Dilluns que ve dia 13 s’estrena al Gran Teatre del Liceu Les pêcheurs de perles, una òpera del gran Georges Bizet que feia 56 anys que no venia a Barcelona “l’últim cop en una versió protagonitzada per Alfredo Kraus.” Però ha valgut la pena esperar perquè ve d’una manera molt diferent: a banda dels intèrprets, els musics… que hi aporten la seva petjada, el gran canvi és que signa el muntatge la trencadora directora holandesa Lotte de Beer, una dona que, amb només 35 anys, ha sabut donar un gir a l’argument del gènere, aconseguint despertar l’interès de les joves generacions a les que els poden espantar les històries dramàtiques de les òperes. Ara ho fa “amb una de producció creïble, moderna, fresca i plena d’idees intel·ligents que interessen, sens dubte, al públic del s.XXI”, ha dit i la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, durant la presentació als mitjans que s’ha fet aquest matí. Hi han assistit el mestre canadenc Yves Abel, director musical; el tenor John Osborn, que es fica a la pell de Nadir; la soprano Ekaterina Bakanova, que interpreta Leila; el baríton Borja Quiza, en el paper de Zurga i la repositora de l’obra Dorike van Genderen, assistent a la direcció de la mateixa de Beer. Un altre fet diferencial és que és el primer cop que es fa en francès a Barcelona, la seva llengua original.
L’espectacle compta amb dos repartiments en els papers principals: Olga Kulchynska (Leila); Dmitry Korchak (Nadir); Michael Adams (Zurga) i Fernando Radó/Federico de Michelis, que alternaran el rol del Gran Sacerdot. Les pêcheurs de perles és una òpera en tres actes i llibret d’Eugène Cormon i Michel Carré que es va estrenar el 30 de setembre de 1863 al Théâtre Lyrique de París. A Barcelona arribaria 24 anys més tard, el 29 d’octubre de 1887, al Liceu, on no es representa des del 1964 i on s’ha pogut veure en 41 ocasions.
Les representacions acabaran el 25 de maig i, per consultar el càsting, horaris i altres, contacteu amb el web del Liceu https://www.liceubarcelona.cat/es/temporada-2018-2019/opera/les-pecheurs-de-perles
Comencem per la música. Yves Abel ha ressaltat la importància de la versió original “ja que Bizet la va fer amb només 24 anys. Malauradament, el costum a França era imprimir la partitura i llençar el manuscrit, per tant no el tenim. Però hem intentat ser fidels a la que va ser la primera representació i la sentireu gairebé fidelment a com es va fer a l’any 1863.” Assegura que la música és molt bonica i diu que el baríton i el tenor fan un duet que “és una melodia preciosa que sona com una Cavaletta. Hi ha el costum de fer talls en els duets però nosaltres no en fem, la música és de tanta qualitat que la mantenim tota.” Es refereix a la peça Au fond du temple saint, que no falta mai en els grans concerts operístics.
Anem a l’argument. L’original explica la relació entre dos pescadors amics, Nadir i Zurga, que es van jurar que l’amor per cap dona no trencaria mai la seva amistat. La promesa de joventut trontolla quan es retroben amb Léïla, la jove que tots dos estimen en secret i que ara és una sacerdotessa que ha fet vot de castedat. A l’argument original, la Léila queda seduïda per Nadir però, com que es tracta d’una sacerdotessa, el Gran Sacerdot els condemna tots dos a mort. I més coses, però ho deixem aquí.
I passem a la versió de Lotte de Beer. Tot gira al voltant d’un reality televisiu, semblant a Supervivientes. Ella situa el poble de pescadors a Sri Lanka i els personatges són concursants. Estan envoltats de càmeres que s’ocupen que el programa arribi a la televisió. A l’escenari, un edifici amb diversos pisos tots a la vista (de fet, sembla el 13, rue del Percebe) amb gent que mira el concurs. “Són el Cor que mira el Reality des de casa. Els personatges volen ser un reflex democràtic on tota la societat hi estigui representada. Hi ha futbolistes, prostitutes, artistes, emigrants… però tots són a casa i miren la tele, no estan treballant. I a més, hem anat adaptant els personatges del Cor a cada ciutat. Per exemple, a Tel Aviv hi vam posar uns jueus ortodoxes! El Cor són els que voten , els que trien qui serà el líder“, explica Dorike van Genderen. Defensa, però, que encara que sigui molt d’avui, es conserven “coses tradicionals tant importants com el tempo, el vestuari -que és el tradicional d’uns ballarins de Sri Lanka- i la història. Hi hem anat afegint tocs de modernitat. Confiem que tothom trobarà alguna cosa que li agradi d’aquesta òpera.” Li hem preguntat si havia algun distintiu per fer-ho a Barcelona i ha dit que en una de les cases, hi ha dues banderes, una de l’Espanyol i l’altra del Barça.
Dorike explica que, pel que fa a la producció, la incorporació del Reality i l’escenografia que comporta no ha estat fàcil. Però ha valgut la pena: “A l’estrena, els mateixos autors del llibret van admetre que no feien honor a la música, perquè era realment molt bona. I hem volgut fer justícia incorporant tot el que coneixem com a Reality Show. Permet, per exemple, presentar els dos amics en diferents fases, com si fossin concursants… És la part més divertida, semblen reals!” Per altra banda :”No hi falten les emocions, que són molt fortes i les càmeres ho capten. Fa riure molt!”
