L’espectacle A.K.A (Also Know As) de Daniel J. Meyer, surt de la Flyhard per iniciar un recorregut que probablement el portarà a espais que, inicialment, no s’havien plantejat. Però es tracta d’una perleta confeccionada artesanalment per tot l’equip, que s’ha vist recompensada amb quatre Premis Butaca 2018: a l’Espectacle de petit format, al Text, a l’Actor i a la Direcció. Els premis i les crítiques han fet que les entrades ja comencen a estar difícils de trobar en aquesta primera parada que ens han presentat avui i que passarà el Nadal a l’Espai Lliure de Montjuïc, en cartell del 14 al 30 de desembre.
Daniel J.Meyer, Albert Salazar i Montse Rodríguez,
A la trobada amb els mitjans hi havia tots els guardonats, l’actor Albert Salazar; l’autor, Daniel J. Meyer; la directora, Montse Rodríguez Clusella, a més de Clara Cols, de la Sala Flyhard, productora de l’espectacle, i Aurora Rosales, directora artística del Lliure. Encara respiren l’emoció d’un reconeixement tan important. La Montse ha dit: “som un equip que ens entenem molt bé, tots funcionem en la mateixa direcció, la Sala Flyhard ens ha ajudat molt… I ara, venir al Lliure ja és un subidón! I no s’ha acabat, després anirem a La Villarroel…” Però hi ha una explicació que ens ha quedat clara a la roda de premsa: tots han treballat a fons i al mínim detall. La preparació ha durat un any sencer i l’han anat brodant de mica en mica, fins arribar on són. S’ho han guanyat.
En Daniel, l’autor, diu que és fruit de la casualitat: “Una nit vaig decidir posar-me a escriure sense saber què. Feia temps que volia treballar amb la Montse…” Tres dies després va passar-li el text al seu amic Quim Avila perquè se’l llegís. “Li va agradar i li vaig preguntar qui pensava que ho podria dirigir. I en Quim va contestar: la Montse!”Tot quadrava!
Van enviar el text a la Flyhard , el va agradar i els hi van produir. Un somni fet gairebé realitat, que demanava posar-se a treballar. Van escollir l’Albert Salazar, a qui han descrit com “un bon actor i també una molt bona persona, que va acceptar sense saber el final i la gran quantitat de moviment que exigia l’obra. Hem estat treballant tot un any, després del qual només hem tingut alegries: bolos per Catalunya, un èxit a l’estrena a Vic… i els Butaca! Nosaltres som petits i ens va afalagar molt un èxit tan gran d’un projecte que va néixer de no res!”, diu l’autor.
Albert Salazar, intèrpret de ‘A.K.A’ Also Know As’
L’ARGUMENT
En Carlos és un adolescent adoptat de 15 anys que fa un recorregut dramàtic molt especial. Podria ser de Grècia, de Síria o altres llocs. Mai s’havia preocupat per això, vivia amb una família de classe mitjana que el cuidava. Però un dia coneix una noia i perd la virginitat. I passen coses que no esperava a causa de les seves arrels, que faran que li canvií la vida. Això fa que es replantegi la seva identitat i es fixi amb el que miren els altres. “La pregunta és si ets tu mateix el que decideixes qui ets o ho són els que t’etiqueten. És tan ampli que ens toca a tots, sigui per l’edat, pel lloc de naixença… sempre hi ha un etiquetatge de fora”, diu la directora. I continua:“El que més ens agrada és que la meitat del públic que tenim és adolescent. No és una obra específicament per a ells, perquè la gent més gran també en parla en positiu, sobretot perquè els temes que desenvolupa també afecten als seus fills i fins i tot els ajuda a que els coneguin millor.”
L’obra parla de moltes coses: del racisme, de les xarxes socials, dels amics, de la família… tot des del punt de vista del protagonista adolescent. El personatge balla pràcticament tota l’estona amb la música que sona, majoritàriament el hip hop actual. Per treballar el personatge, l’Albert explica que primer va treballar sense text: “Vaig aprendre a utilitzar l’scape, a caminar com caminaria el personatge, a parlar i a moure’m com el descriu el guió. Va ser súper còmode, perquè quan vaig agafar el text ja anava mot segur, dominava els moviments.” I es va inspirar en ell mateix: “Com que l’edat no em queda encara massa lluny, hi he posat moltes coses de la meva adolescència. I també m’he inspirat amb el meu germà, que ara té 15 anys.”
L’actor admet que, d’alguna manera en Dani ja ho anava escrivint per a ell. I, efectivament: “L’Albert fa 17 personatges, es mou per molts espais, hi ha molts flashback ja que comença adolescent i acaba ja amb 20 i pocs anys. Parla tota l’estona amb el públic i en surt un personatge que és com és perquè l’interpreta l’Albert. Els mesos que ha treballat sense text m’han servit per veure com es mou, com respira…”
REFLEXIONS PER A TOTES LES EDATS
La Clara Cols exposa que “a la Flyhard tots vam veure de seguida el potencial de l’espectacle, ja que s’adreçava a un públic que tenim perdut. Quan dius als adolescents que fas una obra per a ells, ells tira enrere. Però aquesta és per a tothom, és una temàtica social amb una reflexió que s’adreça a totes les edats. I és evident que fa falta, perquè molts ajuntaments van apostar a cegues abans que entréssim a la sala.”
I el resultat ja l’hem vist. I potser només és el començament d’un camí nou ple d’il·lusions i projectes: “La dimensió que ha agafat ens dóna eines pe tirar endavant aquest projecte i d’altres. Al final, la gent sap qui ets i ens surt més feina. I això ens agrada, perquè estem enganxats a la nostra feina”, conclou l’autor.