Dopaland és el nom d’un parc temàtic familiar. Un de tants. Tots hi hem estat. Felicitat i evasió per un (potser no tant) mòdic preu. Paradisos on la tristesa no és tolerada, perquè has de ser feliç.
La paradoxa és que la funció arrenca i es desenvolupa exclusivament en una habitació tancada, sense finestres: la Keep Calm Room. Tot i el seu suggerent nom, en aquest ambient claustrofòbic trobem dos treballadors del parc: una jove responsable de RRHH, i un no tan jove animador disfressat, que ha protagonitzat un cataclisme de relacions públiques sense precedents. Un episodi greu. Molt greu. Gravíssim! Totalment inadmissible.
Aquest és el punt de partida de Dopaland, la nova producció de la Fènix i Suika per aquesta temporada. La sala del barri del Raval, fidel al seu esperit de proposar-nos històries úniques i emocionants; estrena aquest proper novembre una tragicomèdia tan àcida i crítica com divertida. En aquella habitació, aliena a la presumpta felicitat exterior, es desencadenaran escenes i emocions que duran als dos protagonistes: a la rialla al plor, de l’esperança desesperada a la desesperació més resignada.
Per a la ocasió, noms a l’alçada de les circumstàncies: nou text d’Eu Manzanares; un dels més rellevants talents emergents de la dramatúrgia actual; Sergi Pompermayer que posa tota la seva experiència a l’hora de dirigir el duet protagonista; i a l’escenari, Anna Castells i Felipe Cabezas. La qualitat està garantida.
Sens dubte són noms de solvència contrastada per abordar amb humor grans temes que malauradament són actuals, omnipresents; i a tots ens seran familiars. La conversa entre els dos personatges és un joc des perspectives que balla entre el to agredolç; la rialla nerviosa i la perplexitat, la empatia de manual i la ira poc continguda… per interpel·lar-nos amb les reflexions sobre la perversió del sistema capitalista, la seva absurda lògica; el seu llenguatge manipulador que distorsiona la realitat i crea narratives interessades, l’aparent i imperativa felicitat que ens envolta; la societat compulsiva del desig i el consum, la cultura alienant de l’entreteniment, la dificultat de sobreviure sent coherent…
Potser no ens agradarà haver-ho d’admetre… però Dopaland som tots nosaltres!
Els culpables de ‘Dopaland’
Dopaland és la onzena producció pròpia de la Sala Fènix i Suika en les seves 10 temporades d’existència. I és la 2a. vegada consecutiva que convoca específicament una dona per fer-se càrrec de la dramatúrgia de la nova estrena.
Aquesta proposta és la primera col·laboració entre Sergi Pompermayer i Eu Manzanares. Experiència i veterania maridada amb irreverència i transgressió.
Eu Manzanares, nascuda a Santa Coloma de Gramenet, estrenà al 2019 a la Sala Flyhard «Lo nuestro«; muntatge que va ser reconegut amb el Premi Teatro Barcelona 2020 al Millor text original, i va ser nominat als Premis Butaca 2020 com a Millor espectacle de petit format. A finals de 2022 estrena aquest Dopaland, i durant la temporada 2022-2023 serà autora resident a la Sala Beckett.
Sergi Pompermayer, amb una dilatada trajectòria a les esquenes, actualment és professor de direcció i guió per a televisió a: l’ESCAC, tasca que complementa amb la dramatúrgia i la direcció: juntament amb l’estrena de Dopaland, només en aquesta recta final de l’any presenta text a la Sala La Villarroel; i també a Temporada Alta. El muntatge Carrer Robadors, a tres mans amb Julio Manrique i Marc Artigau, va guanyar el: Premi a la Millor Adaptació de la XXV edició Premios Max.
Anna Castells, barcelonina del 92 que treballa com a actriu, ballarina, cantant, ajudant de direcció, i ocasionalment com a dramaturga; també treu temps per fundar la cia Les Lloronas. En la seva vessant com a actriu teatral destaquen la seva participació en muntatges dirigits per Oriol Broggi, com: Boscos o Escenes de Filosofia i Teatre, Bodas de Sangre o el Poema de Gilgamesh. També ha treballat amb Dagoll Dagom a Maremar i, més recentment, amb Julio Manrique a Jerusalem i a Carrer Robadors.
Felipe Cabezas és un actor xilè que viu a Barcelona des del 2002 que es dedica a la creació; interpretació i formació i alhora exerceix com a director artístic de la Sala Fènix. Ha viatjat per Espanya, Itàlia, Portugal, Luxemburg, Alemanya, Corea, el seu Xile natal i Argentina amb els seus monòlegs; i un d’ells, Inferno, va ser reconegut l’any 2013 amb el Premi Pepe Rubianes. Com a responsable de la Sala Fènix inicia una etapa de produccions amb un segell d’identitat pròpia, com: Houdini, el arte de la fuga i Cabaret Victoria (com a director i dramaturg al 2015; Bruto, El poder o la Virtud (2016), Mary Frankenstein Shelley al 2017 i El bufón del Rey Lear al 2018. L’any 2021 va estrenar el seu darrer monòleg, Miseria, a partir d’un text de Queralt Riera; i amb la direcció de Sergi Pompermayer.
Dopaland, d’Eu Manzanares
Dopaland
Sala Fènix, del 2 al 27 de novembre
funcions de dimecres a diumenge 20h
Espectacle en castellà
Durada: 70 minuts
Una producció de Sala Fènix i Suika