El Teatre Lliure comença l’any fidel al projecte establert per a aquesta temporada, que porta el títol de Més enllà de la metàfora. És un programa pensat per induir-nos a la reflexió i al debat sobre “molts dels temes que trontollen sobre la taula, tan candents com el racisme, la immigració, el desarrelament, la memòria històrica, la recerca d’una nova veritat, la denúncia de les noves mentides… I la dona, amb totes les seves peculiaritats, patiments, triomfs i reivindicacions,” ha presentat Aurora Rosales, directora artística del Lliure.
I és amb la dona que engega aquest 9 de gener, amb propostes com el Fòrum de debat artístic i social Dones Lliures; activitats en relació com ara projeccions sobre el rol de la dona en alguns àmbits del món contemporani i una seductora i original proposta: Clàssics degenerats, en què 8 dramaturgues han estat convidades a reflexionar i donar resposta a la pregunta Què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones? El cicle tanca amb la recuperació de l’espectacle AÜC, el so de les esquerdes, de Les Impuxibles, del 23 de gener al 3 de febrer.
Serà doncs, bo i un mes de mirada femenina. Ja tot és a punt, aquest matí s’ha presentat als mitjans en una vibrant roda de premsa amb la presència de Aurora Rosales i bona part de les dramaturgues implicades. Tot passarà a l’Espai Lliure, mentre en les mateixes dates, el Lliure de Gràcia també recrearà la història d’una altra dona amb Jane Eyre, una autobiografia. Per donar-li més visibilitat, d’aquesta en parlarem més endavant en una altra notícia.
FÒRUM DONES LLIURES. PROJECCIONS I DEBATS
El Fòrum comença dimecres que ve dia 9 (18 h) amb el debat CENSURA. Compta amb la participació del col·lectiu El Coño Insumiso, “un grup de dones processades per haver fet una performance. Vindran i ens explicaran com ha anat tot”, diu Georgina Oliva, coordinadora del Fòrum. La tertúlia estarà moderada per Anna Pérez Pagés i inclou la projecció de Pussi Riot: A Pun Player, de Mike Lerner i Maksim Pozdorovkin.
Anem a divendres dia 11 (18 h) per parlar de LIDERATGE. Reflexionarem sobre el per què no hi ha dones al lloc de lideratge: “Això ocasiona que les dones no tenen o no troben referents i, per tant, no prenen les iniciatives”, diu la Georgina. Un peix que es mossega la cua i que debatrem amb Eva Vila Massanas, fundadora de WeEQUAL, com a coordinadora. “També ha format part de gups com Dones i Comunicació Visual, Mediapro… factors molt influents a l’hora de mostrar com es desenvolupen les dones.” Inclou la projecció de Miss Representation, de Jennifer Siebel.
El dissabte dia 12 (18 h) el debat girarà entorn DONES I GUERRA, “sobre dones armades i periodistes de guerra.” Participen al col·loqui les periodistes Mònica Bernabé (presidenta de l’ASDHA – Associació per als Drets Humans a l’Afganistan i autora d’Afganistán, historia de una ficción), Ethel Bonet (col·laboradora free-lance dels diaris La Razón i Ara, destinada als països àrabs), Ana del Paso (autora de Reporteras españolas, testigos de guerra, destinada a l’Orient Mitjà entre el 1990 i el 1998) i Marta Figueras (productora del documental), moderat per Marta López (cap de la secció internacional d’El Periódico). Amb la projecció de: Comandante Arian d’Alba Sotorra
Acabem diumenge 13, un dia complet dedicat a la PRECARIETAT I SENSELLARISME, que serà la cloenda del Fòrum. Engega al punt del migdia amb l’àudio de Xesca Salvà, Projecte cases, sobre les dones que viuen al carrer. Seguirà la projecció de Organizar lo (im)posible de Carme Gomila i Tonina Matamalas, que parla, entre d’altres temes, de la revolta de les Kelly’s. El matí acaba amb un debat conduït per Rosa Morales i Clara Naya (fundadores de l’associació Lola, no estás sola), María Dolores Arribas-Baños (consellera del sector de pobresa i equitat del Banc Mundial), Xesca Salvà (autora del Projecte Cases) i Carme Gomila (codirectora del documental), moderat per Laia Altarriba (periodista i ex directora del diari Jornada).
A les 13.30 h aturada per fer un Vermut col·lectiu i temps per dinar fins a les 17 h.
La tarda (17 h) comença amb la projecció de La granja del pas, de Sílvia munt, un llarg metratge que situa a Sabadell. En acabat, col·loqui amb Emma Giné (advocada), Rosa Bernaus (militant de la PAH de Sabadell) i Sílvia Munt, moderat per Laia Altarriba.
Tots els debats es podran seguir EN DIRECTE a través del web.
També cal saber que s’ha creat una Biblioteca feminista amb 50 llibres contemporanis, “cedits i recomanats per llibreries feministes,” explica Rosales, referint-se a Llibreria Cómplices, Biblioteca Francesca Bonnemaison, Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca de l’Institut Català de la Dona, DUODA-Centre de Recerca de Dones, Llibreria Pròleg, La Raposa i On the Road, “i les dramaturgues de Clàssics degenerats!”
