Impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu i el festival Dansàneu, el proper dissabte 6 de juliol: comença el programa d’activitats que té com a voluntat restituir la memòria de les dones: que van ser objecte de repressió i violència per la llei sobre bruixeria. Les propostes artístiques s’emmarquen en la Commemoració del Sisè Centenari del text de bruixeria més antic d’Europa; original de les Valls d’Àneu (1424 – 2024) i que s’estendrà durant tot l’any 2024.
La llei sobre bruixeria (1424) s’insereix en el llibre dels Costums i Ordinacions (segles XIV-XV) de les Valls d’Àneu; i té un significat important perquè la comunitat científica internacional la reconeix com el primer document conservat amb caràcter regulador; que ordena i condemna la participació en reunions de bruixes a nivell europeu.
Posant el focus en aquest text històric i donada la seva rellevància, la Commemoració vol proporcionar: «una mirada sobre la ignomínia del terror, de la repressió en general – i la de gènere en particular -, de la intransigència; del bé en parlar del mal absolut que ens impel·leix a repensar-ho tot per actuar d’una forma diferent, jutjar menys i comprendre millor»; en paraules del president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella.
Per això, la programació de la Commemoració inclou una sèrie d’activitats – algunes imbrincades en la 33ena. edició del Festival Dansàneu – com són una exposició itinerant, o la producció d’espectacles i publicacions, tant especialitzades com divulgatives; entorn de la temàtica de la bruixeria.
Espectacles lligats a la temàtica de bruixeria
‘Supermedium’, 6 de juliol, a Borén (Alt Àneu)
Espectacle de Núria Guiu i Ingri Fiksdal en col·laboració amb les ballarines, programat a manera de cloenda del Congrés internacional de bruixeria convocat per la UB en col·laboració amb el Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Una producció del Mercat de les Flors dins del projecte CÈL·LULA en què nou ballarines són el mitjà a través del qual es canalitzen danses provinents de diferents temps; esdevenint així un canal que connecta passat, present i futur. A través d’accions d’invocació, possessió i exorcisme de danses i moviments, la performance es desenvolupa cap a una ficció especulativa: sobre els sabers corporals i històries que ens travessen i es transmeten d’un cos a un altre.
‘Biterna’, 27 de juliol, al Poliesportiu d’Esterri d’Àneu.
Amb el cos de ball d’IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre (Catherine Allard, directora); el Cor Jove Nacional de Catalunya (Mireia Barrera, directora), Arnau Obiols i Aleix Martínez (coreògraf convidat); ‘Biterna’ serà l’espectacle inaugural que donarà el tret de sortida al 33è. Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu. Proposa un espectacle per donar veu a les minories que han patit i pateixen discriminació. Per fer-ho, posen el focus en la persecució que van patir les bruixes durant segles.
‘Les filles de Lilit’, 4 d’agost, a Borén (Alt Àneu) i 4 de desembre, al CCCB a Barcelona.
L’espectacle de cloenda del 33è Dansàneu també s’emmarca en la commemoració del 6è. centenari del document sobre bruixeria més antic d’Europa. Es tracta d’una producció del propi festival en col·laboració amb el festival Clàssics i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb curadoria de textos a càrrec de: l’escriptora i traductora Carlota Gurt, visió escènica de Sol Picó, les coreògrafes i ballarines Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez; i la pròpia Sol Picó i música original de la Barcelona Art Orchestra (composicions de: Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez).
Les filles de Lilit explora les arrels del discurs delirant, misogin i assassí sobre les bruixes; i la construcció d’aquest imaginari col·lectiu per combatre la por que feien les dones. Un recorregut per les empremtes mentals i físiques en els cossos de les dones que han dit: ‘no’. Quatre solos de quatre dones esgarriades: Lilit, Medea, la Bruixa i Orlando.
‘Vosaltres, les bruixes’, Temporada 2024/2025 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Barcelona, Sala Petita.
Una altra de les produccions destacades serà l’estrena de l’obra amb text de Jan Vilanova i direcció d’Alicia Gorina: ‘Vosaltres, les bruixes’. Amb les actrius Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati.
El 26 de juliol al comunidor d’Unarre (la Guingueta d’Àneu) tindrà lloc una lectura de l’obra a manera d’avançament; en el context del festival Dansàneu.
Jan Vilanova indaga sobre tot allò que va envoltar les bruixes; sobre els atacs contra la dona que la societat amagava darrere de les acusacions per bruixeria; sobre la por al que és diferent en una societat autoritària i patriarcal. Vosaltres les bruixes és el resultat final d’aquest procés d’investigació, una obra de teatre documental basat en: documents històrics i judicials reals que s’articula entorn de diversos processos contra bruixes i bruixots que van tenir lloc: al llarg dels segles XV i XVI a Catalunya.
Una exposició itinerant
Exposició ‘Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals‘, del 27 de juliol al 31 d’agost, a Lo Ventador de la Guingueta d’Àneu.
A partir del novembre, inici de la itinerància que portarà la mostra fins a Terrassa i, entrat el 2025; a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida.
Comissariada per l’escriptora i periodista Ivet Eroles i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, aquesta exposició itinerant: s’articula com a una instal·lació artística que ofereix un recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural; des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat.
El títol de l’exposició fa referència al poemari Bruixa de dol de la poeta de Ponent Maria Mercè Marçal; que va escriure entorn del simbolisme de la figura de les bruixes i d’altres elements relacionats; sempre amb perspectiva de gènere.
La mostra, que compta amb l’assessorament de Núria Morelló, historiadora i antropòloga feminista especialitzada en la cacera de bruixes: amb perspectiva de gènere, també inclourà un programa d’activitats. Ivet Eroles està especialitzada en la cacera de bruixes i és autora del llibre: Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit.
Publicacions especialitzades i divulgatives
En el marc de la Commemoració s’han fet una sèrie de publicacions, com la portada de la revista «Sàpiens»; amb un article sobre la bruixeria a Catalunya a càrrec de Pau Castell o un dossier a l‘»Àrnica; la revista naturalista dels Pirineus» sobre bruixeria i natura amb diversos articles especialitzats.
Més endavant, es publicarà el llibre «Dones, lliure esperit», a càrrec dels professors María José Vilalta i Joan J.Busqueta; de la Universitat de Lleida (Dansàneu Publicacions) i s’editarà una «Auca il·lustrada» al Nadal per Luci Gutiérrez que recull el judici per bruixeria contra Gabriela Sanci d’Esterri d’Àneu (1592).