‘Isadora a l’armari’, la nova comèdia de Marc Rosich i cia. La Incògnita, entra a l’Akadèmia

Escrit per Revista Teatralnet

06.22.2022

El Teatre Akadèmia acull “Isadora a l’armari“, de Marc Rosich. Una comèdia amb rerefons negre sobre “les estratègies de supervivència que el nostre cap enginya per sobreviure”. Isadora a l’armariés una coproducció de la companyia La Incògnita i el Grec Festival de Barcelona 2022; amb el suport d’Atrium i el Teatre Akadèmia. L’espectacle és una proposta seleccionada de la primera Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el Teatre Batega); es podrà veure durant sis úniques funcions del 29 de juny al 3 de juliol dins del cicle: El Batec del Grec. I dins la setmana del Dia de l’Orgull Gai.

Marc Rosich signa la dramatúrgia i direcció d’aquesta peça: “feta a mida” d’Oriol Guinart i Jordi Llordella amb qui ja havia treballat a Copi i Ocaña al purgatori (2004); i Surabaya (2005), respectivament. D’aquells rols es recuperen el joc de transvestisme i la galanteria dels personatges assignats als dos intèrprets. També s’incorpora el reflex de la situació laboral precària del sector teatral.

L’escriptura de la peça combina capes de ficció damunt de ficció; i adopta un llenguatge irònicament afectat i verborreic que caracteritza l’autor. Un homenatge a les comèdies d’humor absurd i de traç gruixut que de tant en tant ens regala Rosich; i que compta amb ajudantia de direcció de Victòria Pagès.

L’estrena de l’obra també coincideix amb l’arribada a les llibreries del volum de teatre reunit Marc Rosich (2004-2020); publicat per Arola i el Teatre Nacional de Catalunya.

Sinopsi de l’obra

Aquesta peça dibuixa en to de comèdia el retrat, desolador i tendre a la vegada: d’uns personatges marcats per la necessitat d’escapar, ni que sigui breument, del món en el qual viuen.

El protagonista de l’obra és un sastre que comparteix pis i taller amb un germà autoritari; que només li permet realitzar la seva activitat preferida (vestir-se de dona) quan no el veu ningú. L’única persona amb qui té tracte és el veí del 3er 1a., un actor amb poca feina que acaba de quedar-se sense parella ni font d’ingressos.

Una situació inesperada farà que es quedi sol. Aquest fet li obrirà una porta alliberadora que no s’esperava pas. I per aquesta porta simbòlica entrarà la dona que més admira i que sempre hauria volgut ser: la gran ballarina Isadora Duncan. Això impulsarà al seu veí a posar-se en la pell del gran amor de Duncan, Serguei Iessenin.

Serà una feina o un joc, però entre tots dos personatges s’establirà una relació intensa i profundament humana: que ens farà riure, malgrat el rerefons dramàtic de tot plegat…

Isadora a l’armari en paraules de la companyia La Incògnita

Sovint la nostra identitat no coincideix amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos, ni el que pensem de nosaltres. La filosofia contemporània ha assumit que no tenim una única identitat sinó múltiples i en molts casos contradictòries: que estan en lluita constant. I que aquestes identitats no només depenen de nosaltres sinó de tot el que ens envolta, especialment de qui ens envolta.

Isadora a l’armari s’endinsa en aquesta lluita identitària de dos personatges: en el marc d’un confinament que ha alterat les seves vides. Ens dona l’oportunitat de reflexionar sobre la fina línia per on dansen les nostres voluntats; els nostres desitjos de ser qui volem ser. Si el món es parés, qui desitjaries ser? Isadora és aquest viatge al fons del desig. Com deia Arthur Rimbaud en un dels seus poemes “Jo soc un altre”.

L’obra ens situa durant el confinament de l’any 2020; en un espai únic que integra les diferents trobades amb un element central imprescindible: una antiga màquina de cosir Singer. La banda sonora de l’obra inclou poemes musicats en llengua russa del poeta Serguei Iessenin.

Marc Rosich: “En el fons, Isadora a l’armari ha acabat sent un homenatge als excessos melodramàtics d’algunes peces de Fassbinder; i a les heroïnes tranuitades de Tennessee Williams, així com al joc d’identitats i l’humor: a la frontera de les comèdies de Joe Orton.”