De tant en tant arriben bones notícies. I avui us en transmetem una d’excepcional. El Gran Teatre del Liceu, situat al cor del Raval i amb la seva voluntat de connectar amb el barri, ens ha presentat un nou projecte: La Gata perduda, la primera òpera que neix amb el programa europeu Òpera Prima, i que involucrarà gent del barri de totes les nacionalitats i ocupacions: fusters estudiants modistes, perruqueres… Com ha dit Valentí Oviedo, director general: “El Liceu és cultura i la cultura té un poder transformador. Ja fa uns anys que el Liceu no té altra alternativa que apropar-se a la gent, si no vol convertir-se en una institució anacrònica.” El projecte es va començar a gestar el 2018 i veurà la llum el 5 d’octubre del 2022. La idea és fer un nou projecte cada tres anys. Així, doncs, la gran notícia és que el Raval ocuparà el Liceu!
Salvador Alemany, president del Liceu i fill del Raval, ha volgut obrir l’acte, emocionat. “Després de 175 anys d’història, el Liceu estrenarà una òpera feta per gent del barri. Per a mi és una satisfacció perquè jo vaig néixer al carrer d’en Roig entre els carrers Carme i Hospital, i hi vaig viure fins als 14 anys. La meva família treballava a la Boqueria i em movia molt per la zona fins i tot després de marxar! En aquell temps, sentia el Liceu físicament molt a prop però conceptualment molt lluny. Però amb els anys he comprovat que el lloc on l’elit experimenta la cultura és a les zones antigues de les ciutats, on viu un tipus de gent que no té res a veure amb la resta.”
Pel que fa a l’espectacle: “És una nova línia de creació comunitària del Liceu i el primer que fem amb Opera Prima, una iniciativa centrada en projectes socials. Farem camí junts amb el talent que hi ha al Raval. És una satisfacció fer-ho amb la comunitat més eclèctica de Barcelona: hi ha 40 nacionalitats i la densitat més gran d’associacionisme de la Unió Europea!” El cartell de La gata perduda està elaborat entre L’Escola Massana i l’Escola Ocupacional Sínia. «És, doncs, una oportunitat perquè el Liceu s’apropi al barri i, per al barri, de fer seu el Liceu.”
Alemany explica que “El Raval està organitzat amb moltes associacions, el que ha permès que, d’una manera ràpida, puguem connectar amb tota la porositat del barri. Permet dialogar amb moltes cultures i les seves polítiques. Una manera d’aconseguir que totes les nacionalitats dialoguin i s’integrin per fer una convivència millor.”
LES QUATRE FASES DEL PROJECTE
Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, ha explicat les quatre fases del projecte. “La 1a. és investigar i llistar tot el que passa al barri des de les institucions. Calia un equip creatiu disposat a treballar des d’aquest paràmetres. I tenim un equip creatiu meravellós que ens acompanyarà en el procés. Hem escoltat moltes músiques i veus, sobre la història del Raval per construir La gata perduda.»
La Fase 2 començarà després de Setmana Santa, «amb la finalitat de conèixer-nos i reconeixen’s entre la gent del Liceu i el Raval. Ens hem de veure fent activitats conjuntes perquè caiguin les pors i agafem confiança. És la fase per fer crida a les persones, associacions o individuals. Una crida a la participació a través de biblioteques, escoles…Tenim temps fins al setembre per aixecar la participació.»
3a fase: «Ja ens coneixem i toca començar a treballar el procés creatiu, organitzar tothom, assajar, construir escenografies, vestuari i fer-ho conjuntament entre les entitats, associacions i l’equip creatiu. El personal del Liceu hi participarà activament.»
I el 5 d’octubre del 2022 arribarà la 4 fase amb l’estrena de l’òpera. «És una òpera del Liceu i volem treballar l’excel·lència artística!»
En acabat es farà una avaluació del resultat i les habilitats per reforçar la continuïtat. «És un projecte complex però entusiasmant. El millor per a un gestor cultural és veure el viatge d’una persona cap a la cultura i copsar com aquesta persona es transforma. Valdrà la pena!»
Per a Victor Garcia de Gomar «és un projecte que s’omple de les ambicions de la molta gent que ens acompanya. Un binomi entre professionals de l’art i veïns. Un llarg viatge fins al 22 que ens transformarà a tots.»
I ens presenta l’equip:
Victoria Szpunberg és la dramaturga i directora; Arnau Tordera, el compositor de l’obra, encara en procés de creació, assegura que: “El Raval m’ha inspirat”. Ricard Soler assumeix la direcció d’escena; Alfons Reverté, és el director musical i comptarà amb la interpretació dels alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu i el Taller de Músics, entre d’altres músics; Adrià Pinar, escenògraf; Montse Amenós, figurinista, Miquel Àngel Raió, videocreador, Maria de la Cámara i Gabriel Paré de Cube, il·luminadors i Tuixén Benet, coreògrafa.
