Enguany, els nostres teatres aguditzen l’enginy per poder presentar-nos les seves temporades, amb el missatge inequívoc que, com ho és la programació, la seguretat és el que més valoren. El Tantarantana ha optat per fer una presentació on line però no en directe sinó amb diversos bocins gravats, donant veu als diferents responsables del teatre. I ens ho han explicat tot fil per randa! Ens fa il·lusió correspondre a aquest treball, reproduint-vos la informació el més fidelment possible. Som-hi!
Ferran Murillo, director artístic de la sala, comença explicant-se: “No ens volem ni us volem enganyar. Comencem una temporada estranya. Però és una temporada plena de talent i professionalitat, de propostes arriscades i compromeses, i de projectes que ens faran créixer. Per aquest motiu l’hem volgut titular Teatre de primera necessitat. També pensem que els projectes que tenim entre mans son importants i necessaris. I així ho hem volgut mostrar també al cartell, obra de Marta Bellvehí, que mostra una imatge dedicada a espectadores que ha defensat que la cultura es segura.” I Murillo ens dona la seva paraula: “Complirem tots els protocols de sanitat, podeu venir tranquils al teatre!”
Pel que fa al contingut: “Hi ha un fort accent envers la Fàbrica de creació i la cooperació internacional. Continua el Cicló, al que participaran diverses companyies de casa i encetarem un programa de Residències. Però sobretot serà una temporada atípica. Per això hem decidit fer-ne una presentació també atípica, en forma de píndoles perquè pugueu conèixer millor el contingut.”
La primera píndola arriba amb Joan Rey, tècnic de seguretat: ”Hem posat moltes mampares, molts dispensadors de gel, uns camerinos increïbles perquè les companyies se sentin segures… I hem creat un recorregut itinerant amb un sentit únic perquè ningú es trobi ni es xoqui! Trobareu aquesta explicació en un protocol ampliat a la nostra web!”
La Cristina Roda, de Comunicació, en parla del cartell: “Ens fa molta il·lusió presentar-vos aquest cartell que ha fet la Marta Bellvehí. I no n’ha fet només un: n’ha fet un per a cada part de la programació: per a la d’adults, la familiar… I per a cada un dels projectes com ara el de Suport a la Creació, el d’Internacionalització… És un homenatge al públic que ha assistit als teatres en aquesta etapa, demostrant que malgrat les dificultats, el teatre és important. I que la cultura és segura!”
Un representant del públic ha estat l’encarregat d’explicar que la temporada s’inaugura amb un lema nou: “Vull renunciar als descomptes. Va dirigit a aquelles persones que volen simpatitzar amb les companyies i les sales, davant la situació que estem vivint. “Només 21 euros!”, apunta...
Andrés Santos, Cap de Sala, explica els nous horaris: “Durant el confinament vam fer una enquesta a les xarxes i als amics del teatre. A partir del resultat, oferim aquest canvi.” La Sala Baixos 22, començarà ½ h abans, és a dir, de dimecres a dissabtes a les 20.30, i els diumenges, a les 18.30. I a l’Àtc 22, de dijous a dissabtes a les 20 h i, els diumenges, a les 18 h.
Alexandra G. responsable del disseny, ens porta més novetats: “Inaugurem un nou programa de residències anuals. I estem engegant un projecte a 10 mans amb dramaturgues, amb gent de Xile, Argentina, Bolivia, Perú Mèxic i Catalunya.”
Cristina Roda i Raquel Loscos, totes dues de comunicació, expliquen a quatre mans els Projectes de suport a la creació del Tantarantana. Comencen amb El Cicló, que funciona des del 2013. Enguany hi participen les companyies El Eje, Produït per H.I.I.I.T, La Pulpe Teatro, Paradiso 99 i Obskené.
I la novetat: les Residències Artístiques de temporada. S’atorguen cinc residències durant les quals les companyies hauran de crear un espectacle cada una. “És important que sigui una creació lliure, sense cap regla de temàtica ni de durada, confiant en el criteri de la companyia i en la seva evolució durant la Residencia.” Hi ha també suport econòmic i acompanyament creatiu. “Les companyies disposaran d’un espai de reunió, d’un espai a escena per treballar, assessorament artístic, tècnic, i també a la producció i a la comunicació. I finalment, una dotació econòmica a la producció. Tindrem 4 companyies: Com un llum teatre, Iaiogurt, Les Fugitives i Dramaturguess de Sants.”
