El Teatre Akadèmia presenta ‘Per un sí o per un no’, la batalla dialèctica de Nathalie Sarraute

Un text brillant i de fort caràcter filosòfic on dues velles amigues entren en una discussió sense treva, articulada al voltant de la veritat de les paraules i de les seves possibles conseqüències. El llenguatge, en aquesta obra, esdevé una peça clau, generant situacions excepcionals i portant les dues protagonistes a postures irreconciliables a causa del que es diu, del que no es diu, de la manera com escoltem, del que entenem o el que donem per entès. En aquest segle dit de la comunicació, no deixem de veure com trontolla el diàleg, com l’escolta està truncada per la por a ser rebutjat, jutjat i condemnat o per la necessitat de tenir la raó. Les paraules de Sarraute ens permeten emmirallar-nos i veure tot el que no està dit i vist. L’èxit de l’obra rau en l’escriptura tan de les paraules com dels silencis i en la proximitat i la comunitat que crea l’obra entre personatges i públic.

És la primera vegada que l’obra serà interpretada per dues dones. A Catalunya l’hem pogut veure ja interpretada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé (1986) i Lluís Soler i Xavier Boada (2014). En la nova producció que s’estrena ara les encarregades d’encarnar les protagonistes seran Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Aquest Per un sí o per un no que es podrà veure fins el 22 de març al Teatre Akadèmia és una adaptació d’Albert Tola, amb traducció a càrrec d’ell mateix i Isabelle Bres, i està dirigida per Elena Fortuny. Una producció de Teatre Akadèmia i Vintana Teatre.

Sinopsi

Dues amigues han quedat per anar al teatre, l’amistat d’anys es troba en un punt particularment tens. Les seves vides en el món en què vivim no permeten precisament converses pausades on confrontar punts de vista. Ja no és el mateix. Anar al teatre sembla una bona manera de retrobar-se. Potser l’única.

Quan arriben a la sala però, no els quedarà cap més remei que mirar-se cara a cara. Sota les paraules més simples, sota els moviments físics i psíquics més subtils, la tensió creixerà fins un punt de no retorn. Amb violència inesperada aflorarà una escletxa oberta fa molts anys.

SOBRE NATHALIE SARRAUTE
Nascuda el 18 de juliol del 1900 a prop de Moscou, de família jueva benestant i intel·lectual, estudia anglès i historia a Oxford, sociologia a Berlin i dret a Paris, on es converteix en advocada. Paral·lelament, descobreix la literatura del segle XX: Marcel Proust, James Joyce i Virginia Woolf capgiren la seva concepció de la novel·la. L’any 1934, publica Tropismes, que ella mateixa defineix com “els moviments indefinibles que es mouen amb rapidesa als límits de la consciència; són a l’origen dels gestos, paraules, sentiments que expressem, que creiem sentir i que és possible definir.”

L’escriptura de Sarraute vol desvetllar el no-dit, el no-confessat en l’univers de la subconversa. És una experta en detectar els innombrables petits crims que provoquen les paraules dels altres en nosaltres. Molt sovint, la seva força destructiva s’amaga sota llocs comuns, frases amables i comportaments educats. Les seves obres teatrals són El silenci, La mentida, Isma, C’est beau, Elle est là i Per un sí o per un no, portades a la escena per molts directors. L’any 1964 rep el Prix International de Littérature amb la novel•la Les Fruits d’Or. Mor a Paris el 19 d’octubre de 1999 mentre escrivia la seva setena obra teatral.