LA CONTUCCIÓ DE L’ARGUMENT
La primera pedra de la creació és el text. Victoria Szpunberg agraeix a Valenti Oviedo “l’encàrrec fascinant, dificilíssim! Un gran repte perquè… com fas dialogar un barri ingovernable, inclassificable, amb llenguatge d’òpera, ple de codis tradicionals i premisses formals? La 1a fase ha estat una immersió total al barri. M’ha marcat molt el llibre Matar el Chino i he fet entrevistes a veïns del Raval, entitats, experts… Ha estat un procés ric, compartit. He parlat molt amb Iñaqui Garcia, director d’El Local, una llibreria autogestionada anarquista. Un discurs que em va fer fer un gir de volant.» També ha parlat amb la Comunitat de Dones Africanes «que són unes cracks! I amb la Comunitat Filipina aparentment més invisibilitzada, més tancada.»
Arnel Lamorena, mediador cultural, representant del cor filipí Kudyapi ha explicat que: “Són molt treballadors, normalment són a la restauració, cuiden nens… I molt humils. La majoria de filipins de Barcelona viuen al Raval i s’hi senten còmodes. És una comunitat treballadora, que per la pandèmia molts han perdut la feina a l’hostaleria. Però sobreviurem!»
Sobre l’argument no ens han volgut avançar res. Szpunberg diu que «queda molt de temps per a l’estrena i no farem espoilers. Nomes dir que succeeix un fet inesperat a un dels carrers més importants del Raval i això repercuteix no només al barri, sinó a un magnat de l’altre extrem de la ciutat i a més gent. Travessa les nostres fronteres! Si acaba bé o malament ho estem discutint ara. Al ser una òpera podria tenir una vessant èpica i tràgica que a mi m’encanta perquè el teatre contemporani no ho té. Em fascinaria una part èpica però… ho estem debatent. Podem dir que és l’actualitat, mirada des d’un lloc més volat però actualitat.» Ha puntualitzat que «no volíem fer histories sobre el Raval com les que hem vist al cinema, no anar a parar a la historia de la delinqüència i el barri fosc. Apareix perquè és el que és i no es pot blanquejar, i tenim el valor i honestedat d’explicar-ho. Però vam decidir recórrer una historia no realista mes volada.«
ELS INTÈRPRETS
L’òpera s’ha anat construint amb personatges interpretats per gent professional i un cor de gent del Raval. Hi ha 5 personatges principals, prototips de cantants operístics, que no son del Raval, excepte el protagonista. La resta és aquest gran cor del barri que aglutina cors del Raval i es testimoni d’una veu col·lectiva. També hi haurà quatre configuracions de cors més petits, cadascun acompanyat de recursos instrumentals dalt l’escenari i amb una plàstica que representa diversitat de cultures, estils i gèneres.
L’equip artístic haurà de crear conjuntament amb tot el barri una nova òpera, oferint-los l’oportunitat d’integrar-se a un programa innovador en el nostre país, ja que existeixen escasses referències d’iniciatives similars a nivell Europeu. Un diàleg artístic i enriquidor que pretén crear una experiència transformadora per a tots els agents implicats. Szpunberg explica que «Precisament, aquest és el gran repte del projecte: com trobar l’engranatge en aquest lligam entre professionals de les arts i veïns i veïnes del barri que tenen experiències i sabers que poden contribuir a la producció de l’òpera. Hem treballat en immersió amb el barri i la manera de copsar la combinació de tantes comunitats que conviuen juntes. He intentat que el llibret tingui aquest caràcter grotesc i tendra, que combini molts colors. Una historia plena de confabulació i misteri.»
LA COMPOSICIÓ D’ARNAU TORDERA
Un element important és la música. Arnau Tordera és el compositor i alhora un personatge que veu el Raval al fons de la ciutat i els dirigeix paraules. Ens diu que «És una obra en 2 actes o diverses parts. Però la singularitat que la defineix és la contradicció amb la disciplina, la dificultat de trobar música amb una excel·lència artística i amb la diversitat de colors i textures que hi ha al Raval. Estic immers en el procés i estic buscant la manera de treure llum a la complexitat creativa. Ho agraeixo perquè es una responsabilitat de1r nivell! Ara estic brodant la gran escena de quan el Raval trepitjarà l’escenari i hi haurem e traslladar la seva acústica. És el més complex i espero solucionar-ho els propers dies.»
Serà una òpera com a gènere musical escènic, però que respon a la realitat del segle XXI. I que té recursos que la musica del temps ha aportat als compositors. «Jo em considero el que recull el bagatge i el porto a escenari. Els cantants aportaran l’especialitat en cant. L’espectacle està concebut om una òpera, i per tant és un gènere teatral amb musica. És opera, perquè es presenta en un indret in es fan operes i està construïda amb aquesta premissa», continua Tordera. Aquí, Valentí Oviedo afegeix que «Buscàvem un compositor que s’adrecés a tothom. Estem al s. 21 i hem perdut una mica la divisió dels compositors seriosos enfront els que no ho son tant. El s. 21 ha de reconciliar i permetre que un compositor tingui en compte el públic que ha d’escoltar i s’ha d’emocionar.»
