La Badabadoc estrena ‘Alone together’ i recupera ‘Sería una pena que se marchitaran las plantas’

Escrit per Revista Teatralnet

10.12.2021

La Badabadoc programa aquesta setmana el muntatge Alone Together, una performance poètica i sensorial  escrita i interpretada en solitari per Joana Bravo. Ens parla sobre la ansietat que s’amaga darrere de fum: el fum de tabac i el fum que ens envolta en una societat atrapada en el narcisisme i en les xarxes de les xarxes; en la impossibilitat de concentrar-se… una societat parcel·lada en els extrems combatent la seva pròpia ansietat.

La posada en escena d’Alone Together és molt crua i senzilla, amb una escenografia extremadament simple, simulant un programa de ràdio de dècades enrere. I juga amb un element important: un antifaç. Amb aquest, la directora i actriu es tapa la vista només entrar a l’escenari. Des de la foscor i el silenci interior que genera aquest complement, Bravo realitza una lectura dramatitzada acompanyada d’efectes sonors, onomatopeies; músiques d’altres recursos ASMR-A* que generen un paisatge sonor que il·lustra en directe el text. En algun moment de la funció, el joc també implicarà al públic: s’haurà de posar també un antifaç per tal d’activar el sentit de l’escolta i la sensació d’intimitat, (axí agafa significat el nom de l’obra, Alone togethe.r?;-, de manera que  la veu i els sons guiaran la imaginació dels assistents cap a situacions comuns i quotidianes on la ansietat; les relacions abusives, els sentiments i el deixar de fumar es converteixen en el fil conductor de les històries que es van entrellaçant.

* L’ASMR-A és un neologisme que fa referència al fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment: a la zona cranial i a tot el cos en general en resposta a diferents estímuls auditius que s’utilitza per relaxar. I en especial amb persones amb problemes de trastorn de son, concentració i ansietat.

Del 14 al 18 d’octubre (20h)
Autoria i concepte: Joana Brabo
Interpretació: Joana Bravo
————————————-

I es recupera “Sería una pena que se marchitaran las plantas

La sala també recupera per alguns dimecres entre octubre i desembre el muntatge Sería una pena que se marchitaran las plantes.

Aquesta proposta ens parla sobre la ruptura d’una relació amorosa. Una proposta íntima, on la separació de la parella es desencadena quan un dels personatges oblida un data molt important. El text reflexiona sobre els intents d’expressar-nos i crear una narrativa que ens ajudi a poder assumir els trasbalsos de la vida. Així, tots dos membres de la ja ex-parella miraran d’explicar-nos la seva història en comú a través dels records.

Escrita i dirigida pel dramaturg croat Ivor Martinic, reconegut creador a nivell internacional, autor de Mi hijo solo camina un poco más lento; centrada en la relació en la relació entre una mare i un fill que ens parla de relacions; a partir de la malaltia i la diferència. Ara canvia de registre amb Sería una pena… un muntatge molt singular que ens proposa unes particularitats ben distintives. Per un costat, la estructura de l’obra és oberta, i els actors: – Júlia Ferré i Victorio d’Alessandro (un actor de renom a l’Argentina)- empren en escena els seus propis noms, edat i biografia. Un altre tret especial de l’obra és la participació activa del seu director, que interactua en temps real durant la funció; ho fa tant amb els actors com amb el públic, a fi d’aconseguir la millor versió de l’espectacle.

Dimecres 13 d’octubre, 10 i 17 de novembre i 1, 8 i 15 de desembre (sempre a les 20h) a LA BADABADOC