El Teatre Tívoli ens proposa una nit fascinant gaudint del musical ‘Cantando bajo la lluvia’

Escrit per Teresa Bruna

09.16.2021

El Teatre Tívoli, un dels més bonics de la ciutat, ens proposa una vegada més passar una nit única i elegant a les seves instal·lacions, tot disfrutant d’un espectacle d’altíssim nivell: Cantando bajo la lluvia. 

Si us agraden els musicals, segur que no heu oblidat la pel·lícula homònima ni l’escena de Gene Kelly, cantant tot xop.  Doncs ara us sentireu cofois al veure que l’Ivan Labanda és el nostre Gene Kelly. I de com l’escena fuig del cinema per adaptar-se al teatre musical. Segur, tampoc l’oblidareu!

Aquest és un petit resum del sentiment amb què vam sortir ahir de la presentació de l’espectacle, que s’estrena  oficialment el 30 de setembre.  És el tercer musical que dirigeixen Àngel  Llàcer (director escènic) i Manu Guix (director musical), amb la coreògrafa Miryam Benedited, després de La Jaula de la Locas i La tienda d los Horrores. L’interpreten Ivan Lavanda, Diana Roig, Ricky Mata, Mireia Portas, Júlia Bonjoch -ooooh, ja no serà més El Petit Príncep…-, Oriol Burés, Clara Altarriba, Bernat Cot… Fins a 23 actors i actrius, 9 músics en directe i 23 tècnics treballant a cada funció.  Bittor Fernández els acompanya com a professor de dicció, i Miguel Ángel Belotto com enginyer de so.

També és el tercer musical que els produeix Nostromo Live:  “Molts dels intèrprets repeteixen perquè… sempre ens sorprenen. I ho han fet des del primer dia!”

 

Una companyia excelsa

Per a Llàcer_ “És la millor companyia que he tingut com a director. Són perfeccionistes, tenen una manera d’estar a l’escenari diferent… com es feia als principis! La gent -companys, professionals-  que l’ha vist, ha quedat fascinada per la transparència. Tot és transparent, la brillantor dels ulls, la il·lusió… Vivim en una societat crispada i, passar 2.30 h veient persones pures… s’agraeix!”

Ahir mateix van començar les funcions prèvies, el que vol dir que se’n parlarà. Us aconsello que abans de continuar llegint reserveu les entrades. Si al final d l’article ja no en queden -em surten sempre molt llargs- m’agafareu mania i em sabrà molt de greu! De moment, diu que ja en tenen més de 25.000 venudes… Penseu que l’aforament màxim és el 70·%. Va, premeu aquí

 

I parlem de l’espectacle…

Som-hi! Als cracks Àngel LlàcerMiryam Benedited i Manu Guix, hi hem d’afegir un altre crack: Jordi Sellas, de Nostromo Live. La  presentació  es va fer en format entrevista, i Sellas feia de periodista. Que ho és, però no ho diu!

Llàcer va destacar que, després d’estar-hi treballant un any i mig, el musical arriba en un gran moment: “La gent ja té moltes ganes de tornar a teatre i passar-ho bé. Ho notem en la venda-record d’entrades! També perquè és un títol que porta molts records. Nosaltres, en plena pandèmia, hem apostat en gran: a l’obra hi ha 14 números musicals, 300 memòries de llum, 190 peces de vestuari, 75 canvis d’escena… No parem mai! És un espectacle que fem entre tots. Tothom és imprescindible i necessari.”  

Per a Nostromo Live és també la producció més ambiciosa. Compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros! S’ha muntat completament a Barcelona i és en castellà, per poder voltar el màxim!

Ui, que plou!

L’escenografia és un cúmul de reptes tècnics, amb grans estructures: fins a 60.000 lúmens de projecció; un sistema de última tecnologia que permet que a cada funció ploguin sobre l’escenari 1000 l. d’aigua, que es reciclen per a la propera funció: “És una súper aposta. Un mecanisme molt currat que permet recuperar tota l’aigua… menys la que mulla!” Puntualitza que cau a 38 graus i que per fer-ho possible, s’ha adaptat el terra perquè pugui filtrar l’aigua. Sota l’escenari s’han construït diversos tancs d’emmagatzematge que permeten reutilitzar-la a cada funció

En Selles afegeix  que “l’obra  inclou fragments de pel·lícules gravades amb el sistema de producció virtual VPX, amb tecnologia led i renders en real time.”

La coreografia

També s’està treballant des de fa 1 any i mig. Per a Miryam Benedited “És un exercici físic brutal que inclou cantar i ballar sense errors. El repte és crear la fantasia que som a la pel·lícula.. sense ser-hi. Però penseu que a una pel·lícula es pot tallar i aquí no. Certament la pel·lícula és meravellosa però nosaltres hi hem afegit un to 2021. És com un caramel…”

Pel que fa al cos de ball: “Certament el càsting per al cos de ball va ser molt exigent perquè tot l’equip ha de treballar el doble o el triple del que és normal. És un nivellàs difícil. Hem fet classes de claqué, 14 h diàries d’assaigs… 

L’adaptació musical

Manu Guix diu que ha anat bé:  “Quan et donen material bo és un repte, perquè saps que es veurà molt.  Però quan és boníssim, és per posar-se a treballar fort i dur, perquè el veurà tothom!” A més: “ La música és fonamental a l’obra. Té un paper importantíssim. Les cançons estan escrites per fer somriure i fer feliç el públic. Podem fer-ho perquè tenim la sort de comptar amb músics en dircte, dirigits per l’Andreu Gallén.”

