La Fira és, en primer terme, un espai dual per a l’exhibició de la creativitat escènica contemporània que posa l’accent en les arts de carrer i l’espai públic i punt de trobada, contacte, contractació i intercanvi per als agents que operen en aquest mercat cultural. Segonament, ens reivindica com una estructura d’acompanyament en els processos de producció d’espectacles i d’inserció en els circuits de distribució. En tercer terme vol mantenir el seu paper com a espai per a la formació especialitzada, en l’àmbit de la creació i també en l’àmbit de la gestió i la programació relacionada amb les arts de carrer i l’espai públic.

Mike Ribalta també ha destacat la importància de les Jornades Pro a l’àmbit de la Fira, que compten amb l’assistència de 800 professionals vinguts de 20 països diferents. “A tall d’exemple, en tindrem 10 dels Estats Units, 5 de Itàlia i també en vindran del Regne Unit, Europa…  I Montreal, ciutat amb la que hem establert complicitats.” Es mantenen activitats de gran repercussió professional, com el Lunch Meeting organitzat conjuntament amb l’ICEC. Pel que fa a delegacions internacionals, aquest any la Fira comptarà amb la presència de promotors de la regió Italiana de la Llombardia, en el marc del programa Enforce entertainment impulsat per l’associació APS Residenza IDra. Així mateix, acollirà programadors dels Estats Units amb el suport del CEF Travel Funding d’APAP, socis de la xarxa InSitu, de la qual la Fira ha entrar a formar part aquest 2019.

A banda dels internacionals esmentats, la xarxa de complicitats amb agents del territori inclou el Graner, Roca Umbert, Teatre de l’Escorxador de Lleida, Teatre Foment de Juneda, L’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell, el Festival Escena Poblenou, Festival Trapezi, SAT Sant Andreu Teatre, Fundació Catalunya La Pedrera, el festival Pauperres i Teatre Artesà del Prat de Llobregat.

En números, enguany  FiraTàrrega presentarà 42 propostes, 22 de les quals són de Catalunya, 9 de l’Estat espanyol, 6 d’internacionals i 3 mixtes. 19 d’aquestes propostes són estrena absoluta. El 76% de la programació són d’Arts de Carrer i, en disciplines, el teatre és la que té més presència. En xifres, les despeses pugen 1.115.000 euros.

Així, els propers cinc anys, FiraTàrrega afronta un nou projecte artístic i també un nou projecte de gestió. Els canvis recents en les dues direccions de la Fira han implicat una reflexió sobre quina ha de ser la seva funció dins de l’engranatge sectorial i en tant que mercat estratègic cultural de la Generalitat de Catalunya.

QUATRE CAMINS, QUATRE VALORS
Anna Giribet i el seu equip han fet la tria dels espectacles en base a quatre idees o conceptes que ens ajudaran a entendre què ens vol transmetre la Fira, almenys durant els propers cinc anys.  Són Territori, Identitat, Compromís i Reflexió. I ens ha posat alguns exemples de produccions que ha classificat dins cada un d’aquests valors. Comencem:

1.- TERRITORI  “Tàrrega és perifèria física i així està tractada pel que fa a pressupostos. Reivindiquem el protagonisme de la perifèria amb proposicions que parlen de minories, tradicions, cultura agrícola…”   I ens ha posat aquests miralls:

A  VORE, de Sonia Gómez i Carme Balagué. Espectacle de dansa tradicional que es va estrenar fa 3 anys i va guanyar el Premi Butaca al Millor Muntatge de Dansa. Una peça que “ve d’una inspiració del folklore de les Terres de l’Ebre, del Montsià. Una persona d’allà, Joan Moreira, va escriure un llibre sobre el folklore tortosí i gràcies a ell vam arrancar projecte,” explicava la Sonia a la presentació. Giribet ha remarcat que enguany FiraTàrrega coincideix amb el Festival Eufònic,  que se celebra a Sant Carles de la Ràpita i que “compartirem aquest espectacle, primer allà, perquè comencen abans i tot seguit, Tàrrega!”