Maika Pacheco, de gerència, ens parla dels Projectes Comunitaris. “Des del 2011, el Tantarantana desenvolupa un projecte comunitari intergeneracional, intercultural, interdisciplinari. Està dirigit per la coreògrafa Constanza Brncic, i el dramaturg Albert Tola. Consisteix en acompanyar grups de teatre als instituts o a casals.” Dins d’un programa internacional, també comparteixen experiències personals i experiències col·lectives amb refugiats. El resultat es podrà veure on line a partir del juny del 2021.
Julio Alvarez, soci fundador del teatre, ens explica els projectes internacionals, particularment entre companyies d’aquí i companyies de l’America Llatina. “Tenim dos projectes importants: un d’ells serà un cicle de lectures dramatitzades d’autores mexicanes muntades per les companyies d’El Cicló. Aquest cicle serà la segona part d’un intercanvi. que es va iniciar al febrer del 2020, quan les companyies d’El Cicló van anar a Mèxic.”
La segona part és un projecte escrit a 10 mans per 5 dramaturgs de Barcelona i 5 de l’Amèrica Llatina: (Xile, Perú, Bolivia, Argentina i Mèxic). Han estat seleccionats en una convocatòria internacional que es va fer durant el festival Grec per participar en un taller de dramaturgia contaminant dirigit per Albert Tola i Rodrigo Garcia. “Estem molt contents del treball on line que s’ha fet! Tant els 10 participants com els responsables del taller ens vam plantejar: I perquè no preparar un projecte més ambiciós per al 2021? Ho farem. Estem molt il·lusionats!”, afegeix Alvarez
Africa Estríngana, de Distribució parla dels Projectes d’Educació i Cultura. “Tenim dos projectes amb l’institut públic de batxillerat i arts escèniques Milà i Fontanals, que justament és al costat teatre.” Al primer projecte, el batxillerat escènic, el Tantarantana hi col·labora amb l’assignatura de interpretació: “Diferents professionals del nostre teatre imparteixen aquesta assignatura de forma anual. Això significa que els alumnes estan en contacte amb l’equipament tècnic d’un teatre professional.”
L’altre projecte va néixer el 2011 i és el Pies Educatiu: “És un programa de teatre comunitari, intergeneracional i intercultural, que aplega alumnes d’acollida, alumnes d’ESO i gent gran del Raval.” Aquest any, però, el Pies Educatiu ha estat anul·lat pel protocol sanitari dins les aules: “Esperem reprendre el més aviat possible!”, diu l’Àfrica.
LA PROGRAMACIÓ FAMILIAR
Ens en parla Raquel Loscos: “Forma part de l’ADN del teatre. I no només perquè la fem des de fa 29. També perquè ens mirem seriosament el moment d’introduir els menuts a la cultura.” Hi haurà dues estrenes: La vida amorosa dels animals, de la cia. Obskené, en Residència a El Cicló i Canta’m un conte, de Incauts “que ens vam quedar sense veure a causa del confinament.”
Pel que fa a la programació escolar “és més complicada però us puc avançar que estem treballant per portar el teatre a tots els nens i nenes de Catalunya, -que ja ens coneixen!-, i que les escoles també vinguin aquí. Ens veurem al teatre, segur!”
Ferran Murillo tanca la introducció per donar pas a les companyies: “La programació d’enguany manté una gran aposta per la creació contemporània. Volem oferir una temporada amb una mirada crítica i poètica envers el món que ens envolta i les seves inquietuds. Entre les propostes més destacades trobem les del Cicló, de gran actualitat i necessàries com són els menors estrangers no acompanyats, el canvi climàtic…Volem seguir apostant per la dramatúrgia internacional, per això trobareu textos d’Alexandro Barico, Harold Pinter i altres. I recuperarem el gran èxit Germames de Wadji Mouawad.”
LA PROGRAMACIÓ, EXPLICADA PER LES COMPANYIES
I les companyies ens van exposant, una a una, els seus projectes. Comencem amb l’èxit Presses, de la cia. Ella. Una producció del Teatre Kaddish de Memòria Històrica. L’obra mostra un recull d‘històries sobre la repressió franquista a les dones. Amb música de Clara Peya i coreografies de Maria Salarich.
