Amb el text de la Natza Farré com a punt de partida, a IF es crea un univers de comèdia negra i de to satíric on, a través de la quotidianitat, es desglossen els records vitals de les protagonistes del text.

Natza Farré planteja una situació surrealista que serveix com a fil conductor per explicar, sense embuts i amb humor, una situació familiar que li permet  reflexionar sobre què vol dir realment fer-se gran, formar part de la societat, tenir èxit o no…

Vero Cendoya, agafa aquesta escena quotidiana amb un to de comèdia àcida i el passa pel sedàs de la poètica del moviment amb l’ajuda de l’escenografia de Sebastià Brossa, la música d’Adele Madau i el vestuari Laura García.

Desitgem el que no tenim o desitgem el que hem tingut? Hem arribat a ser allò que somiàvem?

El desig és el motiu central de l’obra que empeny a les protagonistes a ser, actuar i pensar d’una manera determinada. L’espectacle és un viatge emocional on cos i paraula acompanyen als espectadors a un món de records inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i referències del cinema de Wess Anderson.

IF (L’últim desig) és veu i moviment embolcallant la història, la posada en escena i als personatges. La fusió entres dos llenguatges, paraula i cos, que generen imatges potents i emotives.

La sinopsi

L’escenari convertit en un decadent càmping intemporal. Tres dones. Tres germanes tornen al càmping on varen passar els estius de la seva infantesa amb un propòsit, complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada en el mateix càmping on han compartit tants moments.

Aquest propòsit constitueix el pretext per mirar enrere i fer balança. La parcel·la del càmping, el marc on es projecten els seus desitjos i aspiracions, i en el qual se succeeixen escenes i monòlegs que presenten a cadascuna d’elles i la relació que les enfronta.

Amb els seus records sobre la taula, comencen a sorgir les imatges d’allò que volien ser i on realment han arribat.