La Sala Atrium ens ha presentat aquest matí una nova companyia: Incautas Project. No vol dir, però, que acabin de començar: “Quan ens vam conèixer, Ja fa uns tres anys, vam decidir aprendre com es crea una companyia, com funcionen les residències… Fins que no ho hem tingut tot una mica clar, no ens hem decidit a crear una obra.” I tampoc ho han fet soles: “Vam anar a buscar l’Alejo Levis al que coneixíem i que sap moltes coses: és director de cinema, dramaturg, publicitari… Ara mateix hi ha tres obres que porten el seu nom en cartellera!”
Incautes Project són Cintia Ballbé i Ginebra Vall, “una companyia de teatre, art, cinema, experimentació… que ens hem donat temps.” Han aconseguit fer Residència Artística a la Nau Ivanow on han muntat Vale, Vale, Vale, la seva primera creació teatral, que classifiquen dins de l’Escena Híbrida i que ja tenen a punt d’estrena. Estem, doncs, davant d’una première absoluta de companyia i de muntatge! Ens n’han parlat acompanyades de l’Alejo Levis, que ha dirigit i ha fet la dramatúrgia de l’espectacle, per al que també han comptat amb la col·laboració de Mariona Ibáñez. Vale Vale Vale s’instal·la a la Sala Atrium, del 7 de febrer a l’1 de març.
“És una obra molt personal, basada en les nostres personalitats i vivències, que conserva els nostres noms propis.” La idea neix també d’una manera insòlita: “Havíem escollit una peça per començar, però vam demanar els drets i ens els van negar. En comptes de buscar-ne una altra, vam optar per escriure una obra explicant-t’ho!” Així, Vale Vale Vale parla de dues noies que creen una companyia de teatre i que es troben davant d’un fet detonant. L’espectacle tracta de buscar la solució a partir d’un joc interactiu amb el públic, que en serà àrbitre i jutge. El joc consisteix en què elles es donen 500 paraules per explicar-se, per dir el que volen dir. “Cada nit s’escullen un parell de persones del públic que hauran de comptar les paraules a partir d’un dispositiu comptador. Premeran un botó i s’aniran projectant els números damunt l’escenari.” Insòlit… ho és!
Per situar-nos, ens diuen que amb tot el que ens han explicat fins ara, si fos l’obra ja haurien parlat massa. “No podem perdre el temps dubtant. El públic va comptant inexorablement i aquest és el joc.” És clar que poden utilitzar la imaginació: “Podem fer servir altres recursos sense paraules, les mans, per exemple…” Mentre anaven creant, l’Alejo els feia la mirada externa i anava prenent notes. Quan ja estava encarrilat, en va fer la dramatúrgia.
“És una creació col·lectiva sorgida dels assaigs. Parla de la comunicació i vol fer reflexionar a les generacions actual que han crescut envoltades de informació, xarxes socials, etc. i que cada dia, entre tant de soroll, han de desgranar el gra de la palla”, explica l’Alejo. I continua: “La idea és que surti una peça molt fresca i que diverteixi el públic. Volem que cada funció tingui alguna cosa única. Ens la juguem, però ens agrada jugar!” I el que més els agrada és la comunicació amb els espectadors “i això només és possible en una sala petita com aquesta”, afegeix la Cintia. No amaguen que intentaran fer “algunes trampetes” com ara conspirar amb el públic per que es descompti… “La introducció no compta, eh!” adverteixen.
UNA MANERA DE MOSTRAR EL VALOR DE LA PARAULA
Alejo Levis puntualitza que tot està escrit i mesurat a nivell dramaturgic. “Poden passar coses, però la idea és demostrar que les paraules serveixen més com a una tapadera o per desviar l’atenció, que per dir el que realment es vol dir.” Hi ha un moment en que canvia el codi i fan una contra proposta: donar el seu valor a cada paraula, ja que hi ha paraules palla i paraules amb un valor humanístic o poètic. “Volem dir que les paraules serveixen per mentir però també per fer poesia.” Dit així, sembla un treball literari profund. Ho és, però “la intenció és que el públic disfruti i rigui! És una comèdia protagonitzada per dues persones que estan molt enfadades i no paren de cridar.”
L’espectacle es desenvolupa en la realitat més explícita. No hi ha escenografia, ni vestuari “costa una mica perquè, quan interpretes et disfresses i això ajuda a canviar. Aquí ens vestim amb el que som!”, diu la Ginebra.
Sobre el comptador, diuen que l’obra és bilingüe i que, si es diu la mateixa paraula en català i en castellà, compta com a dues. I si es repeteix com al títol Vale Vale Vale, llavors són tres. El cronòmetre dura 30 minuts. “El joc està també en què el públic es pot equivocar i l’hem de controlar.”
Els hem preguntat què significa el nom de Incautes: “Vol descriure el tipus d’art que volem fer. Som cautes però volem experimentar, donar-nos llibertat i anar més enllà.”
Cap al final, sorprenen amb un gir trencador: “No ens hem volgut perdre experimentar una mica de ‘teatre autèntic’ i fem una escena amb noms no reals, assajada… I aquí portem un vestuari súper elaborat. És un canvi radical per fer un gran xim pum a l’espectacle!”
SOBRE LA COMPANYIA
Incautas Project neix a partir de la necessitat d’explorar formes escèniques i audiovisuals, a través del cos i la identitat femenina, a la recerca d’un espai de trobada, diàleg i experimentació més enllà de la subordinació tradicional de l’actriu. L’associació, formada per la Ginebra Vall i la Cintia Ballbé, es crea el 2016.
Cintia Ballbé és una actriu de cinema i teatre. Té una estreta relació amb Nova York, on ha treballat en la companyia teatral The Actors Theatre Workshop assistint a la gestió artística de centre. Ha signat el seu primer curtmetratge com a directora a Hers. També és ajudant de direcció i ha assistit a directors com Jaume Balagueró, Silvia Quer, Juan Cruz, José Corbacho, i Isabel Coixet.
Ginebra Vall també és actriu, ballarina i especialitzada en llenguatge corporal. Ha fet teatre, cinema i televisió. I també és actriu de doblatge. Forma part de la companyia Teatre Tot Terreny, de Quimet Pla, amb la que va fer Odisseus, a La Beckett.
Al març estrenaran la seva segona obra Amor lejos, al Teatre La Gleva. Una obra de creació pròpia que inclou el mateix equip i una línia similar, però no continuada, per parlar sobre l’amor lluny de l’amor.
INFORMACIÓ PRÀCTICA:
Idioma de l’espectacle: català i castellà
Durada: 65 minuts
Gènere: escena híbrida
Venda d’entrades: Entradium (www.entradium.com);
Reserves@atrium.cat
Telèfon reserves 93 182 46 06 i a la taquilla de Sala Atrium.