Laia Alsina Ferrer firma i dirigeix Robert, un espectacle que es mou entre la tragèdia i la comèdia. I que fulmina el mite de l’amor romàntic. Es tracta d’una peça basada en fets reals, que parteix d’una història de desamor entre l’autora i directora i en Robert. Però que es converteix en una història universal a través de la qual es fa una revisió crítica entorn el masclisme i el patriarcat. “La idea de Robert sorgeix precisament per qüestionar l’amor romàntic i desafiar-ne els seus preceptes. Vaig veure que a partir de la meva experiència personal podia plantejar una història de desamor que tingués un final feliç”, exposa la dramaturga i directora.
L’espectacle té un marcat caràcter polític, segell de la Cia. El Martell, companyia d’Alsina. S’inscriu en el moment present, en el context d’una societat heteropatriarcal la qual condiciona fins als aspectes més íntims i personals de la nostra vida. Robert visibilitza les dependències emocionals, els vincles malaltissos, les violències i els jocs de domini i control. En aquest sentit, Alsina, explica: “Aquest espectacle té la voluntat d’explicar alguna cosa més (referint-se a la seva pròpia història). Com ara quins són els mecanismes de control o de poder que hi ha en una història d’amor o de desamor. L’amor realment és una cosa intuïtiva o instintiva que sentim? O seguim, especialment les dones, unes determinades formes d’estimar que també ens poden tenir submeses?”.
El muntatge neix de la necessitat de l’autora i directora d’explorar els límits del teatre i de l’art, de posar-se en risc; tot convertint la seva pròpia experiència i la seva intimitat en material dramàtic. Per fer-ho, l’actor Robert González, qui interpreta el paper de l’homònim Robert, més que un monòleg; posa en escena un diàleg frenètic entre l’actor, que s’interpreta a ell mateix. I un gran receptor absent, la seva dramaturga, de qui rebutja l’amor.
En definitiva, Robert no és, en cap cas, un pamflet, ni tampoc una història de desamor ensucrada:: És una creació que dispara contra l’amor romàntic i l’imaginari col·lectiu i els discursos de les pel·lícules de Hollywood o Disney. Així mateix, es tracta d’una revisió crítica i autobiogràfica sobre com el masclisme no és aliè a les dones i a la manera com s’aprenen l’amor i el desig.
L’espectacle es podrà veure a El Maldà durant una setmana, del 16 al 24 d’octubre.
Més info aquí