El mes de juny La Badabadoc tindrà tres protagonistes, una coreografia humorística i dos muntatges argentins: un musical (que potser no ho és tant, ves a saber!) i una antologia del duet Los Pipis.
Comença amb Pop, dansa en format íntim i humor que ens parla d’una dona i la complexitat que això suposa… de l’1 al 5 de juny. Continua amb Alma: esto no es un musical, teatre argentí imprevisible que s’anuncia com a musical però només té una protagonista: Cloe i la seva guitarra. Del 8 al 12 de juny. I acaba amb: El mecanismo de Alaska, una antologia de representació i passió marica del duet argentí Los Pipis. Dues úniques funcions, 28 i 29 de juny. Som-hi!
Pop. Dansa
Obra en format íntim i humor que ens parla d’una dona i la complexitat que això suposa… de l’1 al 5 de juny.
Aquesta coreografia és un monòleg de dansa en format íntim, per a espais no convencionals i públic reduït. Ens parla, des de l’humor, de la fragilitat, de les obsessions, de la frustració i del pas del temps.
La protagonista, interpretada per Laura Alcalà Freudenthal -creadora, directora i intèrpret del muntatge-, és una dona de 33 anys; una ballarina que no calla, una mare que estima i fuig, dona, amiga, germana, filla, persona en general i professional; valenta, cagada, preciosa i lletja, forta però totalment fràgil, segura i insegura; que intenta arribar a tot però no arriba a res. “Cuando haces pop ya no hay stop”…
—————————————-
Alma. Esto no es un musical
És un espectacle teatral que ens arriba des de l’Argentina creat per Clara Dell’Oro i Camilo Zaffora. Una hora i quinze minuts de monòleg protagonitzat per una dona artista, intensa, empoderada i addicta al treball. Una hora i quinze minuts de confessions neuròtiques i tragicomèdia existencial, de realitat i ficció en plena col·lisió poètica.
Alma: esto no es un Musical és el fruit de l’amistat i la sincronia artística de Clara & Camilo; el resultat de més d’un any de procés creatiu, rius i rius de conversa, escriptura febril a quatre mans; assajos de teatre i cançons i prova i error i encerts i més encerts; perquè el teatre és generós amb els qui l’estimen.
L’obra no és un musical. O sí. O més o menys. Clara i Camilo porten un any debatent sobre això. De moment, no és un musical a l’ús. És més desestructurat. “Experimental”, es podria dir. No hi ha grup ni orquestra ni tracks. Només un instrument a l’escenari, la guitarra de Cloe -la protagonista-. Les cançons conflueixen en moments de teatre pur sense etiquetes, totalment al servei de la creació.
Del 8 al 12 de juny · funcions de dijous a dilluns · 20h
—————————————-
El mecanismo de Alaska
Dos nois es troben a la Universitat Nacional de les Arts, s’enamoren en un debat passional; adopten una gata que troben en un teatre a la qual es comprometen a cuidar. Aquest és el punt de partida per a aquesta obra que pretén descendència, on el mecanisme de la història: és posat en marxa i també traït. Com la coalició de dos cometes. Una espurna multicolor. L’origen de la ficció. La llera de la passió per abandonar el món havent deixat alguna cosa. Un reflex d’expressió com el ronroneig d’un gat, que li passa al cos i no ho pot evitar. El mecanismo de Alaska és l’última obra de Los Pipis Teatro, una antologia de representació i passió marica.
28 i 29 de juny · funcions de dijous a dilluns · 20h
—————————————-
Més info i entrades a: https://www.labadabadoc-teatro.com/015-temporada-2022-2023-el-mecanismo-de-alaska/