Què preferiu: un familiar, parlar sobre sectes o reflexionar sobre la maternitat dins del capitalisme? Al Tantarantana hi trobareu les tres coses ja a partir d’aquest dissabte dia 12. Comencem!
JOC DE CADIRES. Cal teatre
Dissabtes i diumenges, del 12 al 27 d’octubre.
Familiar
Una família s’asseu a taula. Cadascú ocupa la seva cadira i el seu lloc, com s’ha fet sempre. I ningú es pregunta qui li va assignar aquest lloc ni perquè, com passa amb les coses que simplement són “així”. Però què passaria si un dia algú s’asseu en un lloc diferent al que li toca?
Valors: Joc de Cadires parla sobre la relació entre les persones i les cadires i com el lloc que ocupem condiciona el nostre punt de vista: tot depèn de la cadira des de la que es miri.
Espectacle sense text
Tècnica: Teatre i titelles.
Durada: 50′
Edat recomanada: A partir de 5 anys
——————————————-
CANCIÓN DULCE Y AMARGA DEL HOMBRE SIN ABUELOS Y LA HIJA ROBADA QUE QUIERE ENCONTRAR A SU MADRE EN EL ‘CÁMBIAME. Cia. Paradiso 99
Del 16 d’octubre al 3 de novembre.
Una parella d’extrarradi intenta decidir si val la pena o no portar criatures en aquest món on el capitalisme salvatge ens ha convertit a tots en animals engabiats. Un feixista encarnat en presentador de televisió o en empresari de supermercat no els ho posarà gens fàcil.
Un conte de terror que parla de la maternitat i la ràbia: del trauma i la por arrossegada dels vençuts i de la impunitat descarada dels vencedors. Com construïm el present i la identitat quan ens han privat del passat? Serà, potser, la capacitat de l’ésser humà per sentir i exercir la bondat, aquell gen roig que tant va obsessionar al psiquiatre Vallejo Nájera? Serà avui la ràbia la única possibilitat d’expressió d’aquesta bondat?
Paradiso 99 és una de les 5 companyies residents al Tantarantana dins del projecte El Cicló. La companyia, formada a Barcelona a principis del 2016, s’ha caracteritzat per realitzar una proposta dramàtica singular i alternativa. Els seus projectes sempre parteixen del text com a base de la creació dramàtica i aprofundeixen en gran manera en eines expressives diverses. Aborden aspectes de llenguatge corporal i el moviment, però també fan incursions en el llenguatge poètic, i utilitzen la història i la política com a elements de recerca i reflexió. La recerca constant també els ha permès aprendre, créixer i millorar en la seva capacitat creativa, en una recerca contínua de noves formes d’expressió i d’enteniment amb el públic. Amb Canción dulce… inauguren la seva residència de tres anys a El Cicló.
——————————————-
EL MILLOR PER ALS NOSTRES FILLS. Cia La Crítica
Del 17 d’octubre al 2 de novembre
Sala Àtic 22
Ens posem en la pell de la Sarah, una dona adulta que viu en un nou món, el món de les decisions, la llibertat… Però a ella la van entrenar precisament pel contrari: anul·lar la seva individualitat, reprimir els seus desitjos i confessar tots els seus secrets. Ara que s’ha decidir a ser mare, descobreix que no pot tenir fills. Per entendre què ho dificulta ha de creuar diverses dimensions temporals i psicològiques i ho farà de la mà de diverses persones: Anne Hamilton-Byrne, l’omnipotent i persuasiva líder de la secta; la Margaret, una de les tietes que la va “educar” sota les directrius de la líder; i el Roland, un nen com ella que viu en la frontera del que anomenem “societat”.
El millor per als nostres fills ens parla, amb crueltat i tendresa, del condicionament psicològic en l’educació, i posa sota sospita la família i la societat com a formes inevitables de deformar la pròpia identitat…. tot i fer-ho en nom de l’amor.
Entrades a: http://tantarantana.com/programacio/