El divertit musical Du-Duà, amb la millor música Doo Wop de tots els temps, es pot veure ara tots els dimarts de juliol a la Sala Luz de Gas, en format de comèdia. Carles Torregrosa, Fran
DU DUA és la tornada comuna en DOO WOP, quatre històries d’amor, que són una i en realitat cinc. Totes interpretades i entrellaçades en aquest gènere DU-DUA que va néixer a les cantonades dels carrers, d’alguns porxos i garatges, on els joves celebraven les seves reunions i començaven a descobrir els misteris de l’amor mentre a l’adolescència li bullia la sang.
Aquesta onomatopeia feliç, tornada de sensacions quan la paraula se substitueix pel ritme, sorgeix de la unió del rhythm & blues i el gòspel, i és el fil conductor d’aquest concert amb argument, comèdia musical, on quatre harmonies vocals i uns ritmes que es ballen molt cheek to cheek s’uneixen en DU-DUA.
Hi ha quatre tipus singulars. Franky Pine, seductor de portes fora, però extremadament tímid: no sap dir que no i tot li sap greu, encara que ingenu i romàntic; Lawrence Miller, alegre, disbauxat i hàbil a multiplicar veus, al mateix temps que gaudeix gastant bromes als seus companys; Johnny Headhall és seriós, rondinaire, sempre protestant i en desacord amb el món, sembla una mica el desgraciat del grup perquè tot passarà a ell. I Charly Castle, una cosa tímida, bona persona i sobretot molt escrupolós, tant, que fins i tot porta tovalloletes per si el micròfon està brut. I també tenim la Bed, perquè en qualsevol història sempre hi ha d’haver una dona.
La Bed, Elisabeth Mattress, de Mattress & Pillow, ha triat als quatre perquè posin veu al seu negoci de llits (bed) en la seva publicitat radiofònica. Nostàlgica, vol una sintonia que recordi la que tenia la signatura en els seus orígens, allà pels anys cinquanta, i que va gaudir d’enorme acceptació popular.
Fins aquí tot va bé. L’improvisat grup es reinventa i es converteixen en DooWoop Club. El que en realitat els va passar als quatre és que en realitat tots es van enamorar de Bed. Cap d’ells va compartir el secret, i Bed va jugar amb els seus sentiments mentre ells desgranaven la seva història, cadascun pel seu costat, emmarcats tots en els compassos i melodies que donen nom al seu espectacle.
Dirigits per Oscar Orbezo, el sentit argumental ha estat a càrrec de Mònica Pérez, que li ha donat cos a aquest musical, escrit amb els compassos del cor que aquesta vegada en lloc de fer boom, boom, fan Du- DUÀ.
Joan Carles Capdevila és professor vocal de l’Acadèmia OT, Llorenç Fernández ha col·laborat durant anys amb Xavier Cugat i va gravat el seu primer disc Cugat des del Ritz. A més és el cantant de l’orquestra Meravella i La Camusa. Fran Devesa vocalista i veu ha col·laborat entre altres en els cors d’OT i en el Rei Leon 3. Les lletres de les cançons de l’espectacle han estat adaptades al català per Carlos Torregrosa, mantenint en tots els casos el significat bàsic del seu contingut original en anglès.