell.
A l’obra, una història de ficció, en un moment donat, els personatges fan referència a un jugador “inventat” de l’Espanyol que “figura que” ha estat acusat i absolt de violació. Això serveix, bàsicament, perquè els personatges discuteixin, amb dues o tres úniques rèpliques, si el fet de tractar-se d’un jugador de 2a divisió pot haver influït o no sobre la sentència. El jugador en qüestió ni tan sols apareix en l’obra i la trama continua cap a altres assumptes que es deriven d’aquest fet.
Ahir, algú que ni tan sols ha vist l’obra, va fer un tuit indignat i va desencadenar (com sol passar en aquests casos) tota una allau de comentaris i d’insults d’altra gent, que majoritàriament tampoc no han vist l’obra, però cada cop més agressius i amenaçants contra la Sala Beckett i contra artistes implicats en l’espectacle.
Val a dir que alguns d’aquests tuits i comentaris van ser respectuosos i expressaven únicament una opinió personal, cosa que agraïm i animem a continuar fent si es fa amb coneixement de causa.
Avançada la tarda, el RCD Espanyol va fer públic el comunicat en qüestió, en què expressa la seva preocupació per la imatge que del club dona l’obra (no pas per la imatge que del club donen la majoria d’aquests tuits) i ens acusa de falta de respecte, tot citant noms de persones concretes relacionades amb l’obra.
La publicació d’aquest comunicat per part del RCD Espanyol, que demostra un absolut desconeixement dels fets i una ignorància total del sentit de la cultura en democràcia, suposa un atemptat directe, ja no únicament contra la llibertat d’expressió, sinó contra la dignitat mateixa del teatre i de l’art en general, alimenta irresponsablement una falsa polèmica, i posa en perill la integritat de persones concretes.
Atiar el foc, donar credibilitat i deixar-se portar pels missatges agressius i les amenaces llençades a través de les xarxes socials contra una obra de teatre, sense ni tan sols comprovar la veracitat dels fets o l’abast de les conseqüències, és fomentar el fanatisme més baix i desraonat.
Insistir, ara, en el caràcter absolutament anecdòtic de la referència que es fa de l’Espanyol en aquesta obra de teatre seria justificar d’alguna manera la polèmica. No volem fer-ho perquè, encara que tal referència no fos anecdòtica, tampoc no tindria cap sentit que se’ns acusés de faltar el respecte a ningú, si estem parlant d’una mera FICCIÓ. En qualsevol cas, animem qui vulgui comprovar-ho, a venir al teatre a veure l’obra.
L’espectacle està agradant molt a tothom i parla de temes importants que ens toquen de ple, com per exemple la lluita feminista o el perill d’un ús abusiu i violent de les xarxes socials en la nostra societat malalta de testosterona.
Al teatre, cal saber diferenciar els actors dels personatges; cal entendre que el que passa a l’escenari, —i el que s’hi diu— NO ÉS MAI VERITAT. Això requereix un petit esforç intel·lectual, tothom el pot fer, no és difícil, i és una manera de poder prendre distància sobre la pròpia condició humana i evitar, així, posicionaments fanàtics. Si haguéssim d’estar d’acord amb tot el que diuen els personatges de ficció (Macbeth, per exemple, no us perdeu el que fan al Teatre Lliure!) hauríem estat estomacant-nos pels carrers des del temps de la Grècia clàssica; no existiria el teatre, ni els contes, ni tampoc la cultura. Com a espectacle, potser només existiria el circ dels gladiadors, on les feres es menjaven DE VERITAT els esclaus. Però això avui ja no passa. Els espectacles no fan de les veritats mentida, sinó de la mentida veritats.
Gràcies per llegir aquest comunicat tan llarg.
Perdó, eh, però és que no donem crèdit!
Sala Beckett