Seguirà Els porcs també mengen verd d’Andreu Rifé, que també n’ha fet la direcció amb l’ajut d’Albert Reverendo. L’interpreten Àngels Bassas i Jacob Torres. A partir del 30 de setembre.
Carme Tierz, directora del Festival Rebels. Teatre Jove, explica que el Tantarantana acollirà bona part del Festival, “que se celebra del 28 al 30 d’octubre (amb permís de la situació actual…”), dos dies destinats a tallers i a les jornades professionals. La concentració artística tindrà lloc els dies 30 i 31. “Aprofito per convidar-vos a participar a la 2a fira de Teatre Jove de Catalunya. Una oportunitat per posar en contacte programadors i companyies. Contacteu amb el web www.rbls.cat i hi trobareu les bases i el formulari d’inscripció”, diu.
I arriben els de Bildelberg, el club format per la gent més poderosa del món, “els que decidim les crisis, les guerres, les epidèmies… i les obres de teatre que es fan. I hem decidit que del 5 al 22 de novembre a l’Àtic 22 hi faran Bildelberg, un text de Xavi Morató, interpretat per la companyia Ostra 28.”
Mar Pavlovsky i Marta Aran, de la companyia El Eje, fan el seu últim Cicló i presenten La segona via, de Marta Aran. Parla sobre els dubtes, la culpa, els sentiments contradictoris que tenen les víctimes quan han de denunciar un maltractament si no hi ha senyals físiques, i sembla que els faci por que es pensin que no és veritat. El títol ja defineix que està emmarcat en una tipologia catòlica, “però ens interessa aquesta visió perquè dóna uns canons patriarcals, encara vigents. Us esperem a partir del 7 de novembre!”
Hi ha una altra obra de El Eje, en col·laboració amb Emergències. Del 7 al 31 de gener faran una revisió de dues dones històriques: Elena de Troia i Clitemnestra. “Els donem la veu fent que, per primera vegada, siguin les dones les que parlen, destacant la relació de germanes que hi ha entre els dos personatges.”
La Mari i el Mateu de la cia. Gespalka’p, presenten Júlia a l’Àtic 22. Està basat en un personatge històric, un activista del s. XVII, que venia verins a les dones oprimides per matrimoni per lliurar-se del marit. “No només és un espectacle biogràfic, no només és un homenatge a aquest personatge real. Es un espectacle que utilitzem per posar en debat temes com la llibertat, la mort, la por a l’amor, què és lícit i que no ho és per aconseguir la llibertat… Us esperem debatre-ho amb nosaltres del 26 de novembre al 13 de desembre.”
La cia. L’El·lida presenta La jove esposa, de Alessandro Barico. Parla d’una dona que arriba a una familia disposada a casar-se amb fill, però es troba amb que ell no hi és i, mentre espera, haurà de conèixer la família del marit. L’evolució d’una dona que aconsegueix imposar les seves pròpies regles davant el destí. Del 16 de desembre al 10 de gener.
I Arsenic Creacions tornen amb Germanes “contents de poder tornar a explicar aquesta història. És la trobada de dues dones enmig d’un hivern real i metafòric.” Un text de Wajdi Mouawad, inspirat per Annick Bergeron i Nayla Mouawad. L’interpreten Mònica López i Lluïsa Castell, amb direcció de Roberto Romei.
Oriol Morales de Sandal Poduccions explica que Articulado ligero és una peça petita, pràcticament un conte interpretat per Gerard Bosch i Ramon Micó, però que en realitat explica la història d’en Ramon. I Ramon Micó afegeix: “És un conte de la meva família, la meva història. El meu germà Marti i jo estem intentant trobar el perquè del nostre passat el perquè ningú no ens ho havia dit fins que ja ha sigut massa tard i ho hem hagut de descobrir nosaltres sols. El conte és el nostre viatge per aconseguir-ho en un moment del viatge el Marti desapareix.” Del 4 al 28 de febrer.
