Amb aforaments pràcticament complets (95 % d’ocupació) a tots els espais, cues a les portes i una gran afluència a les activitats de carrer, el festival Humor Figueres ha tancat l’edició 2025 amb un balanç més que positiu. S’ha detectat a través de la interacció amb el personal i assistents que la procedència tant d’espectadors com participants ha sigut d’arreu del país.

Durant cinc dies, Figueres s’ha convertit en un pol d’atracció artística durant les vacances de Setmana Santa: respirant humor en totes les seves formes i registres. La programació ha combinat grans noms de l’escena internacional, humor de proximitat, un espai consolidat per als monòlegs en català;  propostes escèniques al carrer i activitats gratuïtes. Tot plegat ha rebut una acollida entusiasta per part d’un públic ampli, divers i intergeneracional: que ha omplert sales i espais públics amb una participació constant.

El Teatre El Jardí i el Casino Menestral han exhaurit entrades en diverses sessions, amb plats forts com: Assassinat al club (Impro Barcelona), Bumping Mics (Albert Floyd i Tomàs Fuentes), l’espectacular The Distraction dels australians The Umbilical Brothers, o el show participatiu El Gran Bingo Musical de Versión Imposible. La sala La Cate també ha viscut moments de gran intensitat, com l’èxit rotund de Clara Ingold amb: Paloma de parque i l’insòlit espectacle de titelles Famous Puppet Death Scenes de The Old Trout Puppet (Canadà).

Als carrers, la resposta no ha estat menor: la Brigada B.Z.Z.Z. de Kabuts va fer esclatar rialles improvisades a la Rambla en dues sessions diferents; mentre que Pere Hosta va seduir famílies i curiosos amb Woof i el seu característic gos invisible. L’humor també ha tingut espai per a la reflexió, la memòria i el talent emergent: amb la trobada amb autors d’El Jueves, les Vicentades de Xavier Vicens Codina, i la proposta dels joves amb: Acudits d’ADN figuerenc que van transportar al passat als assistents a l’Auditori Caputxins.

Un dels punts culminants ha estat l’èxit de públic i crítica a La Cate, on Paloma de parque, de: Clara Ingold, va sorprendre amb un espectacle de gran sensibilitat i força escènica, i on The Whistle II (Irlanda) va captivar amb: una proposta íntima i interactiva on el públic jugava a obrir i tancar els ulls per participar. La companyia Cie. Midnight va deixar empremta amb Us (Nosaltres), programat dues vegades a la Rambla; i destacat per la seva bellesa visual i expressiva.

La última jornada ha estat marcada per l’emoció: el Ioga del Riure amb Gemma Mogas va oferir un inici de diumenge relaxat i participatiu; Famous Puppet Death Scenes (Canadà) va impressionar amb la seva ironia escènica; i el públic va acomiadar el festival amb agraïment i entusiasme.

Aquesta edició, que ha ofert un ampli ventall de formats —monòlegs, improvisació, música, gest, titelles i teatre físic—, ha destacat: per una aposta clara per fer accessible la cultura de l’humor a tothom. Ha estat la més concorreguda de la trajectòria del festival, amb la major ocupació d’entrades venudes fins avui. A més, ha comptat amb una gran presència a xarxes socials, una alta implicació del públic local i visitants; i un teixit d’aliances artístiques que obren camí a nous horitzons.

La valoració per part del públic ha estat molt positiva, destacant la diversitat de propostes, la qualitat artística: i l’ambient de festa compartida que s’ha viscut a tota la ciutat.

TEATRE EL JARDI
Al Teatre El Jardí, el festival va inaugurar l’edició amb Assassinat al club d’Impro Barcelona; un clàssic contemporani de la improvisació teatral que va connectar de seguida amb el públic. Amb un ritme àgil i una gran complicitat entre els intèrprets, la funció va posar a prova: la creativitat a temps real i va regalar moments de comicitat brillant, arrencant ovacions d’un públic: entregat des del minut u.

El dissabte al vespre, l’escenari es va transformar completament per rebre The Distraction, dels reconeguts The Umbilical Brothers. Amb una posada en escena espectacular i una sincronia còmica mil·limetrada, els australians van demostrar per què són una referència mundial de l’humor físic i visual. La combinació d’efectes digitals, mim i absurd va deixar el públic bocabadat i rient a cor què vols;  en una de les funcions més comentades del festival.

La cloenda, diumenge a la nit, va arribar amb El Gran Bingo Musical, de Versión Imposible; que va convertir El Jardí en una festa col·lectiva. L’espectacle va barrejar música, paròdia i participació, amb un ritme frenètic i un repertori d’èxits impossibles: que van fer aixecar el públic dels seients. L’energia compartida entre artistes i assistents va posar punt final al festival amb alegria i sentiment de comunitat.

SALA LA CATE
A la sala La Cate, el públic va respondre amb entusiasme a dues propostes molt diferents però igualment potents. D’una banda, Paloma de parque de Clara Ingold va esdevenir una de les revelacions del festival. Amb una escenografia mínima i una interpretació que combinava fragilitat i contundència, l’artista va desplegar: un relat íntim i ple de girs, amb un llenguatge escènic propi i profundament emocional. El públic, absolutament captivat, va seguir el seu viatge entre l’absurd i la denúncia amb una atenció quasi reverent; fins a esclatar en una ovació final carregada de complicitat.

L’endemà, el mateix espai acollia The Whistle II de Squarehead Productions (Irlanda), un espectacle familiar de petit format: que va sorprendre grans i petits per la seva originalitat i capacitat de generar sorpresa des de la simplicitat. A través del gest, l’humor subtil i la interacció amb el públic, els creadors van teixir: una peça delicada i juganera, que va connectar especialment amb els infants, però que va arrencar: somriures generalitzats a tota la sala.

“
HUMOR DE MICRO” AL CASINO MENESTRAL FIGUERENC
Al Casino Menestral, la programació va oferir algunes de les nits més potents en clau de stand-up i micro obert. El dijous, el públic va viure una de les experiències més irreverents del festival amb Bumping Mics, protagonitzat per: Albert Floyd i Tomàs Fuentes, i conduït amb ritme i mala llet per Irene Minovas. L’espectacle va oferir una fusió entre la ironia punyent i el joc entre intèrprets, que va provocar riallades constants; i un ambient de club càlid i desinhibit.

El divendres va ser el torn d’Ana Polo, que va oferir un monòleg intel·ligent, sarcàstic i ple de girs sobre el quotidià, connectant especialment amb el públic jove i feminista. La seva manera de jugar amb els silencis i el doble sentit va mantenir l’atenció de principi a fi; i va provocar moments de riure inesperats i catàrtics.

La nit de dissabte va tancar la trilogia de monòlegs amb dues veus molt contrastades però igualment celebrades: Andrés Fajngold, amb el seu humor d’arrel absurda i intel·ligència desbordant, i Oye Sherman, que va demostrar per què és una de les veus més singulars del panorama actual amb: un discurs d’humor sòlid, desacomplexat i brillantment estructurat. El públic va sortir del Casino amb la sensació d’haver viscut una doble sessió de luxe.