El Festival Grec que arriba amb un allau de propostes -94 comptabilitzades!- de tots els registres i gustos, és a dues setmanes de la inauguració. El seu director, Cesc Casadesús, ens l’està presentant amb temps per facilitar que pugueu preparar-vos l’agenda, i ho està fent agrupant els espectacles sota un concepte temàtic. Tot i ser molt diferents, d’aquesta manera configuren una mena de ruta per als amants del gènere. Avui us parlarem del circ, de les dues peces que ja ens ha presentat, signades per dos dels grans: Manolo Alcántara i Pepa Plana. Anem-hi per ordre cronològic:
DÉJÀ VU, de Manolo Alcántara
Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor
Del 9 a l’11 de juliol
Entrades aquí
Quina és la distància entre la realitat i el somni? Aquest és el punt de partida de la nova creació de Manolo Alcántara, que té com a protagonista un únic personatge. Té uns somnis ambiciosos que són, de fet, l’expressió dels seus aires de grandesa. Déjà vu és un espectacle de circ molt personal: “Sóc autodidacta i intuïtiu i m’agrada explicar el que em surt de dintre. I aquest és el més teatral dels que he fet fins ara!” Així exposa l’espectacle Manolo Alcántara, que ja va estrenar al Grec 2014 el seu gran èxit Rudo, encara avui en cartell.
L’obra parla del què és una persona i dels seus somnis, frustracions, desil·lusions, del que és, del que vol ser… I del que no ha pogut fer. “És un ésser dual i tots els contrapunts que té el personatge, els té també l’espectacle. El que és i el que vol ser es mostra a través del somni i hi ha la dualitat de si és somni o realitat”, continua l’artista.
Els elements que acompanyen l’espectacle també són extrems. “Hi ha unes tisores petitones, un barret gegant que es transforma en una roda de circ… I una prestatgeria que també és un personatge!” Hi ha música és en directe, composada, dirigida, arranjada i interpretada per Laia Rius, i també d’enregistrada expressament per una banda de sis músics: “Tinc un equip fantàstic que m’ajuda, perquè no ho sé tot, sóc més artesà que artista! Un equip format per Pep Pascual (producció musical i enginyeria de so); Xavi Erra (atrezzo i acabats pictòrics); Rosa Solé (vestuari); Ivan Tomasevic (llums i so) i Toni Zafra (construcció i disseny titella). Manolo Alcántara signa la idea, creació, direcció, disseny d’escenografia i la interpretació, que comparteix amb Laia Rius i Andreu Sans. I Joan Trilla, el tramoia/actor.
Tot plegat és un espectacle visual, sense text, on es difuminen les fronteres entre realitat i fantasia a partir d’una història amb un punt de malenconia. Com si Bartleby, l’escrivent, es trobés de sobte immers en el món fabulós d’Alícia al país de les meravelles…“El que m’agrada del circ és el risc. A Rudo era evident, aquí ho és menys, però m’atrapa la sensació de por com quan el barret sembla que cau, o la prestatgeria… I m’encanta la cara de por del públic!”
Cesc Casadesús confirma que: “Déja vu és un espectacle artisanal, ell sempre treballa així, a fons, amb tots els detalls. I els té al cap molt temps abans. Aquest espectacle no té res a veure amb Rudo ni amb Plecs. Tenen un univers semblant perquè són referents seus i prou,” I es dirigeix a l’artista: “Saps que et diuen el James Thierry català?”
SOBRE L’ARTISTA
Manolo Alcántara es considera autodidacte i que va treballar sol fins que, l’any 2000, va participar en la fundació de la Cia. Circo Imperfecto. El 2006 va crear companyia pròpia, Solo Manolo, i va portar a escena l’espectacle Locomotivo. El 2010 va signar l’espectacle Plecs amb Xavi Erra i, finalment, l’any 2014 va crear la Companyia Manolo Alcántara, que va arrencar a caminar amb el muntatge Rudo, vist al Grec d’aquell any, on utilitzava com a escenografia un seguit de grans caixes amb les quals construïa una escenografia canviant.
………………………………………..
