El Teatre Tívoli acull des d’aquest divendres Flashdance, un dels musicals més famosos de tots els temps, potser no tant com a obra de teatre com per la pel·lícula homònima de Paramount Pictures, amb guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas, estrenada l’any 1983, dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jennifer Beals i Michael Nouri. Va ser guardonada amb els premis: Oscar, BAFTA, Globus d’Or i Grammy. Les peces musicals van esdevenir himnes dels joves dels 80 i ara, quan les sentim, ens encara envaeix aquella felicitat que porta recordar èpoques meravelloses. L’adaptació al teatre es va fer l’any 2008 de la ma dels dramaturgs Thomas Hedley i Robert Cary.
Doncs portem una notícia sensacional: la productora britànica Selladoor Worldwide ha escollit Barcelona tant per al seu aterratge a l’estat espanyol com per a l’estrena absoluta de la primera versió que es fa en castellà d’aquest exitós musical internacional. Arriben amb un equip de 12 actors-cantants-ballarins encapçalats per Channel Terrero i Sam Gómez com a protagonistes; un cos de ball de 10 persones i 6 músics. Les coreografies les ha dissenyat Vicky Gómez i Guillermo González signa la direcció musical.
El director i productor de l’espectacle és JC Storm, que ens l’ha presentat declarant que “es una gran responsabilitat dirigir un musical amb temes icònics (Maniac, What a Feeling, I Love Rock & Roll...) que tenen vora 40 anys i que la gent recorda. I una proposta on el públic plora, riu, recorda, és feliç i queda contaminat de l’energia dels artistes”, exposa. I continua: “Vull agrair l’excepcional rebuda que ens ha fet el Grup Balaña així, a cegues, sense haver-se estrenat. Nosaltres teníem la il·lusió de portar Flashdance primer a Barcelona. Ens interessava geogràficament, però sobretot pel seu públic entenedor. L’hem adaptat als gustos de la gent d’aquí i és un musical absolutament intens i espectacular. Al setembre el farem a Madrid i, després, sortirem de gira.” Al Tívoli s’hi estaran fins al 22 d’abril
JC Storm ha puntualitzat també que la idea és transportar l’espectador als anys 80 amb una estètica i so inequívocs i amb el ball com a protagonista “però la dansa ha evolucionat i n’han sortit de noves. I hem volgut oferir una versió renovadíssima, moderna, intensa i temàticament actual.” Ha avançat que hi haurà aigua a l’escenari per “reviure la pel·lícula en directe. Volem ser fidels a la pel·lícula!”
Vicky Gómez ha dissenyat unes corografies potents i de diversos estils, des de l’street dance, al popping i el locking, fent alhora un homenatge al breakdance que va sorgir a la dècada dels 80 i es va convertir en un fenomen. “Hi ha sons més metàl·lics, més corda… La idea és atrapar els joves d’ara, també. Que surtin amb el somriure d’orella a orella!”
Després d’aquesta presentació ens han ofert tres moments del musical on ens ha quedat molt clara l’energia promesa, la felicitat que provoquen les cançons i la qualitat interpretativa i sobretot com a ballarina de Chanel Terrero, una catalana nascuda a La Havana.
L’ARGUMENT
Flashdance El Musical, explica la història d’Alex Owens, una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina de nit, que somia amb entrar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional. Quan un romanç complica les seves ambicions, ho aprofita per impulsar el seu somni, però no sense abans superar obstacles i conflictes que posaran a prova la seva determinació i que faran trontollar les parets del seu món.
El musical és un cant a la superació personal, al poder de aferrar-se als somnis per sobre de tot, a la fe sense límits, capaç de ser eclipsada per una potent història d’amor impossible entre dues persones, amb vides molt diferents, de diferent classe social i arrels radicalment oposades, que posarà a prova els seus sentiments més profunds. I tot explicat amb una energia desbordant, llums i colors, projeccions i una escenografia en continu moviment, amb dues alçades que simbolitzaran diferents espais Pittsburg dels anys 80.
Sobre la pel·lícula -l’orígen de tot!- va ser una de les més taquilleres de la dècada dels 80. Tres mesos després de la seva estrena encara estava entre les 10 més aclamades. La banda sonora de l’espectacle va vende 700.000 còpies durant les dues setmanes posteriors a l’estrena Avui, la venda se xifra en més de 20 milions.
L’any 1983, dos dels temes principals de la pel·lícula, Flashdance… What a feeling i Maniac van ser nomenats als Oscars al Millor tema Musical, que finalment se’l va endur What a feeling. L’any 1984, l’àlbum de la banda sonora va obtenir un Grammy.
Flashdance té una durada de 150 minuts, sempre amb música en directe, “que inclou uns solos espectaculars de violí, saxo i guitarra, que tancaran l’espectacle.”
L’estrena oficial tindrà lloc el 7 de març al Teatre Tívoli i, com ja hem dit, acaba el 22 d’abril. No penseu, però, que teniu temps, que encara falta… Diu que els treuen les entrades de les mans! Va que hi ha ofertes!