Hi ha musiques populars, rumba catalana, rock, punk, musica urbana contemporània, hip hop i musica ètnica procedent de diversos llocs del mon.
LA PARTICIPACIÓ DE LES ASSOCIACIONS
ÒPERA PRIMA forma part del projecte europeu I+D TRACTION Opera co-creation for a social transformation, finançat per la Comissió Europea. Un consorci que neix de l’entesa entre diferents socis europeus amb la missió d’apropar, a través de la innovació tecnològica, l’òpera a persones en situació de vulnerabilitat. Amb aquest objectiu comú i sota el lideratge de l’empresa basca Vicomtech, el Liceu i vuit socis de cinc països europeus s’han posat a treballar plegats per fer realitat aquesta premissa.
El teixit associatiu que OPERA PRIMA està activant per a aquest primer projecte, ja compta amb unes 50 associacions del mateix barri i persones individuals, algunes amb una clara finalitat en el projecte, i d’altres amb l’objectiu encara per determinar, però totes amb intenció de vertebrar un projecte col·lectiu i enriquidor. Algunes de les associacions són la Fundació Tot Raval, el Conservatori del Liceu, el Taller de Músics, l’Escola de Músics, Xamfrà (Centre de música i escena del Raval), El lloc de la Dona: Dona Kolors i Dona Gospel, l’Escola Massana, Centre Ocupacional Sínia, Crea Dones, Estel Tàpia, Top Manta, Escola Collaso i Gil, Cor filipí Kudyapi, Androna Cultura, Associació Carabutsí, Filmoteca de Catalunya, CCCB, MACBA, Museu Marítim, Biblioteca del Raval, Arrels Fundació, Casal dels Infants, entre molts d’altres com ara una representació d’entitats de gitanos.
El teixit d’associacions farà què la complexitat barri es pugui manejar de la millor manera possible. Òscar Esteban, de la Fundació tot Raval, un espai de trobada de tots els actors vius del Raval, està emocionat: «No ens volem deixar res. És sumar la complexitat del barri a la de l’opera. La Victòria està molt ben documentada! Per a nosaltres és tan important el resultat com el procés. És l’oportunitat de presentar un barri que no es coneix i que es treballa sobre tòpics. Animarem la gent a venir al Raval i descobrir una part del país desconeguda. Hem de celebrar que el Liceu faci aquest pas. Som molt feliços de que el Liceu ravaleji més que mai!»
Míriam Tarruell, educadora i representant d’El lloc de la Dona , entitat que atén dones vinculades a la prostitució, explica que «oferim acompanyament integral. Tenim un taller de confecció tèxtil que elaborem roba i complements i neix d’aquestes mateixes dones. La nostra participació al projecte podria ser el vestuari. De l’associació neixen els Dona Kolors i Dona Gospel, que ofereixen dones i talents a través del cant per aprofitar el potencial que ja tenim. És un plaer que se’ns reconegui a les entitats i que puguin apropar se al Liceu.»
Roseta Marí, educadora i responsable de l’àrea creativa del Centre Ocupacional Sínia explica que «treballem amb persones amb diversitat funcional per ajudar-los a tenir una qualitat de vida i autonomia. També ens interessa crear xarxes i vincles entre diferents entitats, veïns col·legis… Fem activitats de jocs i sensibilització. Avui vinc en representació dels creatius del centre i l’escola Massana. El Liceu ens ha fet la comanda de construir l’estètica del cartell i el llibret i es un plaer. Estem engrescats i contents, en mig d’aquest temps complicats.» I afegeix: «També estem aprenent tecnologia i la historia del barri, canviant i efervescent, multicultural, i amb intervencions artístiques. Tot ens inspira i ens fascina i esperem fer bé la comanda. Volem agrair la tasca al Liceu i a les entitats que ens hagin sumat a formar part d’aquesta historia tan xula!»
I ja ho sabem gairebé tot! Salvador Alemany acomiada l’acte dient: «Molts ens han expressat l’agraïment però nosaltres també estem molt agraïts per la vostra disposició a treballar. Tots plegats hem d’intentar dins del possible sortir del nostre confort i, més enllà d’un acte puntual, fer que el Liceu estigui obert a que les persones puguin venir d’una manera assequible en mesura de les seves possibilitats. Hem de fer coses que s’entenguin i resultin creïbles. Hem de treballar perquè això no sigui només una explosió com un tap de cava. Ha de ser que el Liceu formi part del barri, es una gran oportunitat per a l’equipament i esperem que ens ajudeu a aprofitar-la.»
Acabarem dient que el projecte té un pressupost de 600.000 euros, dels quals 40 venen dels fons europeus. És una quantitat per als quatre anys de durada de la creació.
La Gata Perduda es podrà veure en dues funcions els dies 5 i 7 d’octubre del 2022.