VEUS QUE NO VEUS, de Cia Pepa Plana
Escenari Joan Brossa
Del 18 al 21 de juliol
Entrades, aquí
Pepa Plana, sempre al capdavant de revolucionar el paper de la dona pallassa al món del circ, una de les fundadores del Festival de Pallasses… havia d’inventar coses que a ningú li havien passat pel cap. I un dia, mirant fotos, va recordar una vella amistat amb l’actriu Noël Olivé: “Ens vam conèixer a l’Institut del Teatre, ens vam fer molt amigues, vam compartir pis, vacances, viatges… però vam emprendre camis artístics diferents.” Va tenir ganes de tornar-se a veure i va pensar: “I si li proposo de fer un número juntes, ella de Pallassa Blanca i jo de Augusta? No s’ha fet mai amb pallasses, almenys, a mi no em consta…”
I així va néixer Veus que no veus “que estem disfrutant moltíssim tot i les dificultats que hi ha de programació. Ens va ser molt fàcil de crear, totes les peces encaixaven… Vam pensar: què hauria passat si les nostres àvies haguessin pogut fer de pallasses? I amb aquest punt de partida, vam començar a buscar números antics.” El títol una mica ja ho descriu: “Són veus de dones que ens són referents.” Veurem dues heroïnes del segle XXI intentant sobreviure a les situacions, clàssiques o no, que la seva condició de pallasses els ofereix. “I també es refereix a que nosaltres volem ser vistes i a que, si ens veus, és perquè hi som! Hi ha una gran dificultat per ser visibles.” Entre els números, n’hi ha dos de diferents i una mica més llargs “perquè també vam sentir la necessitat de parlar de nosaltres.”
En general, n’estan molt cofoies: “És un espectacle boig, deliciós, se’ns en va l’olla, parlem… i no hi ha text! Hi ha una estructura, passen coses…”, diu la Pepa. I continua: “Vaig pensar amb la Noël perquè jo ja porto moltes hores de nas i necessitava que la meva Cara Blanca fos molt generosa i que em deixés delirar com a Augusta. Ella no havia fet mai de pallassa i… ja la veureu, ja!” La Noël afegeix que “al principi la proposta em va fer una mica de por. Però amb la Pepa tenim molta complicitat i totes dues portem ja moltes hores d’escenari, moltes taules.” Sobre l’argument: “Hi va haver un moment que ens va sortir la dèria feminista que ens és inherent i no podíem obviar…” Però de bon rotllo, eh! Perquè les dirigeix un home: en Joan Arqué. La Pepa diu: “M’agrada molt la feina que fa en Joan com a Cara Blanca, coneix molt bé el món del pallassos i…. a més, en Joan va tenir una filla i li va posar Pepa!”
Ah! I ens diuen que no oblidem de posar que la música és original de Lluís Cartes “el nostre músic de capçalera!”
ELS PROTAGONISTES
Pepa Plana és una actriu i pallassa que no és només un referent de l’escena catalana, sinó que té un prestigi internacional. Ha creat deu espectacles, sis dels quals encara estan en repertori, també ha treballat amb el Cirque du Soleil, i ha compartit escenari amb figures com el desaparegut Joan Montanyès “Monti” i Joan Valentí “Nan”. Premi Nacional de Cultura de la Generalitat l’any 2014, l’últim cop que va passar pel Grec (l’any 2016) hi va estrenar l’espectacle unipersonal Paradís pintat.
Noël Olivé és una actriu de teatre, cinema i televisió que ha treballat amb directors com Calixto Bieito, Oriol Broggi o Magda Puyo, i, al cinema, amb noms com els de Cesc Gay, Isabel Coixet, Francesc Bellmunt i Rosa Vergés.
Les dirigeix Joan Arqué, que combina la feina de pallasso amb la direcció. Ha dirigit o codirigit Pals (amb Leandro Mendoza, al Grec 2015) o Històries d’Istanbul. A contrapeu (Grec 2017), entre molts altres espectacles. A més, forma part de la companyia Rhum i Cia., amb la qual ha actuat en espectacles com Rhum (Grec 2014) i Rhumia(Grec 2016).
Una producció de La Vaca Flaca.