El Maldà. Presentació de la programació del Nadal: ‘Ciutat de gespa’, ‘El llarg dinar de nadal’ i ‘Nadales’
Un any més, El Maldà i els seus hostalers, la companyia Els Pirates, volen celebrar amb el seu públic aquestes festes nadalenques, que sovint se’ns fan carregoses i llargues, per alleugerar-nos i reconfortar-nos. Per això ens proposen tres espectacles diferents, per tal que els puguin disfrutar públics diferents o… per acollir els incondicionals a veure’ls tots tres! Aquest matí ens els han presentat i ha estat un goig assistir als tastets que ens han proposat. Comencem per les dates perquè ens han advertit que les entrades volen!
Ciutat de gespa, de Gerard Alonso i Joan Vázquez – Del 12/12 al 13/1 , de dimecres a dissabte, a les 20.30 h i diumenges, a les 20.30 h
El llarg dinar de Nadal, de Cia. La Ruta 40 – Del 13/12 al 12/1, de dijous a dissabtes, a les 10 h i diumenges, a les 17.30 i 19 h.
Nadales, d’Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals – Del 18/12 al 22/1, els dimarts a les 21 h.
Ara us les expliquem, però abans de continuar, penseu en què el Maldà és petitó.
Joan Vázquez en una escena de ‘Ciutat de Gespa’
CIUTAT DE GESPA. Estrena
Dramatúrgia: Victor Álvaro i Joan Vázquez a partir d’una idea original de Joan Vázquez
Intèrpret: Joan Vázquez amb la col.laboració especial d’Àngels Bassas, Josep Maria Pou, Mercè Montalà i Vladimir Cruz. Coreografia: Bealia Guerra. Espai escènic i il·luminació: Victor AlGo. Vestuari i Caracterització: Núria Llunell
Construcció escenografia: Art Coolers. Una producció d’uVe Teatre
Gerard Alonso i Joan Vázquez, tots dos al piano
Joan Vázquez, que ens ha conquerit a tots amb el seu paper de Paquito Alonso a Paquito Forever, és l’ideòleg del projecte, encara que comparteix autoria amb Gerard Alonso (música i direcció musical) i Víctor Álvaro (dramatúrgia, compartida amb en Joan, i direcció).
Ciutat de gespa és un altre musical intimista i de petit format, aquest cop basat en la poesia de Walt Whiltman i la de Lorca. L’acció se situa a l’any 1929, quan Lorca acaba d’arribar a Nova York per intentar recuperar-se d’una ruptura sentimental i de la traïció que ha rebut per part de Dalí i Buñuel. Ha de preparar una conferència però no li venen les paraules… .
Joan Vázquez a’Ciutat de gespa’
En Joan explica que quan van anar a Londres a fer Paquito Forever en anglès, estaven morts de por. Però la por els va obrir les idees: “Estàvem creativament oberts, disposats a pensar noves coses. I es va ajuntar el fet que en Víctor és un gran admirador de Lorca, que als dos ens apassiona la poesia de Walt Whitman i que Lorca el descobreix quan arriba a Nova York. Érem de viatge, anàvem parlant i vam tenir la idea de fer que Whitman i Lorca es coneguessin, encara que, en ser d’èpoques diferents, hauríem d’afegir-hi justificacions metafísiques.“ En Víctor continua: “Estàvem també amb en Gerard i, abans de prendre cafè, ve en Joan i ens amenaça en què hem de fer una altra cosa junts. Però diferent a Paquito Forever. I, efectivament, encara que siguem el mateix equip, que ningú .esperi veure el Paquito 2! És el viatge de Lorca a Nova York on coneix l’artista… hem fet molta fabulació!” Els dos poetes dialoguen a través de la poesia de l’un i de l’altre “ens mostren els dos mons poètics, moments en què coincideixen, d’altres en què són antagònics…”, exposa en Víctor.
Dos homes, dos poetes i un únic actor-cantant acompanyat per dos músics: el mateix Gerard Alonso (piano, amb Haile Lizarazu en algunes funcions) i Albert Abad, (clarinet i saxo.) Abans d’acabar, ens han ofert un tast on hem vist un Joan Vázquez tan entregat com il·lusionat. I encara ens ha dit: “Lorca va fer la Oda a Whitman i vaig pensar: què passaria si poguessin parlar? I vam trencar l’espai i el temps! Potser Lorca l’hagués influenciat, si haguessin nascut a la inversa!”, conclouen.
