El 3 d’octubre hi haurà una estrena doble a La Beckett, amb dues obres que pertanyen al Cicle Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i por, un dels dos grans temes que s’ofereixen aquesta temporada. Parlem de Blues, de Sergi Pompermayer i Ofici de Tenebres, de Joan Rusiñol. Comencem per Blues, que es podrà veure del 3 d’octubre al 4 de novembre, a la Sala de baix.
Blues és una coproducció de La Beckett i La Brutal, amb la col•laboració de Mola Produccions. L’ha dirigit Norbert Martínez i està interpretada per Gemma Brió, Eduard Buch, Esmeralda Colette i Xicu Masó.
El terrorisme ens fa por, però també tenim por d’envellir, emmalaltir, perdre la feina, la parella, els fills, que s’enfonsi la nostra cultura i identitat, que el món com el coneixem es col•lapsi… I quan ens governa la por, ens tornem extremadament febles, i ens quedem sense sentit crític. Els personatges d’aquest muntatge volen fer-ho bé, però estan limitats per les seves pors, i s’hi hauran d’enfrontar per ser més lliures.
“L’obra arrenca amb un presumpte intent d’atac terrorista a Barcelona. La ciutat és com una olla a pressió des de fa mesos, però nosaltres ho traslladem al nucli familiar.” L’Anna, directora general de policia, haurà de gestionar la por que s’origina al carrer i els problemes que té a casa seva: una filla adoptada, adolescent. “Parla de com la por ens pot portar a ser cruels amb la gent que estimem. Cadascú s’enfronta com pot al dolor i a la pèrdua de llibertat. El blues simbolitza la gent que no té res, la gent que viu al marge… Però hi ha molt de humor!”, assegura el director.
————————————————————-
I també del 3 d’octubre al 4 de novembre, però a la Sala de dalt, es representarà Ofici de Tenebres, del periodista Joan Rusiñol, amb direcció de Joan Anguera i amb Paula Blanco, Pep Ferrer, Fina Rius i Albert Prat com a intèrprets. És una producció de Sala Beckett.
En Joan Rusiñol ens explica que aquest és el seu primer text per al teatre. És un thriller sobre una família destrossada a causa d’un atemptat. Una reflexió sobre els ideals, quan s’acaben tornant dolents.” Joan Anguera, el director, descriu l’obra com un “espectacle Made in Osona.” Proposa una trama detectivesca i religiosa en què la consciència del bé i del mal tortura els protagonistes. “Parla de la Setmana Santa i d’allò que fèiem de petits que anàvem amb un xerrac i dèiem que anàvem a matar jueus. L’obra lliga la mort de Crist amb la mort dels innocents. Està explicada en forma d flash-back.”
Anguera feia 20 anys que no dirigia però està molt content de fer-ho i amb aquest espectacle: “He d’agrair a tots l’ha confiança que m’han dispensat i l’ajut a tirar endavant l’espectacle.”