CLÀSSICS DEGENERATS
Cada obra, cada proposta, mereix el seu capítol apart. Es tracta d’un experiment o un joc interessantíssim que fins ara no s’havia fet mai, almenys en una quantitat tan gran de textos “per jugar amb el que sempre hem sentit”, diu Rosales. Vuit directores o dramaturgues han estat convidades a repensar peces clàssiques i molt conegudes posant la dona com a protagonista. Veurem els resultats (d’uns 10/15 minuts c/u) en clau de lectures dramatitzades. Es poden escollir diferents fórmules de visionat entre els dies 17 i 20 de gener (dues sessions de lectures dramatitzades que es podran veure en dies alterns i, un altra dels dies, es podran veure totes les obres juntes. Horaris al web del teatre.
La coordinació del cicle ha anat a càrrec de Cristina Clemente, que ha assegurat que “la tria i el text ha estat absolutament lliure, tret de la condició que es fes amb amb perspectiva de gènere,” assegura la dramaturga.
Us els expliquem:
* Clàudia Cedó s’ha inspirat en el Frankenstein, de Mary Shelley. No ha vingut per explicar-ho però sabem que compta amb Enric Cambray i Júlia Truyol com a protagonistes. La direcció és també de la Clàudia.
——————————————
* Carla Torres ha creat la seva Lolita, a partir de la de Vladimir Nabokov, amb el títol de La maison du Lors. La Carla confessa que ella mateixa havia estat una Lolita, ja que “m’havia enamorat de gent més gran que jo. Però ara sóc mare d’una nena de 6 anys i tinc pànic només de pensar que s’enamori d’algú 26 anys més gran que ella!” L’obra proposa un canvi radical: “Tenia ganes de pensar què passaria si, en comptes de Lolita, la protagonista fos la Lola mare. Hi ha una reflexió sobre les dones que no volen envellir i les que es dediquen l’abús de menors. La Lola regenta un bordell de carretera on explota nenes. Però no a la seva filla, que és feminista. L’obra reprodueix una conversa entre elles.” L’interpreten Anna Barrachina i Roser Vilajosana.
——————————————-
* Denise Duncan ha convertit l’ Otel lo de Shakespeare en unes Tasques de tardor , que ha dirigit ella mateixa i que interpreten Malcolm McCarthy i Carol Muakuku. “La meva reflexió vol patir de les obres romàntiques de Shakespeare i de les relacions que entre dones i homes que ens explica, com ara les de Romeo i Julieta que són absolutament nefastes,“ recorda. I Otel·lo no es queda enrere: “Ell li professa amor a Desdèmona i, malgrat això, la mata. La història comença amb una retrobada entre tots dos, ja morts. Per a Otel·lo ella no és com ell. I, tot i que en aquest cas tots dos tenen el mateix color de pell, ell la continua matant. Desdèmona, des de la mort, vol que s’adoni del que ha fet.”
——————————————
* El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde .ens parla ara de Dora Grey, amb dramatúrgia i direcció de Carol López. Explica la història d’una dramaturga d’èxit que una nit va a una festa i coneix un dramaturg. “Ell la desitja i ella, només d sentir-se desitjada ja se sent més important. És, en el fons, una dramaturga en crisi que un dia reb la visita d’un desconegut… I no sabem que li oferirà. És un joc!”, diu la Carol. Amb Marta Bayarri i Eduard Buch.
——————————————
* La guerra dels mons d’H. G. Wells ha estat el punt de partida de la dramaturga Marta Buchaca per a la creació de Delicada, amb Laura Conejero i Josep Julien com a intèrprets. La Marta no ha pogut assistir, pel que serà una proposta sorpresa.
——————————————
* El treball de la dramaturga Marília Samper parteix del Mackbeth, de Shakespeare. L’autora ha escrit i dirigit L’última pàgina que, com ja apunta el títol “és un final després del final, per reivindicar Lady Mackbeth ja que tot i no estar al títol, sense ella, el text no existiria. A més, desapareix al 5è acte i se la redimeix amb la bogeria i el suïcidi. Jo faig que torni i que reivindiqui el dret a morir a l’últim pàgina.” També reivindica el mal que pot fer una dona: “Ella no vol que la disculpin. Per què una dona no pot ser dolenta i tenir dret a una gran mort? Intentem tornar-li el final que es mereix, després de tot el que ha fet.” L’interpreten Jordi Andújar i Ester Cort.
——————————————
* Carla Rovira ha escrit Kill Agammèmnon a partir d’Electra de Sòfocles, que protagonitzen Sílvia Albert i Violeta Vigna. L’autora confessa el seu “cabreig i enfado amb el món per la impunitat dels homes i l’Agammèmnon n’és un paradigma. Tenia ganes de parlar d’això perquè, malauradament, tot segueix igual com ens mostra la llibertat de La Manada i una primera morta ja, tot just el dia 4 de gener.”
