El Teatre Barts també participa al Grec Ciutat i ho fa amb un espectacle molt especial: Cartes a Julieta, la posada en escena del disc d’Elvis Costello i Brodsky Quartet, The Juliet Letters, que van gravar el 1993 i van aconseguir un èxit per a mols inoblidable. També per als seus fans de Barcelona, ja que ens en van venir a oferir un concert al Palau de la Música!
Si fins aquí ja és interessant, ara hi afegirem el millor: l’interpreta el totterreny Ivan Labanda, acompanyat de Quartet Juliet OSV, un quartet de corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès, format per a l’ocasió per Marta Cardona (violí), Maria González (violí); Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (viloncel). Andreu Gallén s’ha cuidat de la direcció vocal i Sergi Belbel signa la direcció escènica. Estem parlant, doncs, d’una perla insòlita, que només estarà en cartell tres dies: els 4, 5 i 6 de juliol. Jo, abans de continuar, ja premeria aquí.
Hem estat a la presentació de l’espectacle, els orígens del qual també val la pena conèixer. Des del 1935, persones de tot el món havien tingut instint o el joc d’escriure cartes confidencials, insòlites, d’amor… a Julieta Capulet, el personatge fictici de l’obra de Shakespeare. Les enviaven al monestir de Verona on la llegenda diu que va morir. Un professor de Verona es va passar anys contestant-les, com si es tractés d’ella mateixa. A partir d’un article aparegut a la premsa que ho explicava, el cantant britànic Elvis Costello ho va saber i es va interessar pel tema, fins escollir una vintena de cartes i fer-ne un disc, per al que va comptar amb el suport del prestigiós quartet de corda Brodsky Quartet. Avui, doncs, estem parlant d’un àlbum de culte, referència per a músics i melòmans. I és el que és a punt d’arribar al Barts.
Jordi Cos, president de l’OSV, ens transmet la seva alegria perquè “és un disc que he escoltat molt i ens fa molta il·lusió presentar-lo al Festival i amb les lletres en català. És un concert que uneix el teatre amb la música i amb la història que hi ha al darrere, un diàleg entre disciplines difícil de trobar. A més, Costello ho converteix també en una ruta pel país anglosaxó. I a l’OSV ens agraden els reptes, som omnívors i eclèctics!” De fet, el disc es va convertir en una assignatura pendent per a l’OSV: “Vaig descobrir el disc fa anys i, des del primer moment, vaig pensar que això ho havíem de fer algun dia. Ens faltava, però, trobar un cantant molt especial, perquè requereix un registre de veu variat. I a més, havia de ser actor,” continua Cos.
I aquesta ha estat feina de Sergi Belbel, que explica que “des de l’OSV em van venir a proposar de participar-hi, en la meva faceta de director. Jo no vaig estar al concert del Palau i el primer que vaig fer va ser escoltar el disc, ja pensant en les lletres i les formes. Vaig tenir clar que s’havia de traduir al català, perquè era important que s’entengués bé el text, ja que hi ha frases i situacions complexes i delicades, que valen la pena. I com que quan era al TNC vaig descobrir la mestria de Joan Sellent, el vaig anar a buscar! Ha fet una feina titànica, ha respectat les rimes… ”
UN INTÈRPRET AMB PERSONALITAT, QUE NO FES DE COSTELLO
Ja tenim la traducció al català. Ara faltava l’intèrpret. “Havíem de buscar algú que interpretés l’Elvis Costello en català? No, no era possible. L’Elvis és únic. Calia algú que pogués cantar, que fos eclèctic i que tingués una personalitat potent. I de seguida vaig veure clar que era l’Ivan! Ja havíem treballat Forasters i ens enteníem bé. I entre tots vam fer un treball d’orfebreria. Ja només calia trobar un forat que ens anés bé a tots!”, continua en Sergi.
El director explica que han mantingut un respecte estricte per l’original, seguint el mateix ordre dels temes del disc . “L’Ivan s’ha fet seves les cançons i la meva feina ha estat acompanyar-lo. No és una obra de teatre ni tampoc un musical. És un concert especial, amb cançons d’amor i hem fet una posada en escena molt mínima amb algunes normes. La veu de l’Ivan és el 5è instrument i ell fa que arribi al públic d’una manera delicada, profunda i divertida.” L’Ivan apareix vestit elegantíssim, amb llacet al coll… tot un crooner!
I és que “hi plana l’humor anglès perquè en Costello en té, d’humor. És molt cínic! Però hi ha també algunes cartes de suïcidi, d’altres amb sarcasme… I dues peces especialment difícils de cantar perquè l’humor va pujant amb la música. Hi ha també moments de molta intimitat, solitud… Són 20 peces molt diferents!”
Ivan Labanda confessa que no coneixia el disc: “Això et permet apropiar-te del material d’una manera més verge.” Però n’havia sentit parlar: “Tinc una molt bona amiga que es posava sempre aquest disc com a musica de fons quan llegia un llibre. I es que és una musica molt suggerent, amb influències de molts gèneres. Ho van fer en un moment en què l’Elvis es volia distanciar de les gires i redescobrir passions.” Adverteix que “No s’ha d’esperar veure una obra de teatre. És un concert amb una muntanya russa de sentiments. Només t’has de deixar endur. A nivell vocal és exigent, però el resultat és molt satisfactori!”
A la pregunta de si té previst interpretar mes concerts, ja en clau cantant, l’Ivan contesta que li han proposat algunes vegades fer concerts de musicals però “no hi trobo gaire sentit. No suposa cap repte, no s’ha d’interpretar… Amb en Sergi dirigint i l’acompanyament de l’OSV ja és una altra cosa! Jo no coneixia Costello i el punt de risc que ofereix em fascina. Té molt de sentit tot plegat: Shakespeare, Julieta, el professor que contestava… És una obra concreta que estic molt content de interpretar. I hi ha el repte de la diversitat d’estils, cançons arriscades… La sensació de muntanya russa és total. Agraeixo molt la feina de l’Andreu Gallén, que m’ha ajudat a trobar-ho en tot moment.” Apunta que la seva intenció no és imitar Costello: “Ni m’ho plantejo, seria un gran error. Al nostre espectacle, el que hi ha d’ell és l’autoria.”
Hi ha tres temes de música no cantada “que l’Ivan continua interpretant amb la seva presència. I quan canta, fer-ho en català és un fet diferencial de l’original que t’acosta a l’Ivan”, conclou en Sergi.
Cartes a Julieta té una durada de 1h10min.