El Teatre Akadèmia estrena ‘Eduard II’, el clàssic de Christopher Marlowe

Escrit per Revista Teatralnet

05.16.2022

Avui presentem Eduard II, una producció pròpia del Teatre Akadèmia (projecte de Lo Spazio + Moreno Ensemble Project). Moreno Bernardi signa la direcció i dramatúrgia d’una peça que compta amb un equip artístic de 7 intèrprets: (David Menéndez, Albert Díaz, Mònica Hernández, Òscar Castellví, Albert Muntané, Joan Llobera i Roger Sahuquillo) i 7 dissenyadors: (Martín Elena, Lluís Serra, Manel Rovira, Roger Pi, Ricardo González Yanel, Josep Abril i Alexis Ferrer).L’espectacle es podrà veure a la sala del carrer Buenos Aires del 18 de maig al 5 de juny,

La dramatúrgia depura el text fins a construir 55 moments de diàleg, que s’encaixen entre si. Moments curts i dinàmics on els personatges mostren la seva psicologia i els seus desitjos més ocults; i que es combinen amb estructures coreogràfiques pensades  per als intèrprets.

La peça marca un nou salt en la trajectòria de Bernardi; un artista que tot just acaba de celebrar els seus 20 anys de recorregut artístic a Barcelona: amb la projecció d’un cicle de tres documentals sobre la seva vida i obra a la Filmoteca de Catalunya. El dramaturg explica que: “Sempre busco, quan treballo el clàssic, el pont directe entre allò què l’herència d’una altra literatura ens ha regalat; i el que nosaltres puguem aprendre, interpretar; oferir i llegir a partir de la forma i del contingut que hem rebut.” I afegeix: “Quan tenia vint anys vaig veure Eduard II en la versió cinematogràfica de Derek Jarman. Recordo que vaig pensar que tard o d’hora, jo també tindria el meu Eduard II.

L’argument

Eduard II és una de les obres teatrals destacades de Christopher Marlowe, dramaturg elisabetià del s. XVI, considerat com el gran predecessor de Shakespeare.

Es tracta d’una història d’ambició, passió i desfici. El Rei Eduard II, casat amb la Reina Isabel, pateix d’un amor profund  per Piers Gaveston, un jove d’origen humil. Eduard decideix convidar a Gaveston a palau compartint amb ell totes les seves riqueses, satisfent-lo de títols nobiliaris; i abandonant-se completament els dos a un amor pur al mateix temps que desaprovat.

Amb Eduard IIBernardi reflexiona sobre la lluita de poders: la lluita de poder entre el sobirà i els nobles, I sobretot la lluita de poders que un pot tenir amb si mateix.

Posada en escena: el present com a punt de trobada

La companyia han explicat com ha anat el procés de creació: “La peça és el resultat d’un laboratori que va començar fa un any a Lo Spazio; i on s’ha mantingut viva la recerca amb els intèrprets i altres col·laboradors per a poder aconseguir un artifici teatral complex, on combinar, d’una banda: un sistema d’actuació específic respecte a l’estètica que s’aconsegueix, que té a veure amb el llenguatge dels intèrprets.”

Això té molt a veure amb el cos, però sobretot amb la veu i el poder dels artistes; convocats per a compondre tot l’efímer del llenguatge corporal i el llenguatge actoral amb una sèrie de dissenys.

Bernardi tracta l’espai i, en particular, l’arquitectura del teatre. Com si fos una ment gegant on l’ambició es baralla amb si mateixa i, al mateix temps: com un lloc on les ments dels personatges es puguin trobar. Des d’un punt de vista tècnic, l’utilitza com una caixa de ressonàncies; com un castell que permet mantenir viu el fet històric i també la modernitat.

Equip artístic: dissenyadors
i intèrprets

A part dels dissenys com el multimèdia de Martín Elena, la il·luminació de Lluís Serra, el disseny sonor de Ricardo González Yanel i el vestuari de Josep Abril; aquesta vegada se suma el disseny de cap dels personatges, signat per Alexis Ferrer, l’escultura de Manel Rovira; i la banda sonora original de Roger Pi. La seva feina, individual i conjunta, impacta fortament en el resultat final de l’espectacle.

Pel que fa als intèrprets, Bernardi continua treballant amb l’equip de la seva anterior proposta L’olor eixordadora del blanc: (David Menéndez, Albert Muntané, Joan Llobera, Albert Díaz i Òscar Castellví); als quals s’incorporen Mònica Hernández i Roger Sahuquillo, també propers i habituals col·laboradors de l’artista italià.

Precisament, per aquesta última producció, l’equip va aconseguir tres nominacions a la XXVII Edició dels Premis Butaca de Catalunya (2021): Millor actor teatral (David Menéndez), Millor disseny de llums (Lluís Serra) i Millor espai sonor (Ricardo González Yanel).

I encara unes paraules de Moreno Bernardi: “No vull respectar els temps cronològics de la narrativa. Vull que moltes coses succeeixin alhora amb un fil conductor, que és la història en si. Però també amb altres fils paral·lels que tenen a veure amb els estats d’ànim, les estratègies, els pensaments i les accions de tots els personatges.”

Eduard II, la websèrie documental

Aquest projecte és fruit d’un llarg procés que va néixer a Lo Spazio fa gairebé un any. Els espectacles de Bernardi inclouen un gran equip on participen artesans, figurinistes, músics, experts en noves tecnologies i, per descomptat: els i les intèrprets. Una websèrie documental de 6 capítols recorre un itinerari per cada aspecte de l’espectacle: música, estilisme, art; interpretació, direcció i multimèdia d’Eduard II.

(Capítols 1 a 4 disponibles al canal de YouTube del Teatre Akadèmia, capítols 5 i 6 disponibles durant el període d’exhibició).

Moreno Bernardi: 20 anys de trajectòria a Barcelona

Coreògraf i ballarí, després de formar-se amb Carolyn Carlson, Herns Duplan, Dieter Heitkemp, Antonella Bertoni i Michelle Abbondanza; desenvolupa una dansa original en tècnica i composició que uneix els coneixements de les: tècniques de teatre-dansa  de la biomecànica teatral i del llenguatge musical.

És director i actor: després de diplomar-se a la Scuola di Teatro Alessandra Galant Garrone (Bolonya); i especialitzar-se en biomecànica teatral i tècniques de la màscara amb el mestre Nikolaj Karpov del GITIS de Moscou; a més de les intenses experiències de formació amb Judith Malina (The Living Theater): du a terme una idea i una pràctica de teatre on les tècniques actorals són l’únic vehicle d’expressió escènica.

Des del 1992 és artista freelance (coreògraf, director, intèrpret, pedagog) signant, des de llavors, més de 60 peces escèniques: entre dansa, teatre i dramatúrgies, amb una ininterrompuda implicació en la formació, difusió i la recerca artística des del 1997.

Moreno Bernardi acompanya les activitats artístiques i de recerca amb la formació, oferint cursos i laboratoris a Itàlia; França i Espanya. Des del 2001, és professor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

L’any 2003 crea el Moreno Ensemble Project, dirigeix el Moreno Bernardi Atelier des del 2015 (amb la col·laboració de la Sala Hiroshima) i, des del 2019, és director del projecte Lo Spazio: (centre de recerca artística i pràctiques contemporànies) amb el suport de la Nando & Elsa Peretti Foundation.