——————————————
* Acabem amb Lali Àlvarez, que s’ha fixat amb la Lisístrata, d’Aristòfanes, per fer-se la pregunta de Com seria si no l’hagués escrit un home? I n’ha fet una adaptació contemporània i pensant en el teatre “com si no ho hagués escrit un home.” Ara, Lisístrata ens porta a reflexionar sobre la situació de la “infrarepresentació de la veu de la dona en el teatre contemporani de la nostra ciutat”, ha dit l’autora, remarcant que “tot i que a les dones no ens sobra la feina, no estan prou programades com a autores.”. Dramatúrgia i direcció de Lali Àlvarez i intèrpret, Clara Garcés.
ACTIVITAT SOLIDÀRIA PUNTES REBELS
Durant aquests dies, hi haurà venda de calendaris col·lectius, col·laboratius i cooperatius, per tal de difondre i visibilitzar històries de dones vistes per ulls d’altres dones, des de l’art i els feminismes. Dones que es reivindiquen, crítiques, creatives i solidàries. El 50% dels beneficis es destinaran solidàriament al projecte DONES de Pallassos sense Fronteres, per finançar una expedició al Líban. Un projecte de l’associació Filigrana Produccions per a Pallassos sense Fronteres Vestíbul / horari de venda per determinar / preu 12€
Júlia Barcelo interpreta un fragment de AÜC, el so de les esquerdes, de Les Impuxibles
I TORNA ‘AüC, DE LES IMPUXIBLES I CARLA ROVIRA
Tal i com avançàvem al principi, tot aquest mes dedicat a la dona culmina amb l representació de Aüc, (El so de les esquerdes)de Les Impuxibles i Carla Rovira, espectacle sobre la violència sexual estrenat al Grec 2017 i que ja porta més d’un any de gires. Es podrà veure entre el 23 de gener i el 3 de febrer.
Carla Rovira reitera que amb tot el que està passant “l’obra continua sent necessària. Malauradament han anat passant coses que ens permeten subsistir.” És un espectacle de música, veu i dansa, que vol allunyar-se dels tòpics de les obres reivindicatives. L’interpreten Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya (piano) i Maria Salarich.
Clara Peya ha volgut remarcar que ella ha estat una dona afortunada perquè: “Sóc una dona blanca i toco el piano perquè vinc d’una família de classe mitjana que me’l va poder comprar i em va permetre anar a estudiar música. A mi no m’ha calgut anar a servir copes fins altes hores per menjar. Però no totes les dones tenen aquesta sort. Què fem amb els privilegis. Jo intento ser-ne responsable.”
A l’obra, una psicòloga, una supervivent de violència sexual, una sociòloga, una ballarina, una música, una productora i una performer, totes feministes, s’asseuen al voltant d’una taula. I comparteixen les seves experiències i relats en una barreja de música, dansa i text, amb l’objectiu de tirar endavant i enterrar la por. Han volgut deixar clar que no expliquen històries reals viscudes però que “són reals perquè existeixen. Mentre assajàvem, anàvem trobant i recordant exemples ben clars.”
La Clara també ha explicat que “recordo que a l’estrena molts homes es van sentir atacats i van sortir enfadats. I posteriorment, el 85% del públic que tenim són dones. Els homes que venen són els seus acompanyaants. Ah! I una parella de gais, va venir!” La Carla Rovira afegeix que “Se’n diuen temes de gènere, però estem parlant de a història de la humanitat i ens afecta a tots. I sent així, com és que no està ple? I encara es pregunten: “Si les millors dramaturgues que hi ha actualment estan avui aquí i la sala no està plena… també és significatiu!”, ha dit Peya, en referència a la roda de premsa.
Acabem dient que Les Impuxibles han afegit als seus espectacles un servei de interpretació per signes i també subtítols, per fer-los assequibles a tothom. “També farem tallers d’auto defensa i de… masculinitat per als homes!!” Aquest taller tindria l’objectiu de “desmuntar la idea de sexualitat igual a poder i aconseguir un món menys dominant. “
Aurora Rosales ha tancat l’acte explicant que la idea del Fòrum va sorgir a l’hora de construir la programació 2018/19 “en la mateixa línia que l’any passat es van fer lectures dramatitzades sobre el procés i es van programa converses també sobre els refugiats. Vam decidir deixar l’Espai Lliure tot el mes de gener per donar veu a les dones, amb la incorporació de dramaturgues i directores conegudes i compromeses.” Les Impuxibles les han descrit com les “dramaturgues cogombre”, perquè “s’enfronten a vuit textos fonamentals del patrimoni cultural i els intenten alliberar de connotacions de gènere, convertint-los en peces completes d’uns deu minuts de durada.”
I és just recordar les paraules que va dir Lluís Pasqual el dia de la presentació de la temporada, al parlar-nos del Fòrum Dones i Lluita: “Si s’hagués de fer justícia a la injustícia que ha rebut la dona, hauríem de sortir cada dia.”