TEIA, de Júlia Farrero i Puig és un solo de circ intimista a partir el qual, aquesta creadora de Lleida agafa les Falles de tradició pirenaica com a font d’inspiració “una tradició que creix any rere any als diversos pobles del Pirineu on se celebra.” Espectacle guanyador de la beca de producció Suport a la Creació en Arts de Carrer 2018, de la Plataforma d’Arts de Carrer.

TRÓPICO DE COVADONGA, de Rodrigo Cuevas. Aquest artista polifacètic, entranyable i mestre en comunicació va seduir Tàrrega fa un parell d’anys amb el seu espectacle a mig camí entre el Cabaret i la collita del poble. Aquesta vegada ve acompanyat d’un grup de músics per posar junts en valor la riquesa i importància a nivell humà i cultural del món rural i la pagesia.

LA LLISTA, de Quim Bigas. “És un espectacle que ens fa reflexionar sobre l’etiquetatge i la identitat, les possibilitats potencials que obren els llistats en l’acte de trobar-nos i de crear relacions.” Proposta de dansa per a tots els públics.
……………………………………………….

 2.- IDENTITAT. “El s. XXI és ple d’identitats. Aquest concepte ens pregunta si som capaços de reflexionar sobre la diversitat cultural.” Hi participen companyies de diferents procedències (Argentina, Xile, Mèxic, Equador, Canadà, Àustria, la Xina…) L’Anna Giribet ens ha parlat de quatre peces que descriuen aquest concepte.

HORTZMUGA. Complicitat amb la Comunitat Autònima d’Euskadi. Estrena.  Tot comença amb una festa de música diürna amb DJ, fotògrafs… per donar la benvinguda als nouvinguts. És un espectacle de carrer amb teatre, dansa, música i imatges, que reprodueix uns fets reals: l’arribada dels immigrants. “Una noia ha de fugir de l’Àfrica a causa de la seva identitat sexual. Però arriba a Europa i es troba un munt d’altres fronteres. També aprofundeix en el negoci que suposa la immigració.”

GARDEN PARTY. Compagnie NoB (França). Proposta de teatre físic que mostra una part de la societat que es pensa que està per damunt de la resta i que és capaç de resistir-se a la crisi. “Un espectacle de carrer que parteix de l’observació de la societat i, en la tessitura d’un cert realisme fellinià i de l’univers de Jacques Tati, ofereix una al·legoria crítica sobre l’actualitat. “

ASÍ BAILAN LAS PUTAS, de Cia Sixto Paz. La Júlia Bertran i la seva professora Ana Chinchilla ens proposen assistir a una classe especial de twerking per mostrar-nos com al patriarcat li ha interessat domesticar i limitar el cos de les dones. Una celebració. I una invitació a canviar la mirada!

GIVE ME PROTEIN, de Kernel Dance Theatre, reflexiona sobre els estereotips del gimnàs, l’obsessió per la imatge, la idealització de l’estètica i l’esclavització del cos.
……………………………………………….

3.- COMPROMÍS. “Tot i que sembla que estem en una democràcia paritària, falta representació femenina a molts espais. En aquest apartat parlarem del gènere, dels feminismes, de la memòria històrica…” Aquestes són les peces escollides.

C’EST PAS LÀ, C’EST PAR LA, de Galmae. Instal·lació França/Corea. Estrena. Galmae és una artista coreana que va anar a França a formar-se en Arts de Carrer ens proposa aquesta instal·lació participativa que vol reflexionar sobre com es mou la multitud. Parteix de l’enfonsament d’un Ferry que va causar la mort a 300 estudiants i de com el govern ho va gestionar. Inspirat en les seves pròpies sensacions durant una manifestació a Seül, el dret a manifestar-se i la llibertat d’expressió. Ressona, eh?  Una experiència única, per recordar!