Puntualitzen que no és una franquícia. “Tenim llibertat absoluta per fer l’adaptació al teatre.” La majoria de les cançons, sobretot les que fan avançar la trama, són en castellà. Però les més icòniques es mantenen en anglès: “No té sentit traduir-les, les hem sentit tota la vida! ”

L’estrena a Barcelona

Així, Cantando bajo la lluvia serà l’estrena absoluta més gran de la temporada. Produïda completament a Barcelona, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, és fins avui, la producció més ambiciosa de Nostromo Live. El musical compta amb una escenografia de grans dimensions, plena de reptes tècnics que garanteixen un espectacle esplendorós i únic.

Considerat el millor en la història de cinema, l’argumentl és una comèdia romàntica plena d’humor, acompanyada d’espectaculars coreografies i cançons que s’han convertit en autèntics himnes del gènere. Elegant, divertit i sensible, és una proposta ideal per veure en parella, en família o en grup. És una producció apta per a tots els públics.

Un homenatge al cinema musical

Cantando bajo la lluvia, creat el 1952, és un dels millors films musicals de tots els temps. Es tracta d’una història d’amor ambientada a la irrupció de cinema sonor a Hollywood que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys 20. La seva banda sonora, Singin’in the rain, s’ha convertit en un himne mundialment reconegut per diverses generacions.

La pel·lícula es va convertir en musical el 1983 amb un debut al London Palladium. El guió, de Betty Comden i Adolph Green – New York, New York, It ‘s love, Someother time– narra de forma irònica la transició de cinema mut al sonor i les dificultats dels professionals i artistes per adaptar-se a les noves tècniques.

Amb música de Nacio Herb Brown i Arthur Freed, i sota la direcció de Gene Kelly i Stanley Donen, va ser reconegut com a millor musical de la història per l’American Film Institute i es considera un dels èxits cinematogràfics de l’etapa daurada de la Metro Goldwyn Meyer.

Amb 14 números musicals que formen part de la memòria col·lectiva incloent les mítiques Singin in the rain, Good morning o Beautiful girl”, també ha estat un èxit en els seus muntatges de Broadway i West End.

En un any en què ens ha tocat canviar i adaptar-nos a les noves tecnologies de comunicació per la pandèmia, és interessant recuperar l’essència de la història de Cantando bajo la lluvia, al voltant de la capacitat d’adaptar-se als canvis a través de l’esforç i de l’optimisme. En el Hollywood dels anys vint, tota la indústria cinematogràfica es va veure forçada a abandonar sobtadament els anys d’experiència en el cinema mut per abraçar les novetats tècniques de la producció de cinema sonor. Una sàtira que, des de dins de el món de cinema, mostra a l’espectador com els humans reaccionem davant la necessitat de canviar els nostres hàbits.

L’espectacle emociona i entendreix a el públic amb una bonica història d’amor, que es desenvolupa entre escenes, coreografies, vestuari i cançons icòniques.

I ara us posem els equips, per engrescar-vos encara més. Però si voleu, els llegiu després i ara premeu aquí
I pre saber encara més, en general, aquí


Equip creatiu

Àngel Llàcer – Director
Manu Guix – Director musical
Miryam Benedited – Coreògrafa
Joan Maria Segura – Director Adjunt i Director Resident
Andreu Gallén – Director Musical i Director Musical Resident
Daniel J. Meyer – Ajudant de direcció
Enric Planas – Disseny  de l’Escenografia
Míriam Compte – Disseny del vestuari
Albert Faura – Disseny dels llums
Roc Mateu – Disseny del so
Helena Fenoy – Disseny  de caracterització.
Marta Ferrer – Disseny  de caracterització.
Marc Artigau – Traducció  i adaptació 


Equip artístic

Don Lockwood – Ivan Labanda
Kathy Selden – Diana Roig
Cosmo Brown – Ricky Mata
Lina Lamont – Mireia Porta
F. Simpson – José Luis Mosquera
Roscoe Dexter – Oriol Burés
Dora Bailey i  Miss Dinsmore – Clara Altarriba
Rod i Sid Phillips – Bernat Cot
Professor de dicció – Bittor Fernández
Zelda Zanders – Júlia Bonjoch
Production singer – Sylvia Parejo
Ingenier de so– Miguel Ángel Belotto

Ballarines: Diana Girbau, Empar Esteve, Tamara Suárez, Sara Martín, Carmen Soler i Clara Casals
Ballarins: Adrián García, Marc Sol, Albert Escobar i Pablo López
Swing ballarina – Julia Saura
Swing ballarí – Chema Zamora

Doncs ja ho tenim! Ei, brillo, que mentre escrivia, es deuen haver venut almenys 5000 entrades més!