El Teatre Tantarantana ja té a punt d’estrena Lázaro, de Leamok, una relectura hiphopera d’El Lazarillo de Tormes. És candidata als premis Max per Millor espectacle i Millor autoria revelació.
Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Bé, quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec»; «el moro», «el secreta»; la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música. “Ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguem una mica de flow!”, expliquen.
Lázaro està narrada amb una estètica hip hop, arribant a ser en ocasions el motor del joc escènic. Usen elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.
Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.
El seu creador, Roberto Hoyo, ens explica l’origen de l’espectacle:
“Una vegada m’havien acceptat el projecte al Festival Russafa Escènica de València vaig començar a escriure. Jo mai havia escrit un text dramàtic, no sé si m’haguera atrevit a fer-ho sense que un clàssic que em servirà de guia. La necessitat d’escriure naix de voler guanyar-me la vida fent teatre, com ningú ve a oferir-nos treball, l’hem de crear nosaltres. Vaig escriure la meitat quan vivia a Paris i durant els assajos vaig perfeccionar-lo. No ho vaig acabar fins una setmana abans d’estrenar.”
Procés de muntatge i posada en escena
L’autor, continua explicant: “La major part del procés va ser en soledat, moltes hores d’entrenament i d’assajos, de lluita contra mi mateix. Més tard vaig conèixer el Marco, ell porta el pes musical de la peça, vaig agrair molt la seua presència. Era molt estrany assajar una peça com aquesta sense tindre públic o tenint només una persona des de fora. Lázaro es dirigeix contínuament al públic i sense el factor del públic l’espectacle està mort. Fins que no vàrem viure els primers bolos, no sabíem el que estàvem fent.”
L’escenografia i el vestuari és simple: “Estem nus, l’obra de teatre som nosaltres, no portem artifici. No utilitzem ni les teles negres del teatre.”
L’equip que ha fet possible el projecte
“Marco Ferreira i un servidor, Roberto Hoyo, hem sigut els indispensables. Però sense la presència de Xavo Giménez, fundador de La Teta Calva, no haguera sigut la mateixa obra. Ell va ser l’assessor artístic de l’espectacle. I com coneix el teatre des de tants punts de vista, ens ha aportat la seua visió durant totes les fases de la creació. No podem parlar de l’equip de Lázaro si no parlem del disseny d’il·luminació de FJ Giménez o el disseny gràfic de Sofia Zaragoza. Volem agrair a Soluciones Culturales el seu treball de distribució, sense elles no hauríem fet la gira que estem fent.”
Roberto Hoyo
Lázaro és candidat a millor espectacle revelació per Lázaro i millor autoria revelació a Roberto Hoyo als XXIV Premios Max de las Artes Escénicas 2021. Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020.
LÁZARO es podrà veure del 9 al 13 de juny a la sala Baixos22 del Teatre Tantarantana.