MISSION ROOSEVELT, de Tony Clipton Circus (França). Estrena. Un espectacle que parla dels problemes d’accessibilitat a la ciutat que tenen els discapacitats en mobilitat. Consisteix en un recorregut en cadira de rodes que faran 25 persones del públic, no discapacitades, per tal que prenguin consciència de les dificultats. Una experiència participativa per conquerir la ciutat!

 SUITE TOC NÚM. 6, de Les Impuxibles. Peça que se centra “en la desestigmatització dels trastorns mentals i en la deconstrucció dels relats oficials.” És un espectacle multidisciplinari que es va estrenar a la Sala Beckett i on Les Impuxibles parlen en primera persona i sense tabús del patiment mental i del fet de conviure amb un estigma social. La proposta neix de la seva experiència personal i ha viscut un procés de més de dos anys de creació que ha cristal·litzat en una peça que barreja diferents llenguatges, gairebé tants com intèrprets hi ha escena: música, dansa, text i llengua de signes.

DIOPTRIES, de Toti Toronell. Una producció de circ de gran format per a la que s’han unit el Trapezi, de Reus, el Festival de Viladecans, la Mercè de Barcelona i FiraTàrrega. Són les aventures d’una troupe de circ que es troba atrapada entre dos mons en el dubte de produir un espectacle de circ tradicional o romàntic o bé un de contemporani i poètic. I opten per fer, de les dues opcions, una de sola. El repte està servit. Més difícil: impossible!
……………………………………………….

4.- REFLEXIÓ.  És l’educació del pensament. I les Arts de Carrer necessiten ser pensades. Un exemple:

THE FRAME, de Electrico 29. Teatre. Inspirada en les obsessions literàries de Gorges Pérec, un sistema en què els pagesos divideixen el territori en quatre parts i una, queda sense collita. Un exercici d’observació que barreja l’agricultura amb els despoblats. Quatre personatges, entrenats en observació i ordenació de l’espai, de les coses i dels éssers, tradueixen, mitjançant lletres que formen paraules i paraules que formen frases allò que va succeint. Tot es converteix en un espectacle teatral que no s’acaba mai! Un exercici de reflexió sobre les persones, la convivència i l’espai comú.

Esperem que el desenvolupament d’aquestes idees o conceptes us ajudin a entendre i valorar el compromís d’una edició, de la que no podrem parlar dels 42 espectacles perquè cansaria tothom. Però cada un dels que falten, s’inscriu en algun dels quatre apartats. Us en posarem uns quants més, a veure si us ajuden a preparar l’agenda:

Peix, de Hotel Iocandi, Circ per a tots els públics; Livalone, o l dificultat de viure a Barcelona, de Francesc Cuellar/Fundación Agrupación Colectiva. Performance. Estrena; Calma!, l’última proposta de Guillem Albà. Teatre per a tots els públics sense paraules que té el cown com a bandera i que parla de la pressa a través de titelles, ombres, gest i música. Excalibur i altres històries d’animals morts, una proposta de Hermanos Picohueso (Balears), de teatre, titelles i objectes, amb el format d’un programa televisiu en directe. La companyia xilena La Llave Maestra presenta Pareidolia, juegos para activar la imaginación. És un espectacle d’objectes visual i sensorial, estructurat com un joc en complicitat amb el públic. Estrena. The Good Place, de Marcel et ses droles de femmes. (França). Circ per a tos els públics… i així fins a 72. Els trobareu al web de FiraTàrrega

L’ESPECTACLE INAUGURAL
Abans d’acabar la trobada, Anna Giribet ens ha volgut destacar l’espectacle inaugural, que enguany també serà diferent del que s’ha fet fins ara. “Consistirà en una conversa sobre els usos socials i els usos artístics de l’espai públic. Es farà a la Plaça Major i intervindran el filòsof Xavier Antich i la directora del Mercat de les Flors i coreògrafa Àngels Margarit.” Un debat moderat per la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera.

“Normalment els debats o xerrades es fan en espais tancats, però ens agrada la idea de compartir-ho amb tota la ciutadania!”, diu Giribet. I acabarà amb una exhibició de dansa vertical amb tutú.

O sigui que acabarà molt i molt bé!