Àngels Margarit, directora artística del Mercat de les Flors, ens ha confessat aquest matí en roda de premsa que “Estic súper feliç d’acollir al Mercat una de les companyies més importants del món, que arrasa allà on va.” Es refereix a la Batsheva Dance Company, amb seu a Israel, que venen amb la seva última creació Venezuela. La signa el prestigiós coreògraf Ohad Naharin, fins fa poc director de la companyia però “amb la que continua treballant des d’una altra perspectiva com a coreògraf resident”, diu Margarit, que explica “els vaig voler convidar quan vaig sentir que Naharin deixava la companyia! Ara sabem que no és cert, que només ha deixat la direcció direcció.” L’espectacle, que ja té totes les entrades exhaurides, s’estrena demà -si la vaga no ho impedeix, fet que no ho han pogut ni confirmar ni desmentir- i estarà en cartell fins al 24 de febrer.
Luc Jacobs, responsable dels assaigs de l’espectacle, ens ha explicat que “és una peça dividida en dues parts, en la que a la primera domina el cant gregorià i la segona mostra una barreja de diferents músiques, des del rock al rap, amb la particularitat que la coreografia és la mateixa en totes dues parts.” Diu també que a l’obra estan relacionats tots els elements, la llum, l’escenografia, el moviment… “Juga amb la compressió i la descompressió, amb la composició de l’espai, amb els cossos… Naharin és molt contundent, és un Mag! Fa màgia perquè agafa punts de referència i els fa anar més enllà. Arriba al punt que la peça ens remet a situacions que ens són properes a tots”, assegura Jacobs. Hi ha 16 ballarins, 8 per a cada part.
Així, assistim a la última proposta -per ara- de Ohad Naharin. Jacobs diu que “Estava cansat de la direcció, diu que no se li dóna bé -cosa que no és certa, com tots hem pogut constatar- i que vol fer un pas al costat, treballant amb la companyia des d’una altra perspectiva. La nova directora és Gili Navot, que havia estat ballarina de la companyia. “És un encant, jo he ballat amb ella i puc dir que és una benedicció que estigui amb nosaltres. Amb ella, Ohad recanalitza la seva energia!”, assegura Jacobs.
Jacobs diu també que el títol de Venezuela és absolutament fortuit: “Ohad va agafar un globus terrestre, hi va posar el dit i va comença a donar tombs. Es va aturar a Veneçuela.”També hi ha la teoria que el so Ve, amb el que comença la paraula, en hebreu és la conjunció i, que encaixa amb la idea de mostrar el mateix dues vegades. “Però això només funciona si entens l’hebreu. Crec que li va agradar el so de la paraula, tot simplement.” I és que, en paraules de Jacobs: “Naharin posa el nom als seus espectacles de la mateixa manera que una persona el posa a les seves mascotes: o per algunes raons que l’impulsen en aquell moment o, tot simplement, perquè li agrada com sona.”
SOBRE LA COREOGRAFIA
Si bé la coreografia és un 95% idèntica, varia molt en la manera en què la interpreten els ballarins. Hi ha fragments en què hi ha molt d’espai i d’altres, amb massa informació, que costa de digerir amb els ballarins ballant. “Són gent amb molt de talent i potser en tindríem prou amb un de sol per entendre el context. La dansa és sentiment, com la música, però s’ha d’expressar amb el moviment.”
Assegura que Nazahin no necessàriament busca el missatge: “li agrada despertar experiències i cadascú hi aporta la seva motxilla carregada. Hi ha una narrativa però la dansa no obliga a acabar cada història. Ohad sempre diu: Comença explicant el que vols, però no t’encaparris en contestar preguntes. A ell li agrada fer pessigolles a la imaginació del públic”, conclou Jacobs.