Només afegit que el títol ve de la unió de ciutat, pensant en Nova York i del poema de Whitman Fulles d’herba
————————————————-
EL LLARG DINAR DE NADAL. 5è any. Última oportunitat!
Una escena d’El llarg dinar de Nadal
Text: Thornton Wilder. Direcció, Alberto Diaz, amb la col·laboració de Albert Prat. Traducció: Víctor Muñoz i Calafell. Intèrprets: Alberto Díaz, Marta Fíguls, Berta Giraut, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Bàrbara Roig i Jaume Ulled. Espai escènic i vestuari: Xesca Salvà / La Ruta 40 Il·luminació: Sergi Torrecilla. Espai sonor: Joan Solé / La Ruta 40. Caracterització: Toni Santos. Producció executiva: Maria G. Rovelló i Alberto Díaz.
Alberto Diaz ha insistit molt en què aquest és l’últim any i que ho diu seriosament: “Som 7 actors i és molt costós per a una sala petita. Les gires ens salven els mobles, però de moment, ens aturem.” Recordem que en aquestes cinc temporades l’espectacle ha esdevingut Els Pastorets del Maldà, tot i que no hi té res a veure.
L’espectacle ens mostra el dinar de Nadal d’una família durant 90 anys. Per tant, són 90 dinars. Transcorre a la casa dels Bayard, una família benestant nord-americana, possiblement de Kansas. L’escenografia és una taula, parada amb la vaixella de Nadal: “Veiem com es van repetint els codis de conducta en el pas del temps, que comença a finals del s. XIX i acaba 90 anys més tard. “Un recorregut per l’evolució de la família, com es viuen les pèrdues, les frustracions… “Els actors no canvien, el temps corre al seu aire”, explica el director. Hi ha dues portes. Per una, entren els que neixen i per l’altra, marxen els que moren. “És un joc, un codi en el que la gent hi entra de seguida.”
————————————————-
NADALES. Recital. Estrena.
Nadales, de Ivan Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals
Idea, dramatúrgia i direcció escènica i musical, Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals. Músics: Carles Pedragosa, Josep Pedrals i Iban Beltran.
Ens ho presenten així: “Iban Beltran, director escènic i músic, Carles Pedragosa, músic i compositor, i Josep Pedrals, poeta i rapsode, són els autors d’aquest espectacle farcit de gamberrades, d’absurds, de sàtira, d’escatologia i d’arguments estrambòtics.” I l’Iban Beltran ens hi acaba de situar amb aquestes paraules: “A mi el Nadal em deprimeix! No entenc com posen aquestes músiques horroroses pels altaveus, em posen melancòlic… Hem investigat la història de les Nadales i hem descobert que no sempre han estat així. Abans eren més festives, més properes al Carnaval que al funeral. que és el que són ara!”
Explica que es va ajuntar amb en Carles Pedragosa i en Josep Pedrals i van decidir muntar una festa “amb tothom que vingui i que estigui disposat a cantar Nadales. Els hits hi seran, però hi haurà més coses. Repartirem les lletres perquè tothom ens pugui acompanyar!” I Pedrals afegeix: “M’agradaria que l’espectacle servís de base i que s’instaurés una mica, que inspirés un replantejament de les festes nadalenques, que s’assemblen cada vegada més al Black Friday i al Ciber Monday. Voldríem que fossin això, un Carnaval!” El punt de partida és compartir, durant els dies de Nadal, una hora de cantar nadales acompanyada de les intervencions més divertides i la música més festiva amb acordió, clarinet i contrabaix.
En Pedrals, que a més de cantar, també toca el clarinet, fa una declaració d’intencions: “Serà una festa, però també un concert… o un desconcert, perquè desafinarem. Però no es busca la qualitat! I per si no us hem convençut, l’Iban promet: “Qui vingui, que no es preocupi de res. Muntarem el Cor Mixte Maldà!”
Agraïments: Sebastià Brosa, Ana Pérez i Pere Olivé.
Doncs ja ho tenim. Ara, no oblideu les entrades…