Abús, consentiment, desig, desdeny, amor… El Teatre Akadèmia encara l’última setmana de Bomber(s) un text de Jean-Benoît Patricot (PompierS) traduït i dirigit per Jordi Vilà, que ha estat rebuda amb entusiasme pels espectadors i espectadores. Una obra que explora molts temes sòrdids i crus a partir de la relació d’una jove amb discapacitat i un bomber que s’aprofita d’ella. Una obra que qüestiona els rols socials i sexuals de l’home i la dona d’avui i d’aquí, l’educació, la hipocresia dominant, els tabús, l’amor, el sexe, i… la justícia, i que posa posa en evidència el nostre sistema judicial patriarcal.
Protagonitzada per Mariantònia Salas i Salvador Miralles, l’espectacle, estrenat el 17 d’abril, s’estarà en cartell fins el diumenge 12 de maig. L’espectacle compta amb l’espai i vestuari de Clàudia Vilà, el disseny de so de Guillem Llotje i la il·luminació de José Llergo.
Bomber(s) és, en paraules del director, “una gran balada a dues veus, intensa i emotiva, íntima i social, delicada i contundent, una estranya i desequilibrada balada d’amor. I de por.”
L’espectacle es va presentar per primer cop en forma de lectura dramatitzada a la primera edició del Oui! Festival de Teatre francès de Barcelona. L’actriu Mariantònia Salas ha estat guardonada amb el Premi d’Arts Escèniques a la millor interpretació femenina per Bomber(s), lliurat per l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears.
Bomber(s) una coproducció de Mise en Lumière (Paris) i Barna-Bé (Barcelona), farà les funcions del 26 d’abril i el 3 de maig amb sobretítols en francès per tal d’apropar la peça al públic francòfon
SINOPSI
Ella es va muntar una història d’amor amb un bomber atractiu. Ell es va divertir amb ella, fins al punt d’oferir-la als altres. Diuen que és una noia mentalment limitada.
Com es pot dir “no” si no es troben les paraules per fer-ho? Durant el judici, quin valor té la paraula d’una noia mentalment limitada contra la d’un bomber?
Una obra a porta tancada terrible i pertorbadora.
Els crítics han dit:“Et clava, et colpeja, et regira. L’obra de Jean-Benoît Patricot et posa davant del que no vols mirar, i ho fa sense provocació, sense violència i sense discurs moral.” Gilles Gostaz, crític francès |
|
“Una dramatúrgia magistral. Sense grolleries però parlant clar, sense violència ni provocacions, sense moralines, l’obra enfronta la víctima amb el principal responsable del crim comés sobre ella”
Iolanda G. Madariaga, Recomana |