Amb un text directe i amb tocs lírics, Transbord tracta la transsexualitat des d’una perspectiva desacomplexada i neta: des de zero. És des d’aquí que es qüestiona la suposada solidesa de les identitats de les persones, tant a partir del joc escènic entre els personatges com pel discurs esbojarrat i alhora lúcid del protagonista de l’obra, en Pol.

Transbord és un espectacle a favor de la joia de viure, de les segones oportunitats, dels bons records i dels que estan per construir, on també hi intervindran elements més nocius com el masclisme, la hipocresia, els binarismes, la transfòbia, etc.

Què defineix si som homes o dones? Qui ho decideix? Hem de triar només entre aquestes dues opcions? El teatre, l’espai de la màscara, de l’assaig i de la faula que condueix a la revelació és, segons la companyia, el millor espai en què es poden plantejar i respondre algunes d’aquestes qüestions.

SINOPSI
Ja fa unes setmanes que Pol, un jove trans, visita el despatx d’una psiquiatra de la seguretat social perquè li diagnostiquin disfòria de gènere. Ho necessita per a poder canviar la seva identitat de gènere davant les institucions de l’estat i de la societat on viu, que encara el veu i el tracta, de vegades, com una dona.

Aquesta visita, que transcorre en una consulta però que podria situar-se en qualsevol lloc de pas o en un no-lloc, com una estació de tren o un aeroport, dibuixa un recorregut per l’existència d’aquesta persona vitalista, bromista, autèntica, plena de ràbia i d’amor. Una persona amb un cor que s’escapa de qualsevol etiqueta o binarisme i que es nega a dir que pateix el que el sistema encara considera un trastorn.

Al llarg de l’hora que dura la sessió, Pol no només s’enfronta a l’hipocresia d’una societat suposadament avançada i igualitària, sinó que també dialoga amb alguns dels seus fantasmes i els seus millors records.

L’AUTOR DIU:
“M’ho va fer veure el director de l’obra, Miquel Gorriz: tant el text com la posada en escena de Transbord habiten l’espai del camp de proves, de la zona de joc. El seu protagonista, en Pol, vol assajar en el seu cos els canvis que fa molt temps que assaja de pensament. Vol posar en pràctica el que ha llegit, el que ha imaginat, el que ha entès que podia formar part del seu horitzó de possibles. Esgotar-lo, si cal. En Pol no ho sap, però la potència creadora de la seva parla s’assembla a la dels poetes. A en Pol li agraden els croissants de xocolata i els trens. En Pol té records d’infància, amants, una xarxa de persones que l’estimen. En Pol és un home. Un home trans. En Pol gosa ser i vol que les institucions socials —l’administració, la ciència, la família, l’estat— l’hi reconeguin.

En un temps en què les llibertats individuals i col·lectives estan més en perill que mai, en plena emergència dels discursos de l’odi, del menyspreu cap a la diversitat, Transbord vol ser un espai segur per a la prova i l’error, per al dubte, per a les mitges tintes. Per a l’assaig. Un clam a la valentia de qui s’atreveix a ser qui és i a proclamar-ho, en la provisionalitat oberta de la cursiva.”

Sebastià Portell, autor de l’obra

Autor i dramaturg, recentment ha signat la novel·la Ariel i els cossos (2019), al voltant de la figura, enigmàtica i ambivalent, d’Ariel. Un personatge que és home i dona. Va debutar amb El dia que va morir David Bowie (2016),  amb  què  va  guanyar  el Premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any, els  contes  de Maracaibo  (2014) i diverses obres teatrals, com Un torrent que era la mar(2013, Premi Ciutat de Bada- lona de teatre) o Transbord (2018). També ha publicat el volum biogràfic Antònia Vicens. Massa  deutes  amb  les  flors(2016)  i  ha tingut cura, més recentment, de l’antologia Amors sense casa.Poesia LGBTQ catalana (2018).

• Transbord,  de Sebastià Portell, dirigida per Miquel Gorriz i amb Marc Joy i Assun Planas, es podrà veure des del 23 d’octubre i fins el 15 de novembre al Teatre Akadèmia