El Teatre del Casal de Vilafranca inicia la celebració del seus cent anys d’història amb l’obra Un casal de fusta centenari
La joia noucentista creada per Andreu Audet es va estrenar el 24 de juliol de 1921
Aquest dissabte que ve, 24 de juliol, a les 19:00 h, tindrà lloc l’acte inaugural de celebració del centenari del Teatre del Casal de Vilafranca; (Rambla Nostra Senyora, 35 de Vilafranca del Penedès). Per celebrar-ho, s’estrenarà l’espectacle Un casal de fusta centenari, protagonitzat per l’actor, músic i clown vilafranquí Fulgenci Mestres.
L’acte inaugural, que comptarà amb la participació del Secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Oriol Duran; l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull; el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluc; la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella; el vicepresident del Casal, Marcel Esteve; i el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Pep Morella, esdevindrà el tret de sortida de la celebració del centenari del teatre: una joia noucentista al cor del Penedès inaugurada el 24 de juliol de 1921, obra d’Andreu Audet, l’arquitecte del Paral·lel. I fruit de la iniciativa civil i l’impuls de la Societat La Principal de Vilafranca.
L’espectacle commemoratiu
Creat per Valeri Laguna i Manel Güell, Un casal de fusta centenari retrà homenatge als pioners. Amb la seva tenacitat i coratge van fer realitat un somni ara fa just un segle. L’Humbert, el seu protagonista, interpretat per Fulgenci Mestres, ànima de l’espectacle, anirà desempolsant i compartint amb els espectadors el passat. I el llegat d’aquest edifici únic, tot fent un viatge en el temps en el qual la música, el teatre; el cant, la dansa i la paraula s’alliberen de les parets d’aquest teatre de fusta, carregades de vivències durant cent anys d’història. L’espectacle també ha comptat amb la implicació d’una cinquantena d’artistes, entre ells el poeta Jordi Llavina.
Fulgenci Mestres, un mestre en l’art de portar poesia a la pista de circ; va formar part als seus inicis de Dagoll Dagom i d’algunes de les seves obres més emblemàtiques com: El Mikado, Mar i Cel o Flor de Nit. Del grup Comediants, de produccions del Teatre Nacional de Catalunya i de La Fura dels Baus.
Com a clown, “Gensi” va fundar el trio Monti & Cia al costat de Joan Montanyès (Monti) i Oriol Boixader (Oriolo). I l’any 2005 es va integrar al circ Roncalli de Berlín, un dels més prestigiosos d’Europa. Aquí faria el paper del pallasso blanc, contrapart d’August, interpretat pel prestigiós David Larible.
Un mosaic d’accions commemoratives 2021-2022
El Casal, avui
La sala original
El programa de commemoració del centenari del Teatre del Casal incorpora les arts visuals: hi haurà dues accions a les parets del seu vestíbul exterior encarregades a Mireia Camacho i Toni Ortiz i basades en la tècnica de l’anamorfosi.
A més de l’audiovisual, les activitats del centenari compten també amb una peça documental sobre la història del teatre. I la recerca i recuperació de la memòria, un llibre de Joan Solé Bordes sobre la generació que va aixecar el teatre i la Vilafranca del 1920. I amb una exposició a la Capella de Sant Joan de Toni Galitó, que recollirà testimonials amb records vinculats a espais del teatre.
També hi haurà un cicle de xerrades al voltant dels processos de creació, producció i exhibició, un seguit d’espectacles. I un projecte amb nois i noies de primària de les escoles de Vilafranca al voltant de la potència transformadora de la narrativa teatral. I al llarg de 2022, es presentarà l’avantprojecte de remodelació de l’equipament.
Una joia del Paral·lel al cor del Penedès
Antoni Gaudí va dir: “Audet canviarà el Paral·lel”. I així va ser. Andreu Audet hi va construir cinc teatres a la capital catalana, avui desapareguts o remodelats: l’Apolo (1901) el Saló Arnau (1903); l’Onofri-Condal (1903), antecedent del Condal, el Pavelló Soriano, avui Teatre Victòria (1900); i el Teatre Gayarre (1908). A l’estiu del 1921 construiria al cor del Penedès el Teatre del Casal, un teatre a la italiana. Compta amb estructura de fusta vista i parets d’obra, de grans dimensions i per a 2.500 persones. Hi aplicarà el mateix model que havia implantat al Paral·lel.
Va obrir les seves portes el 24 de juliol de 1921, amb la representació de l’òpera Aida. I cent anys després es conserva intacte, tant en l’esperit com en la forma,. Tal com el van desitjar els socis fundadors i com el va projectar el seu arquitecte. És possible que sigui l’únic cas a Catalunya.