Pletòrica Joyce DiDonato a Torroella de Montgrí.

Escrit per Laia Pratdesaba

08.01.2021

Mig any després del seu debut al Palau de la Música, Joyce DiDonato ha tornat a Catalunya per inaugurar la quarantena edició del Festival de Torroella de Montgrí amb un sensacional recital des del principi fins al final. Com també va fer al Palau, va obrir el recital amb la petita cantata Arianna a Naxos de Franz Joseph Haydn, de la que ens va oferir una intensa i excel·lent versió.

Seguidament, va entrar en el repertori barroc, que probablement va ser el punt àlgid del programa, en què la cantant va demostrar el seu gran virtuosisme amb peces de Vivaldi i Händel, amb un “Lascia ch’io pianga” d’absoluta antologia. Acompanyada sempre per un espectacular Craig Terry al piano, DiDonato va mostrar una tècnica elevadíssima en unes àries molt exigents.

Després de la pausa, va continuar amb dues àries de compositors diferents però interpretades pel mateix personatge, Cleopatra, culminant amb un emocionat “Piangerò la sorte mia“, amb el recitatiu previ que li correspon, que va arrencar algun bravo per part del públic. Una cosa bona que té DiDonato és que sap comunicar-se amb el públic, encara que no domini del tot el castellà (llengua en què s’hi adreça), i va ser ella mateixa qui es va encarregar d’explicar per què havia decidit incloure Wagner al programa. Va dir que la pandèmia li va permetre explorar nous repertoris – com el Mahler que va cantar al Palau el passat mes de gener – i ara Wagner i els seus Wesendonck Lieder. El resultat del seu debut en el món del compositor alemany va ser preciós i va demostrar haver assolit amb escreix les dificultats que presenta el cicle wagnerià. Tot això sense oblidar-nos mai del brillantíssim Terry al piano.

El programa del recital va acabar amb Händel i, fora de programa, va cantar l’ària de Cherubino de Le Nozze de Figaro, “Voi che sapete” , “Over the Rainbow” de la pel·lícula El màgic d’Oz i, per acabar, un carismàtic “I love a piano” d’Irving Berlin. El públic va respondre dempeus, més d’una vegada, a un recital extraordinari.

Fotografia: Festival de Torroella a Twitter.