ELS PERSONATGES
Borja Quiza considera que “és molt important haver recuperat aquesta òpera, després de tants anys de no fer-se. De vegades, la història és injusta amb l’art i els artistes. Bizet va guanyar un concurs amb aquesta composició, però com que era molt jove i desconegut, no es representava o molt poc. Quan li va arribar l’èxit amb Carmen, llavors els productors buscaven altres obres seves. Malauradament no ho va poder disfrutar gaire perquè va morir ben jove.” I recorda que va ser un cantant espanyol, Julián Gayarre (Roncal, 1844-Madrid, 1890), el que va contribuir en fer l’òpera famosa, posant-la al seu repertori i cantant-la arreu del món. També lamenta que “moltes posades en escena són esclaves de l’argument, però tenen una música excepcional. A Les pêcheurs de perles li passa una mica, l’argument fluixeja i per això ha valgut molt la pena poder-lo canviar.”
Ekaterina Bakanova debuta en el personatge de Leila i també al Liceu. En canvi, és molt coneguda per haver cantat als teatres més importants del món i haver obtingut nombrosos premis. Manifesta la seva felicitat per estar a Barcelona i per treballar “amb aquests col·legues meravellosos. M’estic preparant amb molta tenacitat, he treballat molt dur però ells m’han ajudat molt.” També confirma que “hi ha un gran respecte pel llibret i per la música.” La cantant -d’origen rus- assegura que “la dificultat rau en la llengua, ja que és el que defineix el fraseig i el color de la veu. Jo parlo poc el francès i és amb el que m’he hagut d’enfrontar. I és importantíssim fer-ho perquè el nostre objectiu és fer arribar un missatge i unes emocions al públic.” Per altra banda “el francès va associat a un estil molt diferent de l’italià, és a dir que me l’he d’incorporar seriosament d’ara en endavant!” A més “és una versió molt complicada perquè estic lluny del Mestre i he de fer ioga! Però m’agrada, és tot un repte.”
Considera Bizet un geni, no només per la qualitat de les composicions, sinó perquè ajuda el cantant: “Hi ha una ària que comença amb un to molt agut, que permet que la veu es vagi arrodonint i que acabem menys cansats.” I expressa que “té una musicalitat diferent que fa pensar en el Bel Canto i una música propera a Bellini. Bizet va aprendre molt de Bellini!”
John Osborn si que ha estat al Liceu: “Vaig venir a fer Benvenuto Cellini! Però el paper de Nadir el faig per primer cop, a l’excepció d’una versió concert. He de dir que m’ha estat molt difícil de memoritzar. I per a mi, és un honor fer el paper de Kraus 54 anys més tard!” Assegura que els dos càstings són molt bons i reconeguts internacionalment, que cadascú té el seu caràcter i que “el públic faria bé de venir els dos cops. A més, som molt afortunats de tenir un Mestre com Yves Abel que, lluny de l’ego dels directors de grans orquestres, és un home sensible amb els colors francesos. Cal trobar una tècnica especial, perquè els colors a cada idioma són molt diferents.” I sobre aquella versió concert: “Ara que ho faig a escena, entenc més el personatge. I en aquesta versió encara millor, perquè és més divertida.” Responent a una pregunta diu que els cantants van sense micro perquè “no el necessitem.”
En definitiva, tots han aplaudit el fet que Lotte de Beer sigui una directora sempre preocupada en acostar els joves a l’òpera. “A més, aquesta és bona per començar perquè és curta i divertida, atrau els joves i fa que s’interessin el món de l’òpera.” Osborn recorda que “això mateix va passar en una versió de La Traviata, que es va fer al Pop Music Festival, en què s’organitzava una gran festa bevent i es demanava la participació del públic. I va funcionar: al tercer acte, tots els joves estaven el silenci i ens vam quedar aclaparats de veure’ls tan interessats. Una altra manera d’atraure joves és la política de preus. Això el Liceu ja ho fa!”
Yves Abel ha tingut unes paraules per a l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu: “Estic molt satisfet de tot el treball que han fet i del gran nivell que tenen com a músics. Sobretot els solistes i les cordes. Hi ha una persona que fa un solo amb la Ekaterina i és com si estigués cantant amb ella. I ho ha de fer a poc a poc, perquè l’instrument és molt especial. ” Sobre el Cor, opina que “són pocs, potser haurien de ser el doble però el decorat és limitat. I tenim la dificultat de tenir-los una mica lluny de on som nosaltres.” I pel que fa al l’òpera francesa: “hi ha moltes òperes franceses que no s’han fet mai perquè realment són les més difícils. Jo n’he dirigit en varis idiomes i, sincerament, el color del francès és molt difícil, el ritme està lligat a les paraules i requereix flexibilitat.”
Abel és un gran amant de Bizet: “Va ser un autor fascinant, jo he dirigit altres obres i és tot un exemple de imaginació i un nivell extraordinari. La primera òpera la va escriure només amb 18 anys. I va morir als 37, després de Carmen. Us imagineu què hagués pogut fer si no hagués mort tan aviat?
ACTIVITATS AL VOLTANT DE L’ÒPERA
L’artista respon
6 de maig, a les 19.30 h.
Col·loqui amb solistes i equip artístic de l’òpera, moderat per Christina Scheppelmann
Sala del Cor
Entrada gratuïta amb invitació. Més info: https://www.liceubarcelona.cat/es/conferencias
7 de maig, a les 18.30 h.
Conferència a càrrec del divulgador musical Carlos Calderón
Al Foyer
Entrada gratuïta amb invitació.
Més info https://liceubarcelona.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=41341
Exposició al Balcó Foyer
Del 9 al 27 de maig
“Un mar de pedres”
La Rambla 51-59 08002 Barcelona | Tel. 902.787.397
liceubarcelona.cat | rgpd@liceubarcelona.cat
Avís legal
Si no vol seguir rebent informació, feu clic aquí