La Pulpe Teatro estrenen Colmenas, de Denis Duncan, també de la companyia. Comença quan en Carles i la Naeda no tenen gaires ganes de trobar-se i una força major els obliga a trovar-se. I la força major és Enam, un menor no acompanyat que estava en centre de menors i que, justament aquesta nit, el declaren major d’edat i desapareix. Del 8 de febrer al 7 de març.
La lenta pesquisa és un text d’Albert Tola, que presenta la seva directora, Marta Gil, de cia Nigredo. “És una obra escrita a través dels somnis, que parla de lleialtats afectives.” És la història d’un psicoanalista que en plena crisi matrimonial somia que va a una tarotista i que li fa 3 prediccions. “És com una teranyina de somnis que, per a mi com a directora, és com un caramel d’alt nivell simbòlic i lúdic. Un text molt especial que tenim moltes ganes d’ensenyar. No s’escriuen textos així!” Del 7 al 28 de març.
La meva violènciaés una producció de Produït per H.I.I.I.T, que es farà dins d’El Cicló. Llàtzer Garcia escriurà una versió lliure de l’obra de John Osborne Look back in anger. Durant la nit, en una habitació fosca, buida i freda hi conviuen dos individus. Llegeixen, volen fumar, parlen. Perduts, cansats, sols… arriben a un indret quan encara és de nit i troben un altre personatge. Ja en són tres. Una obra sobre les dificultats de la comunicació. que serà en cartell del 7 d’abril al 2 de maig.
Cia la Haus estrena Tonta. La Núria i l’Albert expliquen que “és un espectacle de creació, pròpia, un monòleg de 1 h de durada que parla de la diferencia i el desig de ser normal.” Destination Moon és el nou projecte de Paraiso 99, i és el 2n Cicló que fan al Tantarantana. La peça parla d’un mon que se’n va a la merda, un mon on conviuen dos germans que s’estimen però es veuen sobrepassats per les circumstàncies socials i vitals en què es troben immersos. “Seguim l’estètica de Paradiso 99, amb el treball de text com a punt clau, un text que busca la proximitat amb un llenguatge poètic que barregem amb teatre de cos i moviment. És la nostra història i volem compartir-la.” Del 12 de maig al 6 de juny.
I tornen les sessions de Assajar és de covards, coordinades per la Cia. Casa Real! Aquesta serà ja la 9a temporada consecutiva. “Com sabeu, és un sarau teatral increïble que muntem un cop al mes, i on barregem gent de totes les disciplines artístiques per fer un vetllada molt especial. Aquest any però, hi ha alguns canvis degut a la Covid. Però a nosaltres ja ens agraden les novetats.… Us esperem al nostre corral, pollastres!
LES RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES
La Cia. Com un llum torna a l’Àtic 22, enguany en Residencia. Estan assajant Safareix anàlisi semàntic de l’amor,un espectacle musical a tres veus que va sobre el llenguatge, l’amor , la filosofia… “També parlem en la llengua de signes catalana i moltes més coses!”
Les Fugitives és una companyia fundada l’any 2016. “Apostem per dramatúrgies on les dones en siguin les protagonistes. Aquesta temporada preparem Et deix amor la mar com a penyora, una adaptació del text de Carme Riera.” És un espectacle de creació entre les tres fugitives, que manifesten que “comptar amb el suport i assessorament d’un teatre com el Tantarantana és una sort. Tenim moltes ganes tirar de endavant i, sobretot, de poder mostrar el nostre projecte!”
Silvia Navarro explica que al mes de març “farem Residència per treballar i experimentar un text que tracta de dues dones que es retroben durant la nit del confinament.” Està escrit durant els primers dies del confinament, per un grup de 10 dramaturgues, a 20 mans, residents a Sants “Per això ens hem autoanomenat Dramaturgues de Sans!”
Acabem amb Goyo, de Alberto Ramos i direcció de Pep Garcia-Pascual, text guanyador del Premi Ciutat de Manacor de Teatre 2020. Amb Xavi Casan, Sílvia Alabart i Nuria Florensa.
I ja ho tenim tot! Us hem reproduït la presentació feta una a una pels mateixos protagonistes, per si us és més fàcil per guardar i consultar. Però ho podeu escotar amb les seves pròpies veus prement aquí. No passa cada dia i ho han fet molt amè. Més que aquesta periodista, segur!